Zapatero va desviar fons per a la construcció d'una residència d'avis a Astúries cap al SOMA UGT

Zapatero i Villa, en una festa de Rodiezmo.

L'exgerent de l'Institut per a la Reestructuració de la Mineria assegura que el Govern de Zapatero «imposar» el desviament de fons públics a l'Soma

«Hi va haver de modificar íntegrament un Reial Decret per finançar íntegrament» una residència d'ancians que va ser utilitzada per distreure els fons, declara davant la Guàrdia Civil

Joan Miquel Benítez, el que va ser gerent de l'Institut per a la Reestructuració de la Mineria del Carbó, ha declarat davant la Guàrdia Civil que la tramitació del desviament de fons públics al sindicat que liderava José Ángel Fernández Villa ara a la presó, va ser una «imposició» del Govern que per aquell temps presidia José Luis Rodríguez Zapatero. Segons publica avui el diari El Mundo, Benítez va assegurar a la davant la Unitat Central Operativa (UCO) que «hi va haver de modificar íntegrament un Reial Decret per finançar íntegrament» una residència d'ancians que va ser utilitzada com a coartada perquè els sindicalistes distraguessin fons. «Això venir imposat des de dalt pel Govern del PSOE», va relatar, fa uns dies davant la policia judicial i, va afegir, que la decisió ja estava presa quan ell va aconseguir la gerència de l'Institut i que va tenir lloc gràcies a la influència de Fernández Vila sobre Zapatero i el seu ministre d'Indústria.

Segons la confessió que publica en exclusiva el diari nacional, es corrobora el contingut de la denúncia interposada fa un any per la Fiscalia Anticorrupció en el marc de l'anomenada Operació Hulla. Aquesta querella va provocar la detenció de Fernández Vila, històric líder miner que va propiciar l'arribada de José Luis Rodríguez Zapatero a la secretaria general del PSOE.

El Ministeri Públic sosté que la cartera d'Indústria que dirigia el socialista Miguel Sebastián es «va concertar» amb els líders sindicalistes miners d'Astúries. L'objectiu, atorgar-los de forma irregular una subvenció milionària per a la construcció d'una residència d'avis en un terreny «no urbanitzable i d'interès agropecuari». Aquesta subvenció «sobredimensionada» va ser destinada oficialment al geriàtric de Felechosa (Astúries) però va acabar servint posteriorment perquè Fernández Vila i la seva mà dreta, José Antonio Postigo, es desviessin «ingents quantitats de diners» a les seves butxaques.

«Fernández Vila va ser qui va fer els contactes necessaris perquè des de dalt donessin les instruccions necessàries», en referència al Govern de Zapatero, va explicar l'ex gerent de l'Institut en la seva declaració. «Tenia molt poder i capacitat de demanar audiència al president del Govern i al ministre d'Indústria», va afegir.

Un nou chiringito per donar pompa al pròfug - El Consell per la República

Lluna dansa dóna la benvinguda al Consell per la República

Puigdemont proposa "avançar per la via dels fets"

https://static23.mediaplay.tv/vid/22095/07125e5836a37910d8102a471dce6fbe_med.mp4

Nou xiringuito nacionalista, el Consell per la República, un ens de dret privat presentat a la Generalitat i que tindrà a Puigdemont de president i l'exconseller de Sanitat, Toni Comín, com a coordinador. L'artefacte suscita objeccions, reticències i dubtes entre els seus propis patrocinadors. Elsa Artadi, la portaveu del Govern, nega que hagi de ser un executiu paral·lel, les entitats (ANC i Òmnium) i ERC desconfien del paper que pretén atribuir Puigdemont i es dubta de la seva efectivitat, més enllà d'emparar les activitats del pròfug.

Artur Mas, Lluís Llach, els diputats de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, alcaldes separatistes i el Govern en ple van donar cobertura a l'presentació del "consell", així com els representants de l'ANC i Òmnium. Va faltar la CUP, que dóna la legislatura per perduda i conclosa. El primer a intervenir va ser el vicepresident de la Generalitat, el republicà Pere Aragonès, que en qualitat d'alt càrrec va col·laborar en l'aplicació del 155. Ara es maneja en una altra clau. Aragonès ha explicat que el nou òrgan està residenciat a Bèlgica i que si bé és independent de la Generalitat, compta amb tota la seva "complicitat".

La dansaire Maria Teresa Agustí i el acordionista Ferran Martínez han estat els encarregats de donar la benvinguda al Consell per la República, amb el tradicional ball d'homenatge que han interpretat durant l'acte de presentació de l'organisme celebrat aquest dimarts al Palau de la Generalitat. L'actuació s'ha realitzat després de les intervencions de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont; i de l'exconseller Toni Comín.

Puigdemont ha afirmat que el Consell per a la República "es proposa avançar per la via dels fets fins a la República" a través d'un espai de participació ciutadana que "arribi allà on les institucions no poden arribar". "Al Consell li toca fer República de manera més desacomplexada", ha reblat l'expresident de la Generalitat durant una intervenció des Waterloo.

També ha assenyalat que l'objectiu del nou organisme és "defensar unes institucions i un mandat legítim que van estar escapçats per un veritable cop d'Estat". Puigdemont, que és el president del Consell per a la República, ha indicat que "hi ha molta feina per fer". Entre les tasques que ha destacat, es troba "multiplicar la internacionalització del procés català" i "preparar les condicions per constituir una Consell definitiu elegit pels ciutadans".

Llança l'anunci de l'obertura d'un registre de ciutadans que vulguin mostrar la seva adhesió republicana i col·laborar en la seva implantació. "El 'consell' és provisional, neix per consolidar un òrgan definitiu i una assemblea d'electes". Qui no s'apunti corre el risc de quedar com un mal republicà. "¿Quina vas fer tu per la llibertat !?", bramará poc després Torra en la seva arenga final.

L'expresident català ha recordat els líders independentistes empresonats i ha denunciat que la llibertat d'expressió i de moviment són dret "impossibles a Espanya". Finalment va citar les institucions d'autogovern, la societat civil mobilitzada, els presos i Consell per la República com els "quatre pilars" per aconseguir la independència.

Per la seva banda, l'exconseller de Sanitat, Toni Comín, ha afirmat que "el Consell per la República neix de la legitimitat del mandat de l'1-O" i "té com a missió defensar aquell mandat i preparar la República". L'exconseller, que serà l'encarregat de dirigir el nou organisme, ha manifestat que el Consell és "del tot imprescindible" perquè "brot la llavor de l'1-O".

"Després de l'1-O, ja res pot ser igual. La nova legislatura no pot avançar només amb els actors de la passada legislatura. Ara hi ha un actor més ", ha asseverat Comín des Waterloo, al costat de Puigdemont. L'exconseller ha anunciat que "la principal de les tasques del Consell serà la internacionalització per aconseguir el reconeixement del dret a l'autodeterminació". "Caminarem fins a aconseguir la nostra plena llibertat", ha conclòs Comín.

