Efectius de la GNB davant del Parlament
L'Exèrcit impedeix l'entrada dels opositors veneçolans al Parlament
Efectius de la Guàrdia Nacional Bolivariana, que patrullen al Palau Federal Legislatiu veneçolà, ha impedit aquest dimarts l'entrada dels diputats opositors a la Cambra, després que els oficialistes constituents entressin per la força per prendre el control de la seu, fins ara controlada pel antichavisme.
"Aquest govern envaeix els espais que ja no són capaços de guanyar legítimament",
"No ens deixen passar al Palau Federal Legislatiu. Aquest govern envaeix els espais que ja no són capaços de guanyar legítimament", va denunciar el diputat Stalin González, cap de la majoritària facció opositora, que té dues terceres parts dels escons de l'Assemblea Nacional .
L'Assemblea Nacional Constituent, elegida el 30 de juliol en una controvertida elecció que va registrar gairebé la meitat de vots dels que va designar al Parlament ordinari, ha pres el control de la seu legislativa al·legant que té poders plenipotenciaris.
Els parlamentaris opositors, que pretenien celebrar una sessió sobre la crisi veneçolana, han assegurat que efectius militars i grups de civils violents vinculats al Govern, coneguts com a "col·lectius" els van impedir el pas i els van obligar a abandonar el lloc.
"Ells actuen com l'hampa, ells van arribar a la nit, en la foscor i van prendre el Palau", va dir a periodistes el diputat Jordi Millán en referència a la presa d'una de les càmeres de la seu que era usada pel cap militar de la seguretat, el coronel Bladimir Lugo. "Nosaltres ens vam presentar avui, però va ser impossible l'accés per les condicions que estaven al voltant de l'entrada del Palau Federal", ha reiterat Millán.
¿Comparteix el palau del Parlament?
Tot i això, ha indicat que aquest dimecres els diputats debatran a l'Assemblea Nacional "defensant el mandat" per al qual van ser elegits per una àmplia majoria de votants.
El constituent Diosdado Cabell havia advertit en públic que l'Assemblea Constituent tindria la tutela del Palau Federal Legislatiu i que per tant es requeriria de la seva autorització per a qualsevol activitat. Fins ara, les dues Assemblees havien conviscut en el mateix Palau, amb els oficialistes instal·lats en l'ala nord i els opositors en l'ala sud de la seu.
Un vehicle policial tracta d'atropellar uns manifestants durant una protesta a Caracas, el 3 de maig de 2017.
Nacions Unides denuncia la desmesurada violència
Les forces de seguretat de Veneçuela han "maltractat" i "torturat" de manera "generalitzada i sistemàtica" a manifestants i detinguts, ha denunciat avui l'Oficina de l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans. "Hem rebut informes creïbles de tracte cruel inhumà i degradant per part de les forces de seguretat als detinguts, que podrien ser definits en diversos casos com a tortura", afirma la portaveu de l'Oficina, Ravina Shamdasani, en roda de premsa a l'agregar que "aquests no van ser casos aïllats".
A més, ha denunciat que la destitució de la fiscal general de Veneçuela, Luisa Ortega, és una mostra més de la ruptura de l'estat de dret al país. "La destitució de la fiscal general està en la línia del que hem estat denunciant, que l'estat de dret al país s'ha trencat i la fractura s'està aprofundint", va declarar Shamdasani.
La portaveu ha explicat que després d'intentar en va que un equip d'investigadors poguessin tenir accés al país per poder investigar el in situ sobre el que està passant, l'alt comissionat per als Drets Humans, Zeid Ra'ad Al Hussein, va decidir enviar a Panamà a un grup d'experts que van fer la seva feina a distància. "Les entrevistes realitzades suggereixen que a Veneçuela hi ha hagut un ús generalitzat i sistemàtic de força excessiva i detencions arbitràries contra els manifestants", ha indicat la portaveu. "Les conclusions de l'equip indiquen l'existència d'un patró d'altres violacions de drets humans, que abasten violacions violents d'habitatges, tortures i maltractaments a les persones detingudes en relació amb les protestes", ha subratllat.
Policies detenen un manifestant a Caracas, el 29 de juny de 2017. (Reuters)
"Força desproporcionada"
Segons van explicar els testimonis, les forces de seguretat, principalment la Guàrdia Nacional Bolivariana i la Policia Nacional Bolivariana, així com els cossos de policia locals, "van emprar sistemàticament la força desproporcionada per tal d'inspirar por, fer callar als dissidents i evitar que els manifestants es reunissin ". Shamdasani va recordar que fins al 31 de juliol, l'Oficina de la fiscal general havia investigat 124 morts en el context de les manifestacions. Segons l'anàlisi de l'equip d'investigadors, "les forces de seguretat són responsables d'almenys 46 d'aquestes morts, mentre que els grups armats progovernamentals, anomenats 'col·lectius armats', serien responsables d'altres 27 morts". L'Oficina de la fiscal general investigava també almenys 1.958 casos de ferits, tot i que el nombre real de persones que han patit lesions podrien ser molt més gran.
La portaveu va denunciar que de la informació compilada es desprèn que els col·lectius armats, muntats en motocicletes, solen atacar i assetjar als manifestants. "En determinats casos també els disparen amb armes de foc", ha puntualitzat. Així mateix, Shamdasani va denunciar que tot i no disposar d'estadístiques oficials sobre el nombre de detencions, els càlculs més fidedignes indiquen que des de l'1 d'abril, quan van començar les manifestacions, fins al 31 de juliol, més de 5.051 persones van patir detenció arbitrària. Més de 1.000 persones segueixen detingudes en connexió amb les manifestacions.
Davant el caos regnant al país, els clars indicis que la situació no millorarà a curt termini i, davant l'absència d'una Fiscalia independent i no partidària, Shamdasani va dir que l'Oficina està sol·licitant "de manera urgent" una investigació "independent "sobre les vastes violacions als drets fonamentals a Veneçuela.
No hay comentarios:
Publicar un comentario