Etelvina Andreu al costat de l'exministra Leire Pajín en un acte a Alacant.
Imputada l'excandidata del PSOE a Alacant per donar contractes públics a l'agència que li va fer la campanya. Van apareixent imputacions a la Comunitat Valenciana per finançament il·legal del PSOE a l'època de Zapatero
Un altre jutjat de Madrid ha imputat -ara, investigadors a la candidata del PSOE a l'Alcaldia d'Alacant en 2007, Etelvina Andreu, per donar contractes de publicitat a Crespo Gomar, l'agència que va desenvolupar les campanyes del PSPV i Bloc, soci majoritari de Compromís, el 2007. Etelvina Andreu, exdirectora general de Consum, haurà de declarar pel contracte que va donar el Ministeri de Sanitat i Consum a l'agència que treballava per al PSPV
Segons recull la informació a la qual ha tingut accés EL MÓN, el jutjat d'instrucció 43 de Madrid ha pres la decisió després d'analitzar el contracte que el Ministeri de Sanitat i Consum, amb Bernat Soria com a ministre, va adjudicar a Crespo Gomar o empreses de la seva òrbita.
Al costat de Andreu han estat imputades quatre persones més, entre elles Consuelo Sánchez Naranjo, ex subsecretària de Sanitat i Consum, i les compareixences arrencaran a partir del proper dia 30 de maig, segons fonts consultades per aquest diari.
La jutgessa de València que va dirigir en un primer moment el cas ha considerat que "indiciàriament" podria tractar-se d'un cas de finançament irregular del "PSPV-PSOE i Bloc-Compromís", a més de fets constitutius de falsedat documental amb caràcter continuat, prevaricació i / o malversació.
"Per aconseguir el final aconseguit, la mercantil Crespo Gomar facturaria uns serveis a aquestes formacions polítiques durant la campanya electoral de l'any 2007, del pagament s'haurien fet càrrec d'altres empreses i no els destinataris dels serveis mitjançant la confecció de factures falses, coincidents en les seves quanties amb les presentades per Crespo Gomar ", va exposar la jutgessa en el seu acte.
En aquest acte d'inhibició, va fer referència a un informe que ella mateixa va encarregar a la Intervenció General de l'Estat que va constatar irregularitats en la "pràctica totalitat" d'expedients de contractació analitzats.
Tots ells estaven en relació a contractes adjudicats a Crespo Gomar des de l'Ajuntament de Benidorm el 2010, el Ministeri d'Habitatge el 2009 o el de Medi Ambient el 2007, en tots els casos des administracions controlades pel PSOE.
No obstant això, les diligències obertes per presumpte finançament irregular atribuïbles a Bloc i PSPV han estat arxivades perquè els delictes electorals han prescrit -els fets es remunten als anys 2007 i 2008-.
El 'pelotazo' de Gandia
A més, un altre jutjat investiga una operació immobiliària finançada amb diners públics de l'Ajuntament de Gandia. Les diligències policials han posat en relleu que aquest ajuntament va subvencionar la compra d'un immoble que la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana va adquirir el mes de setembre de 2009 per un import de 525.000 euros.
L'exalcalde de Gandia, José Manuel Orengo, en una roda de premsa. JOSÉ CUÉLLAR
En concret, l'Ajuntament, llavors governat pel PSPV i un partit independent, hauria subvencionat la meitat del preu de la venda, 257.000 euros, i la propietat pertanyia a la mercantil Antonio Gomar SL, administrada pel pare d'Alberto Gomar, Antoni Gomar , extinent d'alcalde socialista de l'Ajuntament de Gandia.
Alberto Gomar és un dels socis de Crespo Gomar, l'agència de comunicació que el 2007 va desenvolupar la campanya del PSPV i Bloc, segons es desprèn de la documentació que el PP va denunciar en una Comissaria. L'alcalde de Gandia era en el moment en què es van produir els fets José Manuel Orengo, en l'actualitat assessor en Presidència de Ximo Puig, que governava en coalició amb els independents.