Una coral tanca l'acte. Interpreten "Els segadors", l'himne autonòmic. Els assistents canten en peu. Els processats s'han apoderat de l'administració autonòmica i exhibeixen el seu poder amb un acte mesurat al mil·límetre per mostrar la seva recuperació un any després del 155. Insurrecció institucional. En els últims dotze mesos, Puigdemont s'ha fugat, ha estat detingut, empresonat i alliberat a Alemanya, i controla des de la seva mansió a Waterloo al president de palla de la Generalitat. Amb raó ha retret als presos que amb tots a la presó el "consell" no hauria nascut.

I el PSOE pot perdre la seva última batalla contra Franco

Foto: Carmen Calvo amb el secretari de l'Estat de la Santa Seu, Pietro Parolin, si reunió aquest 29 d'octubre a l'Vaticà. (Moncloa)

L'esquerra està disposada a reprendre la guerra contra Franco que va perdre el 1939 però porta camí de tornar-la a perdre tot i que el seu enemic porti anys mort i enterrat.

Pedro Sánchez i el seu govern van a per totes per a "buscar una solució" al lio que ells mateixos s'han ficat quan Pedro Sánchez va anunciar que el 18 de juliol que les restes de Franco estaria fora de la Vall dels Caiguts. Quan la família del difunt els ha ofert el canvi d'ubicació i traslladar a la catedral de l'Almudena, juntament a al seu filla i la resta de familiars, no s'havien adonat que les visites de nostàlgics per a la Vall dels Caiguts podien convertir-se en llargues cues de curiosos, turistes o ciutadans cabredos per entrar a la Catedral les fotos podien donar la volta al món per ridícul d'aquests fanàtics incompetents que ens governen.

La desesperació ha portat a la vicepresidenta al Vaticà per "negociar" el problema amb el Cardenal Parolin que ha manifestat que no només no s'oposarà a l'exhumació de les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos sinó que coincideix en la necessitat de "buscar una solució" a la seva inhumació davant els dubtes que genera el trasllat de les seves restes a la Catedral de l'Almudena al centre de Madrid. El compromís es limita a intervenir amb la família del dictador, un punt que implica, des del punt de vista jurídic i en primer lloc, que el Vaticà no va a violentar la voluntat de la família.

Segons la nota emesa pel Ministeri de Presidència després de la reunió mantinguda a la Santa Seu "tots dos han coincidit en la necessitat de buscar una solució i seguir mantenint el diàleg". o sigui res. La vicepresident del Govern. Carmen Calvo, s'entesta a vendre un suposat acord amb el Vaticà per evitar que les restes mortals de Franco acabin a la Catedral de l'Almudena. L'Església no pot negar sepultura en una cripta a un catòlic que hagi adquirit dret de propietat sobre els nínxols. No es tracta d'una opinió, sinó del que plasma el Codi Canònic a partir del cànon 1.205.

El portaveu del Vaticà,, Greg Burke ha corregit aquesta tarda al Govern i ha precisat aquest dimarts que durant la reunió entre el secretari d'Estat del Vaticà, Pietro Parolin, i la vicepresidenta del Govern Carmen Calvo, Parolin "en cap moment es va pronunciar sobre el lloc de la inhumació ", encara que va veure" oportuna "la solució d'explorar altres alternatives a l'enterrament a la Almudena a través del diàleg amb la família.

La solució i el diàleg entre el Govern d'Espanya i la Santa Seu es presenten com a necessaris davant els dubtes sobre on han de descansar les restes del dictador. Però imprescindibles són els familiars del dictador i aquests ja han donat la seva resposta; "Oa l'Almudena oa la Vall".

Sánchez fa xantatge a l'Església amb l'IBI, la pederàstia i la Mesquita per resoldre el 'cas Franco'

La resposta no va agradar a Moncloa. La realitat és que la negociació s'ha convertit en amenaça i el Govern va presentar ahir tot un ventall de xantatges a l'Església si aquesta institució no pressiona a la família del dictador perquè porti la tomba de Francisco Franco al Pardo. Fins al punt que en aquesta mateixa conversa va decidir incloure, com a preu de les negociacions i moneda de pressió, ni més ni menys que el tractament dels casos de pederàstia, l'IBI dels temples i les immatriculacions dels béns immobiliaris de la Esglésies -on el cas més cridaner és el de la mesquita de Còrdova-.

L'amenaça inclou revisar el règim d'IBI de l'Església. I ho planteja el Govern malgrat que aquest tractament fiscal no és exclusiu de l'Església: el tenen totes les entitats sense ànim de lucre i fins socials. Partits Polítics, ambaixades, sindicats o la resta de propietats de les diferents confessions religioses gaudeixen del mateix règim fiscal recollit en la legislació fiscal espanyola. Però el Govern només ha amenaçat de revisar-lo en el cas de l'Església Catòlica. L'exempció de l'IBI no és exclusiu de l'Església. Gaudeixen d'ell les entitats sense ànim de lucre i fins socials, com els partits polítics i els sindicats

L'assumpte de la mesquita de Còrdova és un altre dels punts de xantatge. Es discuteix legalment la validesa de la immatriculació quan la veritat és que la inclusió en el Registre de la Propietat -realitzada més tard per l'Església- no constitueix un títol de propietat sinó que simplement eleva a fe pública l'existència d'aquesta propietat. Però és més: perquè en la reunió, Calvo va parlar en genèric de les immatriculacions, tractament que estén l'amenaça sobre la mesquita a la resta de béns de l'Esglésies que poden estar en la mateixa situació de trasllat tardà al Registre de la Propietat.

Però potser l'amenaça més greu és la referent a la pederàstia. El Govern ha anunciat que presentarà una reforma del Codi Penal perquè els delictes d'abús sexual a menors no prescriguin, el que equipararà la pederàstia als assassinats terroristes i els delictes de genocidi. La reforma no té cap tatxa. Però la vicepresidenta ho va comunicar dilluns al secretari d'Estat del Vaticà com si fos una cosa que l'Església hauria de valorar. Tot això quan la Moncloa hauria de comprendre que els casos judicials, els delictes i els processos penals són individuals: no s'estén la responsabilitat del comès per persones a cap col·lectiu.

La fugida de Puigdemont - Només avisar a cinc consellers

Carles Puigdemont, expresident català, parlant discretament pel mòbil darrere d'Oriol Junqueras (ERC) / EFE

L'expresident va ocultar els seus plans d'anar-se'n a Bèlgica a la resta del seu equip, i de forma especial, a Oriol Junqueras

Carles Puigdemont va planejar la seva fugida a Bèlgica en secret després de proclamar la independència de Catalunya el 27 d'octubre de 2017. L'expresident de la Generalitat només va comunicar la seva escapada a cinc dels seus consellers, i a través d'una persona interposada.

L'anomenada la va realitzar des d'una àrea de servei la nit del diumenge 29 a una masia de Vilaür, a l'Alt Empordà gironí, on es trobaven aquests cinc membres del seu govern. Concretament, els consellers Toni Comín, Meritxell Serret, Meritxell Borràs, Joaquim Forn i Dolors Bassa. Segons publica El Mundo, Puigdemont va fer arribar el seu missatge utilitzant un intermediari, ja que cap d'ells portava amb si el seu telèfon mòbil per no ser detectats per la policia o el CNI.

