Quim Torra pren possessió del seu càrrec com a president. (EFE)
Quim Torra ha pres possessió del càrrec com a president de la Generalitat en un acte gairebé clandestí que ha durat tres minuts. L'acte es va celebrar al Saló Verge de Montserrat i només amb la presència de la seva família directa, el president del Parlament i el secretari del Govern.
No van acudir a aquest acte cap representant del Govern Espanyol, ni de la judicatura tot que es va estar negociant fins a l'últim moment la presència de la vicepresidenta Soraya Saez de Santamaría que era a Barcelona per a l'esdeveniment. Torra va vetar la presència de la vicepresidenta però també al secretari d'Estat per a Administracions Públiques, Roberto Bermúdez de Castro, i fins i tot al delegat del Govern, Enric Millo. Un mal auguri que desmenteix les suposades intencions de diàleg de Quim Torra.
"Prometo complir lleialment les obligacions del càrrec de president de la Generalitat amb fidelitat al poble de Catalunya representat pel Parlament de Catalunya", es va limitar a assenyalar Torra saltant-se qualsevol norma establerta per a aquest acte. Cap referència a l'Estatut de Catalunya, ni a la Constitució Espanyola, ni a l'Estat Espanyol.
La suposada voluntat de diàleg mostrada al Parlament, "diàleg i vida" va prometre el nou president en seu parlamentària, ha quedat en entredit perquè difícilment pot haver diàleg de "govern a govern" quan no es respecta un mínim criteri comú de protocol .
La CUP pot estar contenta. En un acte sense cap litúrgia, el 131º president de la Generalitat, Quim Torra, va prendre possessió del càrrec al Palau en un acte gairebé clandestí que només degrada la institució, rebaixant qualsevol tipus de sentit d'Estat. A penes tres minuts i mig d'un esdeveniment trist i desangelat en què Torra va evitar posar-se el medalló de Francesc Macià, símbol de la Presidència.
Veto a la premsa
Al final, la conselleria de la Presidència va organitzar el que anomeno un "pool 'de premsa. En contra del que van assenyalar aquest dimecres, el criteri no va ser només mitjans públics, llevat que la primera mesura de Torra hagi estat nacionalitzar la delegació a Catalunya d'Europa Press. TV3 va emetre el senyal, però els seus periodistes no van tenir accés. Sí que van poder estar els fotògrafs d'ACN i l'agència EFE, que tampoc van poder donar entrada als seus periodistes polítics. Més de 40 reporters vagaven des de les nou del matí per una Plaça de Sant Jaume on sí que hi havia gent, però tots eren turistes.
En termes comunicatius i de protocol, la decisió s'imputa a Quim Torra, però el va organitzar l'equip de premsa i protocol de Carles Puigdemont, que va estar a l'altura acostumada i que va mostrar la qual des de sempre va confirmar com la seva major especialitat: la improvisació precipitada . L'excusa: el dol institucional per l'existència de presos, exiliats i el vigor del 155.
Institució denigrada
Torra, que va lluir el llaç groc i va vestir de vestit negre rigorós, va mostrar una vegada més parcialitat, manca de transparència i un sentit patrimonialista de la institució que farien plorar a Josep Tarradellas per la manera en què arrenca la legislatura.
El medalló de Francesc Macià, que tots els presidents de la Generalitat han lluït al coll, no va ser tocada a la taula de la sala gòtica, sota la mirada de Roger Torrent, un mosso d'esquadra de gala i set persones. Torra va usar la mateixa fórmula que Puigdemont, però no es va posar el medalló. Prèviament, Víctor Cullell, secretari de la Generalitat, havia llegit el decret de nomenament.
La major autoritat present al Saló Verge de Montserrat, va ser el president del Parlament, Roger Torrent, que es va negar a visitar el Rei Felip VI, pel que la seva presència va ser coherent amb la seva pròpia actuació. Estava seva dona, Carola Miró, la seva mare i dos dels seus germans i les seves parelles.
En l'escenografia, un mosso de la guàrdia de gala del cos, una bandera catalana i la Mare de Déu de Montserrat vigilant des d'un dels murs. Tot molt d'acord amb el tarannà catòlic i conservador de Torra. El Govern d'Espanya està estudiant impugnar aquest acte. És clar que tractant-se d'un President simulat, ja que el que mana sembla ser el de Berlín, potser ni val la pena ..
No hay comentarios:
Publicar un comentario