Un espot de Carles Arguiñano por 161.500 euros
«L'aigua la tinc bullint ... Quina sort tenir aigua en els nostres aixetes en qualsevol moment! I Espanya és líder mundial en dessalar aigua. Líder mundial. Espanya. Aquestes coses sí que em fan il·lusió »-explica Karlos Arguiñano mentre cou unes endívies al seu programa de cuina-. «La dessalació de l'aigua està sent una solució molt interessant per a moltes zones on no plou. I a més sol ser una aigua que serveix per cuinar, beure, rentar-nos i fins i tot per regar el camp. Per a tot. A l'dessalar aigua queda amb tot el fonament. Un gran avantatge ». Són les paraules del famós cuiner basc en un anunci contractat per l'agència Bassat per 161.500 euros per a la propaganda de les dessaladores pagades per constructores durant l'Executiu de Zapatero. Una publicitat subliminal que explicava les virtuts de l'aigua de mar quan cap de les plantes aprovades amb caràcter prioritari pel ministeri de Medi Ambient de Cristina Narbona estaven construïdes.
Ara que el PSOE de Pedro Sánchez torna a «apostar per les dessaladores» en les seves «bases per a un acord de país sobre l'aigua» caldria recordar el malbaratament que ha suposat la dessalació. La meitat de les plantes que va promoure la seva actual presidenta estan sense funcionar: Baix Almanzora, per unes riuades; Sagunt, Moncofa i Orpesa mai es van posar en marxa. Una inversió que va sumar entre les quatre plantes un total de 245 milions d'euros. Ni tan sols en època de sequera s'han activat. Sense comptar amb les despeses de manteniment. Cada sis mesos han de posar-la en funcionament per evitar que s'estanqui, que no s'oxidi i tenir cura de les membranes que són l'essència de la planta.
Fins i tot el Tribunal de Comptes va estimar en un informe de fiscalització durant els exercicis 2010-2011 uns sobrecostos de 215 milions d'euros en les plantes aprovades pel Govern del PSOE. El Programa AGUA va ser encara més ambiciós i va gestionar altres 9 milions en projectes fallits com la dessaladora del Ponent Almeriense, dos més a Alacant, l'ampliació de la planta de Xàbia i la dessalació a la Marina Alta.
Les dessaladores de Narbona
Cristina Narbona durant una visita el 2008 a les obres de la dessaladora d'Águilas (Múrcia) - ABC
La dessaladora d'Águilas va finançar amb gairebé 1,3 milions la campanya publicitària de Zapatero. La UCO la situa com una de les empreses que van sufragar la campanya del Pla A més Narbona va repartir ampolles per la platja que van costar 23.000 euros
L'actual presidenta del PSOE reconeixia en una entrevista a ABC que «era necessària una posada en valor de la dessalació, perquè el PP va decidir que era dolenta per naturalesa ... Vam fer fins ampolletes d'aigua dessalada que vaig anar a repartir per la platja! ». El cost de 50.000 ampolles va ser de 23.000 euros encara que l'aigua només podia procedir de la planta d'Alacant que no pertanyia a Acuamed o la de Carboneras que va posar Jaume Matas la primera pedra. Aquestes dues accions estarien integrades en un pressupost que va ascendir en els anys 2007 i 2008 a gairebé 18,5 milions d'euros.
.
«El mar, font inesgotable de vida» va ser la campanya informativa que la ministra de Medi Ambient Cristina Narbona va presentar al Consell de Ministres de juliol de 2007 per apostar per la dessalinització després de derogar el transvasament de l'Ebre, que va suposar una despesa de gairebé 7 , 5 milions d'euros en concepte de publicitat. Bassat Ogilvy va emetre factures a les constructores de les diferents plantes de dessalació que van abonar la campanya «extracontractual» de l'Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero just abans de les eleccions generals de 2008. Fins ara la dessalinitzadora de Torrevella és l'única investigada per aquestes mossegades per l'Audiència Nacional com va publicar ABC a finals de desembre de 2016.
Entre les empreses que van sufragar el programa es troba la dessaladora d'Águilas (Múrcia), integrada per Ferrovial i Sacyr, que va pagar «a petició d'Acuamed» un import total de 1.293.400 euros, segons les dades recollides per la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil. A més de l'informe de la UCO, una denúncia presentada fa més d'un any davant la Fiscalia Anticorrupció per l'advocada de Gabriela Mañueco, exdirectora d'Enginyeria i Construcció i investigada en la causa, aporta documentació per demostrar que la UTE Dessaladora Àguiles Guadalentín va finançar la campanya publicitària amb el «pagament de l'u per cent del valor d'adjudicació de l'obra» i que posteriorment va demanar les quantitats abonades.