"Evacuació"

Segons sosté dit diari, citant fonts sobiranistes, tots ells van seguir les indicacions d'Puigdemont perquè s'unissin a ell. I al crit de "evacuació", van viatjar a Brussel·les. Un cop allà, van recuperar els seus telèfons, i van conèixer que l'avui expresident havia ocultat els seus plans a la resta del Govern. I de forma especial, al seu vicepresident Oriol Junqueras. Després de la roda de premsa feta a Bèlgica, Forn i Bassa van tornar a Barcelona. Avui romanen a la presó provisional al costat d'altres dels seus companys.

Puigdemont va plantar a la resta del seu equip. El seu pla, que en part es va improvisar aquest mateix cap de setmana, només el coneixien un sergent de la seva escorta, la seva dona, Marcela Topor, i l'empresari Josep Maria Matamala.

Crisi nerviosa de Turull

Entre els primers a assabentar-se de que va passar dilluns al matí van estar els ja exconsellers Raül Romeva i Jordi Turull, que s'havien citat amb ell a les 8.30 en un restaurant proper a la Generalitat per dirigir-junts als seus llocs de treball. El primer va reaccionar amb indignació. I el segon, gairebé amb una crisi nerviosa en ser informat mitjançant una trucada del cap de l'oficina del president, Josep Rius. La seva tensió va ser similar a la qual, instants després, patiria Josep Rull, un dels que van acudir al seu despatx aquest dia, ja amb l'aplicació de l'article 155 en vigor.

Una cosa semblant va passar també amb el seu partit, el PDeCAT, on es van assabentar per la premsa de la fugida del seu líder. De fet, diumenge no va acudir a una reunió dient-li a la seva llavors presidenta, Marta Pascal, que arribaria tard. El que va motivar els improperis de l'expresident Artur Mas. I també va ocultar les seves intencions als Mossos d'Esquadra, que tenien previst detenir si la justícia espanyola ho reclamava, segons va relatar el major Josep Lluís Trapero en la seva declaració a l'Audiència Nacional.

"Ho tenia pensat"

La fugida d'Puigdemont també va ser un dels assumptes que es van tractar en el reportatge especial sobre el 27-O del programa Salvados, de La Sexta. En el mateix, la subdirectora de La Vanguardia, Lola Garcia, va assegurar que, malgrat la seva improvisació, l'expresident ja tenia en ment escapar-si les coses es torçaven des de feia temps, una cosa que només va dir als seus més propers: "Ho tenia pensat des de feia un any. al gener de 2016, ja expressa a uns amics la possibilitat que tot acabi malament ". Una cosa que el dirigent va ocultar abans i durant els dies claus d'octubre de l'any passat.

I això que, en una reunió mantinguda a Perpinyà (França) el 28 d'octubre, un conseller va plantejar la possibilitat de fugir a un país sud-americà sense acord d'extradició. Puigdemont el va rebutjar de ple.

La ministra Carcedo - Sis anys vivint al seu pis de Madrid i cobrant dietes

La ministra de Sanitat, María Luisa Carcedo, envoltada per diversos dirigents socialistes (Foto: EFE).

La ministra Carcedo ha cobrat 150.000 € en dietes d'allotjament tot i tenir casa a Madrid

Una altra pífia més i ja ni portem el compte de les que han perpetrat Pedro Sánchez i el seu govern socialista en els escassos mesos que porten gaudint del poder. I fem servir intencionalment el verb 'gaudir', perquè és complicat trobar un altre que reflecteixi millor la falta de professionalitat, barrut i desimboltura amb què operen

La nova ministra de Sanitat, María Luisa Carcedo, s'ha embutxacat al llarg de sis anys al voltant de 150.000 euros en dietes d'allotjament pagades pel Congrés dels Diputats i el Senat, malgrat que té casa pròpia a Madrid

El passat mes de setembre, va assumir la cartera de Sanitat, Consum i Benestar Social, després que la seva antecessora en el càrrec, Carmen Montón, es veiés obligada a dimitir per plagiar el seu Treball de Fi de Màster (TFM) en la Universitat Rei Juan Carlos URJC).

Però abans d'arribar a aquest càrrec, María Luisa Carcedo ha acumulat una llarga experiència política. Ha estat consellera de Medi Ambient i Urbanisme del Govern del Principat d'Astúries (entre 1991 i 1995) i diputada autonòmica del PSOE a la Cambra regional (entre 1991 i 2004).

Va obtenir per primera vegada un escó al Congrés dels Diputats en les eleccions de 2004 i el va ocupar durant quatre anys fins que, el 2008, el Govern de Zapatero la va nomenar presidenta de l'Agència Estatal d'Avaluació. És difícil descriure en què consistia el seu treball en aquest càrrec.

Té casa a la capital des de 2006

Va tornar al Congrés dels Diputats en les eleccions de desembre de 2011 i va conservar l'escó fins a setembre de 2015, quan va ser nomenada senadora per designació del Parlament d'Astúries.

Des d'aleshores, ha ocupat un escó a la cambra alta fins que, el passat mes de juny, el president Pedro Sánchez la va nomenar Alta Comissionada per la Pobresa.

Durant els vuit anys que ha romàs al Congrés i el Senat, com a parlamentària procedent de la circumscripció d'Astúries, María Luisa Carcedo ha cobrat dietes per allotjament a Madrid: ascendien a 1.762 euros al mes el 2007 i en l'actualitat suposen 1.874 euros a l' mes. Tot això, en 14 pagues.

Congrés dels Diputats

Les dietes d'allotjament ascendeixen en l'actualitat a 1.874 euros al mes (en 14 pagues) per als diputats que procedeixen de fora de Madrid.

Teòricament, aquestes dietes estan destinades a pagar les seves despeses d'allotjament en un hotel o pis de lloguer durant les seves estades a la capital. No obstant això, la ministra posseeix un habitatge propi a Madrid des de 2006: es tracta d'un pis de 60 metres quadrats amb dos dormitoris al barri de La Latina, a esquena del tradicional Mercat de l'Ordi.

Des d'allà, en té prou agafar un taxi, o un dels seus dos vehicles, per arribar al Congrés dels Diputats en només 15 minuts.

La ministra de Sanitat va contractar una hipoteca de 60.000 euros el 2006 per comprar aquest pis, en el qual ha seguit residint des de llavors durant les seves estades a Madrid.

Sempre, sense renunciar a les dieta d'allotjament que li abonava al Congrés dels Diputats primer, i després al Senat. En total, una mitjana de 1.800 euros al mes en dietes, distribuïdes en 14 pagues, durant sis anys: al voltant de 150.000 euros.

A aquesta xifra cal sumar els seus ingressos com a parlamentària: 4.949 euros bruts al mes, en 14 pagues, durant la seva última etapa com a senadora. Per aquests ingressos, va pagar 14.679 euros en concepte d'IRPF l'any passat.

Segons la seva última declaració de béns, Carcedo posseeix altres dos immobles en règim de guanys amb el seu marit: un habitatge a Gijón comprada el 1987 (el valor cadastral és de 262.464 euros) i la quarta part d'una casa situada en una finca rústica d'Astúries , que ha obtingut per herència.

El valor cadastral del 25% d'aquest últim immoble és de 11.168 euros.

