Els consolats honoraris a Barcelona van ser creats per la Generalitat per establir un entramat d'evasió de capital i ocultació de proves emparats pel dret internacional. Tal com va denunciar Noticiero Universal, la majoria de cònsols han col·laborat -d'una o altra manera- al procés secessionista i l'enriquiment il·lícit dels seus líders.
En aquesta ocasió ha estat Jordi Manyà un dels sinistres personatges que lidera l'ANC qui, amb un to xulesc i desafiant, ha confessat que les urnes es troben en un lloc segur emparades per la immunitat diplomàtica tal com va fer "el gilipolles de wikileaks, Julian Assange quan es va refugiar a l'Ambaixada de Londres en l'Equador ". Manyà es vanta de l'astúcia nacionalista ja que "la policia espanyola no pot entrar en un consolat estranger". Segons publica OKDiario, s'han comprat 8.000 urnes i el Govern està jugant al gat i la rata escenificant actuacions conduents a sembrar la confusió entre els investigadors de la policia.
El líder nacionalista ha confessat que no li importa el reconeixement de països com Nicaragua, El Salvador o Botswana però sí en canvi la Gran Bretanya, la Xina, França, Rússia o els EUA i confia que reconeixeran la independència de Catalunya perquè molts estan "fins al capdamunt d'Espanya ".
A Barcelona hi ha desenes de consolats ubicats a la majoria a la casa particular dels cònsols. Les sospites recauen sobre Jordi Sumarroca, amic íntim de la família Pujol i soci comissionista que va ajudar a evadir capital de la família Pujol fora d'Espanya. L'exsoci d'TEYCO podria haver ocultat al seu domicili, convertit al consolat de Lituània, caixes de cartró que suposadament podrien contenir part del carregament d'urnes.
No obstant això, el consolat de Lituània pot ser que no sigui l'únic que alberg les urnes. Xavier Vinyals, cònsol de Letònia i president de la subvencionada Plataforma Pro Seleccions Catalanes també se situa en el punt de mira.
La família Sumarroca mamporreros de l'independentisme i dels Pujol
Noticiero Universal ha desplegat un servei de vigilància sobre els consolats sospitosos d'ocultació de proves i evasió de capital. El resultat ha estat la detecció, en els últims mesos, d'un excessiu moviment a les cases particulars que, al seu torn exerceixen de consolats honoraris.
Les proves van ser captades per un discret dispositiu de periodistes d'investigació d'aquest diari que va aconseguir fotografiar el tràfec de caixes que va realitzar -durant els mesos de març i abril- una empresa de mudances i que, suposadament, albergarien documentació compromesa i part del carregament d'urnes que pretén utilitzar en el referèndum il·legal. El carregament d'urnes hauria estat comprat a durant el mes de febrer per designació directa.
La casa del cònsol honorari, Jordi Sumarroca, suposadament podria albergar part de les urnes encarregades per al referèndum secessionista. La foto, realitzada al mes de març, capta el moment en què una empresa de mudances puja -mitjançant una grua de gran mida- voluminoses caixes fins a l'àtic de l'edifici del carrer Freixas de Barcelona en què el comissionista Sumarroca té domiciliat el consolat de Lituània. A la finestra de l'habitatge pot observar-se la bandera estelada.
Segons les indagacions dels reporters de Noticiero Universal, les caixes van ser portades al consolat de Lituània, al carrer Freixas de Barcelona, des d'unes naus industrials situades a les rodalies de Barcelona. Segons fonts pròximes al personal que va realitzar el trasllat de les caixes, gran part d'elles guardaven -degudament plegadas- les urnes que pretenen utilitzar-se el proper 1 d'octubre. Part d'aquest carregament seria traslladat posteriorment -mitjançant valisa diplomàtica- possiblement a Lituània i Gabon.
Al carrer Freixas de Barcelona viu i exerceix de cònsol Jordi Sumarroca
Aquesta versió coincidiria en gran mesura amb les declaracions publicades per OKDiario de Jordi Manyà al confessar que les urnes estan amagades i comprades "en una ambaixada estrangera".
Fins Jordi Pujol Ferrusola es va plantejar comprar el consolat del Gabon
Segons un informe de la UDEF que va transcendir als mitjans de comunicació, se sap que Jordi Pujol Ferrusola va plantejar al gener de 2001 a un dels seus socis -en el fragor de les negociacions per tancar diversos projectes empresarials en Gabón- la possibilitat de comprar el càrrec de cònsol del país africà a Barcelona per 102.172 euros.
Així consta en una carta enviada pel primogènit de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol -incorporada a la investigació- l'andorrà Josep Dur, qui amb el seu germà Pierre eren els seus contactes a Gabon, segons va explicar el mateix Pujol Ferrusola al jutge Pablo Ruz en la seva declaració del passat setembre. En la missiva, signada el 12 de gener de l'esmentat any, li comenta a Dur que el cònsol de Gabon a la ciutat comtal «té la intenció de" vendre "el títol o càrrec per la xifra de 17.000.000 de ptes.» I que planteja, segons ell, «un avançament a fons perdut de 5.000.000 pts per fer" gestions "i passar la cartera d'assumptes al possible interessat». «Creiem que hauries de comentar-li al teu cosí l'esmentat tema -continua-. Val la pena pensar en tenir el càrrec? ».
Cònsols Honoraris al servei de les urnes i de l'evasió
La corruptela diplomàtica ja va ser destapada per Rafa Burgos, una sagaç periodista que va realitzar una profunda investigació sobre els vincles entre la corrupció i la diplomàcia. Producte del seu treball es va publicar un llibre titulat L'orgia diplomàtica. Ambaixadors i Cònsols al descobert (Pol·len Edicions), en el qual s'afirma que la corrupció a Catalunya se sosté sobre quatre potes :: la política, el món financer, els paradisos fiscals i la diplomàcia.
