¿Y si el president simbòlic té idees pròpies?

Seguint l'exemple de la seva antecessora Carme Forcadell, ara a la presó per un fet igual els 6 i 7 de setembre passats, aquest dijous Roger Torrent va decidir obviar la notificació del TC i va incloure en l'ordre del dia del Ple del Parlament i va aconseguir l'aprovació de la reforma de la Llei de Presidència, una nova argúcia ordida pels partits separatistes per investir Puigdemont. Amb la mateixa immediatesa va actuar l'executiu central. els serveis jurídics de l'Estat ja tenen preparat el recurs contra la Llei de Presidència per presentar-lo davant el Tribunal Constitucional.

Amb tot, serà Puigdemont qui tingui l'última paraula. La reunió que mantindrà amb els seus diputats dissabte a Berlín sembla definitiva, ja que es produirà un cop el Govern hagi recorregut la reforma de la Llei de Presidència i de tapada, per tant, l'última via per investir a l'expresident telemàticament.

Després del conclave amb els parlamentaris de JxCat, es preveu que Puigdemont desvetlli com resoldrà la investidura, amb tres opcions sobre la taula: insistir en la seva investidura per a disgust d'ERC i Torrent, postular a un candidat alternatiu amb Elsa Artadi com a gran favorita, o forçar la repetició electoral al·legant que l'Estat ha impedit investir tots els candidats proposats.

Imatge d'arxiu d'Elsa Artadi

Puigdemont no permet desmarcatges

Tot indica que el projecte de Puigdemont és proposar un candidat a la investidura com a president de la Generalitat que consideri susceptible de ser controlat en el futur pel mateix líder de Junts per Catalunya (JXC), que governaria la Generalitat des de l'estranger, mitjançant un president purament instrumental. Fins ara la millor situada era Elsa Artadi, que es limitaria a aplicar les seves instruccions.

Però Elsa Artadi ha declinat la responsabilitat de presidir la Generalitat davant el paper merament simbòlic i vicari que li reservava Carles Puigdemont des d'Alemanya i que s'ha fet evident en les últimes hores, segons han explicat fonts pròximes a JxCAT. Portaveus d'aquesta formació han declinat fer declaracions, però hores abans que el grup parlamentari es reuneixi a Berlín, el nom d'Artadi ha caigut. I ha estat per voluntat pròpia de la fins ara escollida.

Artadi ha preferit evitar el paperot que li havia reservat Puigdemont al nou executiu I que la primera dona que presidís la Generalitat no podia quedar limitada a una figura decorativa. Als seus 42 anys prefereix considerar que encara no és el seu moment i que li convé evitar cremar-se en aquest moment. Per això, es reserva la conselleria de Presidència. assumint la gestió executiva i administrativa que quedi però sense els servilismes escènics que haurà d'assumir

¿I si el president simbòlic té idees pròpies?

Antoni Morral va ser alcalde de Cerdanyola del Vallès durant sis anys.

Davant la reticència d'Artadi qui ara s'albira podria ser triat a corre-cuita (queden 17 dies perquè el termini acabi) és Antoni Morral, que als seus 60 anys, anava amb el número 18 a la llista per Barcelona de JxCAT, el grup només va obtenir 17 escons en les últimes elecciones.y que va entrar de rebot al Parlament després de la renúncia de Joaquim Forn.

ERC i JxCat negocien un govern de coalició en el qual hi hauria un president "provisional" a les ordres de Berlín i en el qual Artadi ocuparia la Conselleria de Presidència i el citat Morral o un altre exerciria funcions merament representatives de president de la Generalitat. Puigdemont vol que el seu paper director quedi fixat per escrit i que el seu control sigui real, d'aquí l'aparent pas enrere de la qual fins fa res era la seva preferida, Artadi.

Carles Puigdemont té el dubtós honor de ser el líder polític que més descontent genera al seu voltant. El seu cesarisme, unit a l'opacitat amb la que pilota els designis de Catalunya, està generant desànim i enuig a parts iguals a ERC i PDeCAT, els membres es pregunten des de fa temps si tanta lleialtat al seu candidat compensa.

Aquest malestar s'ha fet extensiu fins i tot als seus incondicionals. Mentre que la CUP expressa la seva por que la seva "president legítim" opti finalment per un "govern autonòmic" en lloc de plantar cara a l'Estat, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha decidit prendre mesures i sotmetre el candidat a una espècie de plebiscit entre els seus afiliats.