El pen drive de Salvadó implica al vicepresident de la Generalitat

La Guàrdia Civil implica Aragonès en un crèdit de 11.000 M demanat a la Xina per la independència

La Benemèrita descobreix en un 'pendrive' de l'exnúmero dos d'Oriol Junqueras, Josep Lluís Salvadó, les comunicacions amb les autoritats orientals dirigides per un tal "Pere"

El vicepresident de la Generalitat i dirigent d'ERC, Pere Aragonès / EUROPA PRESS

L'actual vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, va ser la persona que, al maig de 2016, sent president Carles Puigdemont, es va encarregar de negociar amb el Govern de la Xina la concessió d'un préstec de 11.000 milions d'euros per a la constitució d' un Banc Central de Catalunya, que servís de suport financer al procés independentista.

La Guàrdia Civil ha descobert en un pen drive de l'exnúmero dos d'Oriol Junqueras, Josep Lluís Salvadó, les comunicacions amb les autoritats orientals, que van ser dirigides per un tal "Pere", al qual els investigadors relacionen amb l'actual vicepresident català, Pere Aragonès. El material revela que la Xina exigia saber si s'anava a "declarar unilateralment la independència" o si s'anava a "negociar amb el Govern espanyol".

La Guàrdia Civil ha pogut reconstruir aquesta operació desconeguda fins ara gràcies als arxius que guardava en un suport informàtic l'exsecretari d'Hisenda Josep Lluís Salvadó, mà dreta d'Oriol Junqueras i cervell econòmic del 'Procés'. La clau és un correu que hauria estat enviat el 17 de maig de 2016. i en el qual un tal David que no ha pogut ser identificat es dirigeix ​​a un altre individu anomenat Pere per traslladar-li uns dubtes que semblaven inquietar el "Govern xinès". De les preguntes es desprèn l'existència de converses prèvies sobre la sol·licitud d'un préstec. Segons les indagacions, el tal Pere no seria altre que Pere Aragonès, que en aquella època estava implicat en la recerca de finançament per a la Catalunya independent i va realitzar nombrosos viatges a l'exterior per tractar aquest assumpte.

DUI i Banc Central de Catalunya

Entre les noves proves descobertes per la policia judicial figura a més la relació de "preguntes formulades pel Govern xinès" abans de donar el vistiplau a la concessió del préstec multimillonario.para tractar d'aconseguir una via d'ingressos alternativa a l'emissió de deute públic en els mercats financers internacionals, segons recull un nou informe sobre el 'Procés' a què ha tingut accés el Confidencial. Els investigadors sostenen que l'encarregat de liderar aquestes gestions hauria estat l'actual vicepresident de la Generalitat,

La Benemèrita, segons un informe citat per 'El Mundo' i 'El Confidencial', assegura que "a aquesta sol·licitud, les autoritats xineses van respondre sol·licitant informació sobre dos aspectes bàsics". El primer, sobre si "si aquests 11.000 milions serien per declarar unilateralment la independència, i el segon aspecte pel qual van preguntar estava relacionat amb el procés de creació d'un Banc Central de Catalunya ".

Aragonès, llavors, secretari d'Economia

Específicament "fent al·lusió expressa a la creació d'un Banc Central de Catalunya". La Guàrdia Civil considera que el receptor d'aquestes comunicacions era "possiblement" Pere Aragonès, "qui en aquest moment ocupava el càrrec de secretari d'Economia de la Generalitat de Catalunya".

En aquesta línia, recorda la policia judicial que ja va ser intervingut un document a Jové "en què es detallaven les iniciatives que des de la Secretaria d'Economia, al càrrec de Aragonès, es van realitzar per preparar el futur accés als mercats internacionals del deute públicaque els responsables de la Generalitat de Catalunya preveien emetre per ajudar a finançar la creació del nou Estat ".

Preguntes del Govern xinès

Entre elles, "si sap el Govern català quin percentatge del Banc Central de Catalunya voldria tenir" i "els membres que té previst que formin el Consell"; "Si els primers 11.000 milions són per poder fer i / o declarar la independència unilateral"; o "si tenen intenció un cop confirmats els fons per part del Govern xinès negociar amb el Govern espanyol". També es mostraven interessades les autoritats xineses a determinar "quan" tenia previst crear la Generalitat "el nou Banc Central de Catalunya" així com la "ubicació i / o edifici" de la futura entitat financera.

La Policia Judicial emmarca la sol·licitud del préstec al Govern xinès a la ronda de contactes i reunions que va mantenir Aragonès amb "autoritats públiques i privades" d'altres països. En aquest sentit, indica que han estat trobats documents que revelen desplaçaments de l'actual vicepresident de la Generalitat "a països com Irlanda o Gran Bretanya, on es van mantenir reunions al més alt nivell amb membres de l'Agència del Tresor d'Irlanda. Puigdemont va demanar a la Xina 11.000 milions per finançar la Catalunya independent

Els investigadors sostenen que l'actual vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, va contactar el 2016 amb Pequín per intentar cobrir les despeses dels primers sis mesos d'independència

Un segon correu trobat en el mateix pendrive revela que el representant de la Generalitat que es va posar en contacte amb les autoritats xineses va ser un individu que respon a les inicials DM i tampoc ha pogut ser identificat. "Preguntes que estan fent en aquest moment al DM i que ens trasllada amb la intenció de posar-nos al corrent del tipus de concrecions que li estan demanant i que ell, amb bon criteri, ha dit que ens faria arribar perquè quan es produeixi el primer contacte entre les dues parts, anem preparats per respondre ", recull el cos d'aquesta segona comunicació.

Al costat dels correus, en l'USB de Salvadó també va aparèixer un power point redactat en anglès sobre la "viabilitat de la declaració unilateral d'independència de Catalunya" que suposadament hauria estat utilitzat com a carta de presentació davant les autoritats xineses, segons recull l'informe de la Guàrdia Civil, a què ha tingut accés El Confidencial. "En aquest document, a més d'explicar diversos paràmetres relacionats amb el nou país -població, ubicació, cultura, economia, etc.- es fa una presentació dels aspectes més importants de l'economia de Catalunya", exposen els investigadors.

Per exemple, el power point recorda que a Catalunya tenen seu empreses com Renault-Nissan, BASF i Volkswagen i que el PIB de la regió és de 200.000 milions d'euros. A més, el document assegura que el suport a la independència és majoritari entre els ciutadans catalans. "El Parlament i el Govern de Catalunya seran controlats per partidaris de la independència. El Parlament podria crear la seva pròpia legitimitat a través de la seva pròpia legislació ", se sosté en una de les pàgines.

La presentació també esmentava algunes de les més importants empreses xineses amb oficines a Catalunya, un altre element que reforça la tesi que el power point va ser emprat per la Generalitat en les seves negociacions per aconseguir el finançament de Pequín. Així mateix, el document esmentava tres acords de col·laboració entre sengles regions del gegant asiàtic i Catalunya.

El correu revela que, després dels primers contactes, a les autoritats de Pequín li havien assaltat alguns dubtes sobre el futur Banc Central de Catalunya (BCC), l'organisme que suposadament anava a rebre els seus fons. "Sap el Govern català que percentatge del BCC voldrien tenir?", "Tenen prevista ubicació i / o edifici per al nou BCC?", "Quan tenen prevista la creació de la BCC?", Eren algunes de les preguntes que tenia en aquest moment l'Executiu xinès i que havia de respondre el tal Pere.