El periodista posa de manifest que el món diplomàtic és extremadament opac: no hi ha cap transparència, amb el pretext de la defensa de la raó d'Estat. S'han fet públics alguns casos de diplomàtics que tenien negocis privats difícilment compatibles amb el seu càrrec públic. Els cònsols honoraris, ciutadans espanyols que treballen sense sou al servei d'altres països, obtenen compensacions en prestigi, privilegis i relacions socials. Per no parlar de l'ús de la cobejada valisa diplomàtica, inviolable, que creua les fronteres al marge de cap control (i, encara que es digui valisa, de vegades té un volum considerable).
La majoria dels cònsols honoraris actuen de forma completament autònoma, ja que l'Estat que els ha nomenat no els controla molt bé i el govern espanyol no té cap possibilitat d'interferir en els seus assumptes, més enllà de retirar-los el vistiplau, una mesura molt agressiva a nivell diplomàtic i que només es pren en casos excepcionals (recentment només s'ha retirat l'acreditació execuátur al cònsol de Letònia a Barcelona, Xavier Vinyals, i no per cap negoci brut, sinó per penjar una estelada al seu balcó).
Barcelona, cau de cònsols honoraris
Barcelona és una de les ciutats del món que, sense ser capital d'Estat, té més delegacions diplomàtiques (només és superada per Nova York i Hong Kong). Fins i tot hi ha consolats de països diminuts, i algunes d'aquestes seus diplomàtiques ni tan sols gestionen visats. Moltes dictadures de països empobrits tenen consolats a Barcelona, tot i tenir molt pocs ciutadans del seu país a Catalunya.
Hi ha curioses connivències entre les grans famílies de la ciutat i els assumptes diplomàtics. Sembla que l'elit econòmica de la ciutat és, també, la que té un paper més destacat en la diplomàcia, tant a nivell de funcionaris, com entre el personal dels consolats honoraris. Ser fill d'algú és, encara, un avantatge clar a l'hora d'accedir a càrrecs consulars.
Negoci de barris alts
El món dels cònsols és un món de barris alts; és gent que es mou en un univers de luxe i ostentació. Entre les famílies esmentades en el llibre s'inclouen els Trias de Bes, els Guardans Cambó, els Rubert de Ventós ... Molts dels individus esmentats, a més de tenir càrrecs diplomàtics, ocupen càrrecs directius, no només en empreses privades, sinó també en empreses públiques o amb participació pública. I a La orgia diplomàtica també es constaten les relacions tèrboles d'alguns governs autoritaris amb Catalunya. Se cita el cas del dictador gabonès Omar Bongo (mort a Barcelona el 2009), i el del president kazakh, Nursultan Nazarbaiev, que té casa a Lloret.
Un diplomàtic per a cada escàndol
Rafa Burgos, a l'orgia diplomàtica, fa un buidatge exhaustiu de noms de personatges i empreses relacionats amb negocis tèrbols. Localitza 1.480, que el lector pot localitzar en un pràctic índex onomàstic.
En tots els grans casos de corrupció es troba el vincle amb algun diplomàtic. Jordi Pujol Ferrusola va intentar aconseguir el lloc de cònsol honorari del Gabon, però no ho va aconseguir.
En canvi, Jordi Sumarroca, també suposadament implicat en el cas del 3%, és a cònsol honorari de Lituània. Joan Gaspart, expresident del Barça i un dels més grans deutors de l'Estat espanyol, va ser cònsol honorari de les illes Seychelles. En el cas Pretòria va estar implicat Aquilino Mata Mier, cònsol honorari de Kazakhstan. I molts personatges vinculats als consolats van aparèixer a la llista Falciani.
Hi ha casos encara més escandalosos: el recent cònsol a Mèxic, Fidel Herrera, va ser acusat d'estar implicat en la màfia dels càrtels de la droga i, finalment, ha estat cessat per la venda de medicaments falsos per al càncer al seu país natal.
La presidenta de Coca-Cola European Partners, Sol Daurella és nacionalista declarada i cònsol d'Islàndia
Resulta més que sospitós que els cònsols siguin persones molt ocupades, que no tenen temps per dedicar al càrrec. Quan es tira del fil és fàcil topar-se amb estranys interessos econòmics, relacions amb ideologies polítiques nacionalistes i portes giratòries. Molts dels cònsols honoraris exerceixen d'empresaris i, al mateix temps, realitzen negocis milionaris amb els països que representen.
Els cònsols honoraris que posen el seu càrrec al servei del nacionalisme són, per exemple: Sol Daurella, presidenta de Coca-Cola Europan Partners i cònsol d'Islàndia, José Manuel Basáñez, exconseller d'Economia de la Generalitat, expresident de companyies com Acesa o Caprabo i cònsol de Singapur, o Andrés Carasso, delegat d'Iberdrola a Catalunya i cònsol de Costa d'Ivori o Jordi Puig, exconstructor nacionalista i actual cònsol de Filipines.
Rafa Burgos explica que: "Molts són cònsols de dictadures africanes i paradisos fiscals, amb els que a més tenen negocis. Gaspart, que és un dels principals deutors a la Hisenda espanyola, representa un paradís fiscal com les illes Seychelles. O persones que apareixen a la llista Falciani com el mort en 2016 Joan de Déu Dexeus, cònsol de Luxemburg, o Ramon Palou, cònsol de Guinea Bissau. Quan investigues casos de corrupció, gairebé sempre t'acabes trobant amb un cònsol o un ambaixador ".
Per Noticiero Universal
-Dimarts, 1 agost 2017
No hay comentarios:
Publicar un comentario