En el cas de Torrevella, la UCO assegura que «no van arribar a trobar la fórmula per dur a terme un pagament extracontractual i aliè totalment a la construcció d'una dessaladora», mentre que la denúncia aporta proves que «l'única que ha rebut la devolució del pagament de la publicitat ha estat l'obra »d'Águilas.
La UTE formada per Sacyr i Ferrovial va reclamar cinc anys després els gairebé 1,3 milions d'euros abonats a l'empresa Bassat Ogilvy, com figura en el contracte amb l'empresa estatal, quan el denunciant del cas, Francisco Valent, era director d'Enginyeria i construcció. Valent va promoure una liquidació que va ser al Consell d'Administració el maig del 2014, aprovant-se «el pagament d'una quantitat molt similar a la reclamada en concepte de devolució de l'aportat per a la campanya publicitària», però encobert en altres conceptes.
La denúncia destaca que Valent va recomanar l'empresa d'arquitectura i enginyeria DVVD del seu fill, a qui la UTE va contractar perquè realitzés un informe tècnic de l'estructura de la dessaladora d'Águilas per un problema de vibracions. «Aquest fet es produeix quan s'està negociant entre la Direcció d'Obra i la UTE la liquidació on estaria inclosa la" mossegada "».
L'1% sense plecs ni «escrit enlloc»
«Més que una obligació, es va parlar amb les empreses i es va acordar que pagaven l'u per cent del que tenien adjudicat», confirma Elena Arranz, adjunta a la Direcció de Relacions Institucionals d'Acuamed, sobre el pagament de factures de publicitat a favor de la dessalinització en un interrogatori a l'Audiència Nacional.
Segons Arranz, Acuamed estava «per darrere, perquè ho portava tot Bassat i AEDyR -Associació Espanyola de Depuració i reutilització-» i tant les directrius com els càlculs de les quantitats que havien de pagar cada contracta, que es van passar a un full d'Excel a màquina, els marcava Joan Navarro, responsable operatiu de la Comunicació del Pla Aigua sota la direcció d'Adrián Baltanás. «La responsabilitat directa era de Joan, però no tinc cap dubte que demanava autorització i permís al de dalt».
Com diu en l'informe de la UCO, Arranz es va encarregar d'enviar per correu electrònic al novembre de 2007 al president de AEDyR, José Antonio Medina, amb còpia a Navarro, un llistat d'empresaris que estaven «al corrent del tema» i havien de signar una carta de compromís que haurien de remetre a «l'agència Bassat Ogilvy».
La pressió també es va realitzar via telefònica des Acuamed. Tant Navarro com la seva adjunta van cridar a les empreses adjudicatàries per demanar-los l'abonament de les factures per serveis publicitaris aliens a l'obra sense estar inclosos en el plec d'adjudicació ni en cap modificat. En el sumari es troba un quadre d'anotacions manuscrites amb l'aportació a realitzar de cadascuna de les constructores que demostraria que els pagaments no van ser voluntaris.
Posteriorment, segons els agents de la Guàrdia Civil, les UTE demanaven el reemborsament de l'u per cent a l'Administració pública quan era «un concepte no reclamable». Així, quan Carlos Massa va prendre el relleu de Baltanás en la direcció general d'Acuamed es va trobar que la campanya sufragada per les constructores no estava «escrita enlloc».
La bombolla de l'aigua per osmosi inversa esclatarà abans de les eleccions municipals i autonòmiques de 2019. Si les tres dessaladores fantasmes no estan operatives abans de març de l'any que haurem de tornar 35 milions d'euros de fons europeus. Tant els municipis d'Orpesa, Benicàssim, Xilxes i Moncofa a Castelló com Sagunt a València no volen de cap manera que les plantes entrin en explotació per la lletra petita dels convenis signats amb Acuamed durant l'etapa de Narbona. El cost de la factura de l'aigua suposaria deutes d'un milió d'euros durant 25 anys només per l'amortització de l'obra, tot i que l'exministra asseguri que «no van ser contractes lleonins perquè hi havia unes expectatives que anaven lligades a l'ús de l'aigua per a les ampliacions urbanístiques ... Ningú els va posar una pistola al cap perquè signessin ».
No hay comentarios:
Publicar un comentario