El mateix correu revela que la quantitat que va sol·licitar a la potència asiàtica l'Executiu de Puigdemont va ser 11.000 milions d'euros. La xifra no és casual. Altres documents trobats per la Guàrdia Civil en el curs de la mateixa investigació revelen que la Generalitat va concloure en estudis interns que necessitaria 1.800 milions d'euros al mes per finançar les despeses de funcionament d'una hipotètica Catalunya independent. Amb els 11.000 milions de la Xina, podria garantir els primers sis mesos de vida del nou Estat. Pequín també va preguntar precisament quin seria el destí dels seus diners. En el correu, David sol·licita a Pere que respongui a si els 11.000 milions són "per poder fer i / o declarar la independència unilateral".

El primer aniversari de "La Republiqueta"

Avui els independentistes catalans tan aficionats a les commemoracions haurien d'estar celebrant amb tota pompa i rigor el primer aniversari de la república catalana. Una cosa que va ocórrer durant vuit segons al Parlament el 27 d'octubre de 2017 que va provocar la fugida a l'estranger de part dels capitostos i la presó a falta de judici d'altres. El primer aniversari de la proclamació de la república catalana i de la fugida de la meitat del govern regional no està sent precisament una festa separatista.El 27-O, quan a la cambra catalana es va declarar que Catalunya era "un estat independent en forma de república ", és el revers de l'1-O, una mostra palmària de la impotència i la improvisació dels colpistes, així com de la seva fractura.

A les 15.27 h del 27 d'octubre de l'any passat, mentre al Parlament votava una resolució que proclamava la república catalana, Quim Torra i Pla, editor, seguia la sessió des de casa. A la tarda es va acostar a la plaça Sant Jaume, on es celebrava la Festa de la República. La intervenció de la Generalitat per l'article 155 estava en marxa, Mariano Rajoy havia convocat eleccions a Catalunya i part del Govern viatjava camí de França. Un any després, Torra és president de la Generalitat i l'únic al Consell Executiu que reivindica en els seus discursos aquella declaració política.

No està previst cap acte institucional, ni recordatori oficial de PDECat o ERC, més enllà d'una discreta presència dels últims dies al remember mediàtic. De fet, al Govern, només Alba Vergés, de baixa per maternitat, va votar la resolució. Així que entre els protagonistes de l'actual escenari polític, el president del Parlament, Roger Torrent, que era portaveu adjunt d'ERC, és l'únic dirigent polític que està en actiu.

L'exconsellera fugada a Escòcia, Clara Ponsatí, ha censurat que Junqueras i els altres s'entregaran a la justícia de la que s'acabaven d'independitzar. Ella no es cansa de parlar clar i llançar missatges contundents relatius a la improvisació i el descontrol en la Generalitat durant el cop d'Estat. A més d'haver qualificat la declaració unilateral d'independència ( "DUI" en l'argot separatista) de "farol" i "brindis al sol", ara retreu que alguns dels seus companys es presentaran davant la justícia i critica el misticisme que aparenta el líder d' ERC, Oriol Junqueras.Ponsatí és partidària d'avançar les eleccions a Catalunya, ja que en la seva opinió "el Parlament no té una mandat clar".

La ANC, contra ERC

A més la divisió entre ERC i Junts per Catalunya (JxCat) s'aguditza, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) eleva la pressió sobre l'executiu regional mentre que presos i pròfugs discrepen obertament sobre l'estratègia a seguir. Ahi estan uns contra els altres tirant-se la culpa del que va ser finalment un gatillazo.

Pel que fa a l'ANC, aquest dissabte ha convocat els ciutadans a col·lapsar els cinc registres autonòmics oberts a Catalunya amb la petició que l'aquesta DUI es publiqui al "Diari Oficial de la Generalitat". La demanda és d'impossible compliment més enllà del simbolisme perquè Carme Forcadell va dirigir aquella sessió sense presència del secretari general ni de lletrats a l'hemicicle i la votació no es va publicar mai en el Butlletí Oficial del Parlament.

Com que l'únic registre obert a Barcelona és la conselleria d'Economia, en mans d'ERC, l'ANC es plantarà davant les portes per repartir els formularis amb la petició. Es tracta de seguir tocant els nassos i provocant reaccions als constitucionals. El malestar en el partit de Junqueras és majúscul. Preferirien que l'ANC es fora a manifestar al Parlament oa la seu de la Generalitat. En l'ANC al·leguen que la càmera està tancada i en "Palau" no hi ha registre els dissabtes.

A aquest pas els va quedar postular als registres de Guinness per allò dels vuit segons com "la República més breu de tots els temps"

Barcelona, ​​ciutat sense llei

Baralla a les portes del restaurant Salamanca de la Barceloneta

S'ha difós per TV nacional, una batalla campal gravada a les portes d'un restaurant de Barcelona entre cambrers i els delinqüents que campen al seu aire i habitualment atemoreixen veïns i turistes. Es disparen les baralles, els furts i els robatoris a la capital de Barcelona mentre l'alcaldessa Colau desmantella a la Guàrdia Urbana.

Barri de la Barceloneta. A les portes del popular restaurant Salamanca un grup de delinqüents agredeix al personal de l'establiment. Com cada nit, s'acosten a demanar menjar i un dels responsables de l'establiment li diu que abans de donar-vol que tornin la borsa robada a un company amb una camisa i unes claus. Sense dir més paraula, un dels joves li llança un cop de puny per darrere amb tal violència que està a punt de fer caure l'home. A partir d'aquí es desencadena una baralla amb pals i llançament de cadires inclosos.

Els agressors, identificats pels treballadors del restaurant, són delinqüents habituals de la zona que solen acostar-se al finalitzar el servei per demanar el menjar sobrant. Ahir a la nit van reaccionar de manera extremadament violenta davant la negativa d'un dels responsables, com es pot apreciar en el vídeo gravat per una de les càmeres de seguretat del restaurant. Els treballadors van tractar de calmar els joves, que no cessaven de llançar cops de puny. La situació va degenerar en una baralla al carrer a força de pals i sillazos.

El personal del restaurant, veterans de l'ofici, no presentarà denúncia. Diuen que no els surt a compte i que no serveix de res. Una agressió d'aquestes característiques no res extraordinari a la Barceloneta, una de les zones més degradades de la capital catalana. Diumenge passat van ser apunyalats un vigilant del Metro i un menor de 14 anys al districte de Ciutat Vella. A la zona si l tema no és francament greu els agredits ja desisteixen de denunciar aquests fets que es repeteixen a cada moment al casc antic de Barcelona.

Increment dels delictes

Segons dades de la conselleria d'Interior i de l'Ajuntament, els furts i robatoris han pujat un 19% en el que va d'any. Es registra una mitjana de 360 ​​casos al dia denunciats, 86.834 en els últims vuit mesos. Barcelona és la ciutat d'Espanya en la que més delictes es denuncien. Són habituals les baralles a cops de matxet pel control dels narcopisos, les trifulgues nocturnes i diürnes, les estrebades, robatoris al descuit i a punta de navalla.

Mentrestant, l'alcaldessa desmantella la Guàrdia Urbana i exigeix ​​a la Generalitat que posi més mossos al carrer. La conselleria d'Interior al·lega que no disposa de més personal i els sindicats del cos autonòmic denuncien que moltes nits només hi ha quatre o cinc mossos en disposició de patrullar pels carrers del nucli antic barceloní, on el tràfic d'heroïna torna a condicionar la vida de els veïns.

L'estació de metro de la plaça Catalunya

Rodalies Catalunya ha denunciat que els més de "100 punts de venda ambulant" que hi ha a l'estació de Plaça Catalunya, per on passen 80.000 viatger diàriament, poden derivar "en un greu problema de seguretat" ia través d'un fil de Twitter ha criticat la inacció de Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana.

Avui, l'alcaldessa Ada Colau i l'Ajuntament de Barcelona en ple han dedicat els seus esforços a reprovar el rei Felip VI pel seu discurs de l'any passat, a proposta de la CUP.

Aquesta situació de caos i violència als carrers és comú també en altres grans ciutats com Madrid Saragossa, o València on casualment governen coalicions d'esquerra i que coincideixen les respectives policies locals han estat desmantellades durant el mandat dels anomenats "ajuntaments del canvi"

La "increïble" enquesta del CIS

El CIS d'Tezanos: Pedro Sánchez gairebé doblaria en vots a Pablo Casado i Ciutadans supera el PP

Nou baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) amb estimació de vot i nova pujada del PSOE. L'arribada de José Félix Tezanos, ex membre de l'Executiva del PSOE, com a responsable del CIS i el seu canvi en el sistema d'estimació del vot ha suposat una pujada constant i important dels socialistes, que segueixen acumulant vots segons el CIS, mentre el PP ho perd. L'enquesta, en què segons el seu responsable s'elimina la cuina, concedeix al PSOE un 31,6% dels vots i enfonsa al PP fins al 18,2%. Pedro Sánchez pràcticament dobla en estimació de vot a Pablo Casado. Una distància ni més ni menys que de 13 punts.

Es tracta del segon baròmetre des que José Félix Tezanos, exmembre de l'executiva del PSOE, és president del CIS. El seu nomenament va indignar l'oposició i ha generat dubtes en els experts per la nova metodologia que s'aplica a l'anomenada cuina, és a dir, els càlculs aplicats en les dades en brut per oferir una estimació de vot.

I tot això en el mes de la tesi de Pedro Sánchez mes els escàndols protagonitzats per alguns ministres del Govern -la dimissió de Carmen Montón; la polèmica per les gravacions de la ministra de Justícia amb l'ex comissari Villarejo o les informacions sobre les propietats immobles de Pedro Duque o Pilar Celaá- .El PSOE, lluny d'acusar el desgast puja 1,1 punts.

El baròmetre d'intenció de vot conegut aquest dijous concitava dures crítiques del PP, que parlava de "xifres creatives", de Podem, que el considerava un estudi "inversemblant" i de Ciutadans, el número dos, José Manuel Villegas, acusava directament a Tezanos de "manipular" el sondeig per afavorir "al seu cap" que no és altre que Pedro Sánchez. El PSOE ha celebrat les dades mentre la resta de partits han restat credibilitat al sondeig per la direcció de l'exdirigent socialista.

Com aquesta enquesta que paguem dels nostres impostos i ens costa una barbaritat de milions anuals, només serveix de propaganda perquè els socialistes no es deprimeixin davant la catàstrofe que els ve a sobre, ja que va en total contradicció a totes les altres no vaig a comentar-la , i vaig a deixar-la al criteri dels ciutadans. Quan vagin a votar, segur que els resultats seran ben diferents.

El sondeig, que des de l'arribada de Tezanos inclou cada mes l'estimació de vot, dibuixa el sorpasso de Ciutadans als populars. Els taronges aconsegueixen una estimació de vot del 21%. Units Podem queda en quarta posició amb el 17,3%.

El camp de treball d'aquest baròmetre es va realitzar de l'1 al 9 d'octubre de 2018 i inclou 2.973 entrevistes realitzades. És a dir, ja computaria

¿El dret a ultratjar al Rei i l'Església Catòlica?

El líder d'IU, Alberto Garzón, ha defensat al Congrés la reforma per despenalitzar els ultratges al Rei i les ofenses a la religió. L'esquerra vol implantar un nou dret per als seus simpatitzants més radicals. El Congrés dóna el primer pas per despenalitzar les ofenses a la religió i les injúries al rei tot i el rebuig de PP i Cs. La iniciativa d'Units Podem per a "la protecció de la llibertat d'expressió", que contempla la reforma el Codi Penal per despenalitzar les ofenses a la religió o les injúries al rei, ha passat aquest dimarts el seu primer tràmit parlamentari. Dels 346 vots emesos, 180 han votat a favor i 166, en contra.

Units Podem ha aconseguit iniciar la tramitació de la reforma del Codi Penal que soluciona les "greus mancances" d'Espanya en matèria de llibertat d'expressió. A ells l'esquerra s'ha sumat a les forces nacionalistes i independentistes per a la iniciativa que contempla derogar el delicte d'enaltiment del terrorisme.

Garzón ha defensat la iniciativa en nom del grup proponent alertant que "estem vivint un moment d'involució democràtica molt greu" en què "el dret a la llibertat d'expressió està sent vulnerat" per l'actual redacció del Codi Penal i "el clima conservador "que s'està estenent al país. El parlamentari ha recordat casos com el de l'actor Willy Toledo, perseguit per ofendre a la religió catòlica, i ha criticat que per qüestionar la monarquia o fer acudits amb elements religiosos hi ha ciutadans que "s'han vist en processos judicials que han acabat amb penes de presó ", cosa que, al seu parer," és impropi en democràcia ".

Garzón ha demanat la "derogació immediata" del delicte d'ofenses religioses en considerar que "en democràcia no poden prevaler uns sentiments sobre els altres". Respecte al d'injúries a la Corona el diputat d'Units Podem ha recordat que Espanya "s'ha guanyat dues ocasions la sanció del TEDH" per condemna per aquest precepte. La llibertat d'expressió, ha apuntat, "ha de prevaler perquè la democràcia consisteix a poder criticar les institucions de dalt".

"En una democràcia ha de ser legítim criticar les institucions de l'Estat. És part de la democràcia, més enllà que no ens agradi el to totes les crítiques estan emparades -sempre que no siguin un delicte- per la llibertat d'expressió", ha afegit per defensar limitar els delictes per ofendre símbols de l'Estat. Així mateix, ha denunciat les "ambigüitats" de la tipificació del delicte d'enaltiment del terrorisme que "a penes va ser utilitzat fins a l'any 2011, paradoxalment quan desapareix ETA" i per això ha defensat també la seva eliminació per adequar la lluita antiterrorista la realitat actual.

El PSOE introduirà esmenes

Tots els grups de l'esquerra i les forces nacionalistes i independentistes s'han mostrat d'acord amb tramitar la iniciativa i han recordat que la proposta pretén evitar casos com els dels rapers Valtonyc i Pablo Hasel o els titellaires, tots ells condemnats o processats en base als articles del Codi Penal referits a les ofenses als sentiments religiosos, ultratges a la Corona o que castiguen els atacs als símbols de l'Estat. Els diferents portaveus han conclòs que tots aquests processaments es van realitzar per actes que s'haurien d'emmarcar en "la llibertat d'expressió".

El PSOE ha introduït certs matisos i ha assegurat que durant el debat parlamentari presentarà diverses esmenes a l'articulat proposat. "Perquè la llibertat d'expressió sigui real ha de comprendre no només idees que es consideren inofensives sinó també aquelles que xoquen, contrarien o pertorben al seu Estat i les seves institucions encara que afectin a la Constitució", ha defensat el portaveu dels socialistes durant el Ple, Gregorio Cambra.

La proposta s'ha trobat, en canvi, amb el rebuig de PP i Ciutadans, que han carregat especialment contra el PSOE per recolzar-la. "Algú podria dir que el PSOE aquesta tarda està creuant el Rubicó", ha assegurat el portaveu popular, Leopoldo Barreda. Segons la seva opinió, la proposició de llei "no és per protegir la llibertat d'expressió" sinó que "és de la barra lliure per als que agredeixen la llibertat d'expressió de tots els altres" i la barra lliure dels "delictes d'odi i els delictes del terrorisme "així com per poder" denunciar a la policia si agredeix als amics de Podem ". "Vostès sempre amb els violents i nosaltres amb les víctimes", els ha dit als grups que han donat suport a la proposta.

"No anem a emparar dels que han fet de l'odi a Espanya la seva raó de ser", ha agregat, per la seva banda, el portaveu de Ciutadans, José Ignacio Prendes, que ha assegurat que el vot a favor del PSOE a aquesta iniciativa és el "peatge" que els socialistes pagaran pel suport de les forces independentistes i nacionalistes a la moció de censura de Pedro Sánchez. La iniciativa, ha apuntat, suposa "una esllavissada sostingut del PSOE cap a fora dels marges del constitucionalisme".,

Revés parlamentari a un polític sense escrúpols

Una gran sessió parlamentària com no havia ocorregut al Congrés des de fa temps. Va ser l'estrena de Pau Casado en el que el PP va denominar un "mini debat" sobre l'estat de la Nació. En la seva primera sessió de control, Albert Rivera li va prendre el protagonisme traient a col·lació la polèmica tesi electoral de Sánchez. I en aquesta ocasió no se la va jugar. Avui ha quedat palesa la divisió en dos del Parlament i es va visualitzar la inconsistència de Pedro Sánchez com a President de Govern. Va ser l'estrena de Casado en el que el PP va denominar un "mini debat" sobre l'estat de la Nació. Una mica menys de mitja hora d'intervenció que ha acabat amb la bancada del PP posada en peu en una llarga ovació, la més prolongada des que Casado ocupa la presidència dels populars.

Duríssima intervenció de Pablo Casado a la tribuna del Congrés, que ha utilitzat la seva rèplica a Pedro Sánchez al debat sobre el Consell Europeu i de la venda d'armes a l'Aràbia Saudita per fer una esmena a la totalitat de la gestió del president del Govern. Una mica menys de mitja hora d'intervenció que ha acabat amb la bancada del PP posada en peu en una llarga ovació, la més prolongada des que Casado ocupa la presidència dels populars.

Pablo Casado es va reivindicar com a líder de l'oposició. De principi a fi, sense llegir un paper, no va donar treva al cap de l'Executiu. Va ser duríssim. I va centrar el debat parlamentari, amb el Govern i els seus socis carregant contra ell. "És partícip i responsable del cop d'Estat que s'està perpetrant a Espanya", ha etzibat a Pedro Sánchez. "Si manté aquestes paraules, vostè i jo no tenim res més que parlar", es va regirar el president. A Gènova van recordar que no li crida des de la seva reunió del 2 d'agost a la Moncloa. "Ni una sola lliçó sobre moderació", ha tancat Casado, que va ser ovacionat pels seus. «Com ve aquí a parlar del Brexit si és president gràcies als que volen trencar Espanya?», Li ha dit Casado, acusant-lo de ser «partícip i responsable d'un cop d'Estat que s'està perpretando ara mateix a Espanya».

Casat va retreure a Sánchez haver deixat «tirats» als jutges i li va retreure qualsevol intenció de pactar un referèndum perquè «la sobirania nacional resideix en el poble espanyol en el seu conjunt». El líder del PP ha repassat un a un els escàndols que assolen als ministres del Govern, acusant Sánchez de utilitzar-los com «escuts humans».

Pel que fa a la qüestió del Brexit que Sánchez ha plantejat en la seva intervenció que Gibraltar és una línia vermella per al Partit Popular: «No és un territori britànic sinó que depèn de les competències exteriors del Regne Unit. Gibraltar no pot tenir cap estatut amb la Unió ».

En la seva primera sessió de control, Albert Rivera li va prendre el protagonisme traient a col·lació la polèmica tesi electoral de Sánchez. I en aquesta ocasió no se la va jugar. El ple era per parlar de l'últim Consell Europeu i de la venda d'armes de l'Aràbia Saudita, però el líder del PP va posar el focus d'atenció en la política nacional i va fer una esmena a la totalitat al Govern. "Està vostè assegut al banc blau gràcies als vots dels partits independentistes", ha recordat al president.

«Porta dos ministres dimitits, però decideix donar comptes només per explicar els fets en el Consell Europeu», afeándole que no hagi comparegut per explicar altres qüestions: «Podria donar comptes també sobre la seva tesi doctoral», li ha dit també. El president del PP ha comparat les estratègies pressupostàries de Sánchez amb un «retalla i enganxa» de José Luis Rodríguez Zapatero. «És el que vostè vol fer ara mateix a costa de la recuperació de l'economia, d'augmentar la despesa i apujar els impostos», acusant-lo de voler pagar-se una campanya electoral de dos anys des de La Moncloa.

Revés econòmic

Casado ha criticat especialment les receptes econòmiques: «No volem una altra recessió. No volem que el PSOE ens deixi un país fos, arruïnat, trencat, que torni a ser una preocupació », ha dit Casado, recordant Sánchez que la prima de risc s'hagi duplicat en les últimes setmanes:« El problema és que el vegin com una administració tòxica ».

Com després va fer també Rivera, el president del PP ha criticat que els Pressupostos de 2019 siguin presentats a Brussel·les plantejant complir amb la senda de dèficit a l'1,8% quan això no ha estat aprovat pel Congrés.

El president del Govern ha criticat Casat en el seu torn de rèplica que el president del PP hagi centrat la seva intervenció en aquest tema, però ha entrat de ple a contestar-li. «Algunes de les coses que ha dit no són acceptables", ha començat el president del Govern, que ha exigit a Casat «retirar» l'afirmació referida al cop d'Estat: «Una frase que el que fa és omplir d'ignomínia al seu grup parlamentari ».

Sánchez li ha reclamat que «faci oposició, torneu a la moderació i abandoni la crispació». I ha aprofitat els seus actes conjunts amb José María Aznar per criticar l'estratègia i el passat del PP: «El veig caminar amb Aznar per aquí. Aznar va guanyar les eleccions parlant català en la intimitat », i li ha retret« la seva irresponsable oposició amb l'Estatut d'Autonomia, els dos no referèndums ... ¿no li haurien de portar a una reflexió? ». I ha dit que si ara el PP està reclamant una aplicació de l'article 155 «és perquè no tenen discurs ni solució per a Catalunya».

I li ha retret també que hagi arribat a afirmar que aplicaria l'article 155 fins i tot sense el concurs d'un altre grup parlamentari: «El 155 s'ha de prendre amb extraordinària responsabilitat. Vostè és un absolut irresponsable. Pensi-ho quan arribi a casa », ha reflexionat Sánchez, que li ha dit a Casado que en la seva estratègia d'oposició« no beneficia el PP, beneficia Cs i a VOX ». En el seu segon torn de rèplica Sánchez ha tornat a demanar a Casado que retiri aquesta afirmació o que en cas contrari «no tenim res més que parlar».

Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent. - Un nou xiringuito separatista

Torra col·loca a Lluís Llach, Beatriz Talegón i Dante Fachín en un nou xiringuito separatista

El president català utilitza la seu del Govern per a presentar l'anomenat Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent.

En plena recta final perquè acabi el termini que ell mateix ha donat al president del Govern per pactar un referèndum o si no activar la via de la desobediència, el president de la Generalitat Quim Torra intenta demostrar als seus, en un nou exercici de improvisació, que és capaç d'avançar si Moncloa seguirà sense emetre senyals.

Després de posar data -30 d'octubre- al projecte de l'anomenat Consell de la República, que no és altra cosa que una espècie de Govern paral·lel que controlarà el fugat Carles Puigdemont des de Bèlgica, aquest dimarts el president català ha detallat en roda de premsa els eixos del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent, nou xiringuito separatista que dependrà del Govern català, tot i que asseguren que sense retribució i que ha muntat per col·locar a gent com Lluís Llach, que serà el president, i Dante Fachín o Beatriz Talegón, "consellers ".

"En compliment del mandat democràtic de l'1 d'octubre i del 21 de desembre posem en marxa una eina republicana per avançar cap a l'autodeterminació del poble català". Així ha presentat Torra al Palau de la Generalitat aquest nou organisme buit de poder que en principi servirà per crear un nou espai en el qual "debatre les bases d'una futura constitució" per a una hipotètica independència. Per a això s'organitzaran "consultes populars" que podrien actuar com a disfressa d'un nou referèndum il·legal per a "mesurar les aspiracions de la societat catalana".

'Selfie' de Talegón amb Rufián i Fachín. | Twitter

Contradiccions i nou fracàs

Encara Lluís Llach serà l'encarregat de dirigir aquest organisme, durant la presentació ha volgut matisar al propi Torra per deixar clar que amb aquest Fòrum "no s'inicia un procés constituent sinó un debat per repensar" perquè ell no pensa arriscar-se i posar-se a redactar un text il·legal paral·lel a la Constitució. "Això li correspon al Parlament un cop es faci efectiva la independència", traspassant a l'executiu autonòmic el pas cap a la ruptura.

En realitat, un nou fracàs en les intencions de Torra i del fugat Puigdemont que fins fa unes hores venia davant els mitjans aquest Fòrum Cívic i Social com una peça clau en el seu projecte d'independència que seria l'encarregat de redactar una Constitució però que al final , atenent les paraules de Llach, sembla que quedarà en un debat, sense data i sense moltes més concrecions al qual ni la CUP ni les entitats se sumaran. En concret, per als radicals "és una manera de crear falses expectatives en la lògica de crear alguna cosa real", ha assegurat la diputada Natalia Sánchez.

Ara, ... Consell de la República?

Puigdemont Comin i Torra a Waterloo. 

A l'ex president, cada vegada viatgen menys a Brussel·les rendir-li homenatge. La "cimera" organitzada per Carles Puigdemont a Bèlgica expressa el fracàs dels seus ambiciosos plans sobre el "consell de la república" i la "casa de la república". Gran part del separatisme li ha donat l'esquena. Ja no és el "president legítim" al qual havia de restituir a qualsevol preu, sinó un home sense partit, envoltat d'amics sense experiència política i que tracta de no desaparèixer de l'escena política amb iniciatives que no acaben de quallar, com el partit "Crida Nacional per la República" amb el qual vol agrupar tot el nacionalisme.

El que l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, havia concebut com una gran cimera de l'independentisme català a casa de Waterloo a Bèlgica -amb assistència del seu successor, Quim Torra- s'ha acabat convertint en una reunió de perfil baix, sense cita oficial, amb representants de segona fila i amb l'absència molt visible de la CUP. Després del fracàs de la convocatòria, els participants han tractat infructuosament de esquivar la premsa traslladant la trobada a un hotel. No es va realitzar convocatòria als periodistes, que finalment van localitzar el lloc, situat a poc més d'un quilòmetre de l'anomenada Casa de la República, el centre de reunions habitual i habitatge de Puigdemont.

Al terme de la trobada, Puigdemont i Torra s'han vist obligats a donar explicacions davant els nombrosos periodistes que els havien localitzat. L'objectiu de la reunió, han assegurat, era donar els tocs finals a l'anomenat Consell per la República, un nou òrgan que ha dissenyat Puigdemont amb el seu exconseller de Sanitat, Toni Comín, i l'objectiu és donar una mena de cobertura institucional als polítics fugits a Bèlgica. Pretenen que funcioni com una mena de Govern a l'exili.

reunió consell republica waterloo

L'independentisme ha posat data a la posada de llarg del seu nou òrgan polític a l'exterior. L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i el seu successor Quim Torra han anunciat aquest dilluns a Waterloo (Bèlgica) que el proper dimarts 30 d'octubre es presentarà al Palau de la Generalitat Consell de la República, una mena de Govern paral·lel amb seu a Bèlgica.

Comín, cridat a ser el president d'aquesta organització, l'ha destacat com "un dels instruments imprescindibles per desplegar la república" ja que el camí a la independència necessita alguna cosa més que "les institucions de la Generalitat i la mobilització social". La constitució d'aquest consell català hauria d'haver estat presentat al març, però es va veure paralitzat a causa de la detenció de Puigdemont --principal impulsor de la idea-- a Alemanya.

Ni Puigdemont, ni Torra ni Comín han volgut donar detalls de qui formarà part d'aquest nou òrgan, quines seran les seves tasques, com es pagarà o quina relació tindrà amb el Govern català o amb el Parlament. La seva presentació formal tindrà lloc el proper 30 d'octubre al Palau de la Generalitat a Barcelona. Entre les seves principals tasques hi haurà la "internacionalització" de la crisi catalana i "aglutinar" a tots els partits i organitzacions de la societat civil que volen "desenvolupar" la República, ha dit Puigdemont.

El pròfug Carles Puigdemont està en les seves hores més baixes. Se sent aïllat en Waterloo, traït pel PDeCAT, qüestionat fins a Junts per Catalunya, la seva llista d'afins, i menyspreat per ERC. Només la crida de Pablo Iglesias li ha permès recuperar part de l'avantatge que li treu Oriol Junqueras a la guerra intestina pel lideratge separatista, però segueix en fora de joc.

Els últims de Waterloo

Carles Puigdemont (i), Quim Torra (c) i Elsa Artadi

ERC i la CUP han confirmat que no assistiran a la trobada proposat per a aquest dilluns per l'expresident català mentre Pablo Iglesias ha parlat per telèfon amb Puigdemont després de la seva reunió amb Junqueras.

ERC i la CUP confirmen que no assistiran a la trobada multilateral proposat per a aquest dilluns per Carles Puigdemont a la seva residència de Waterloo, a Bèlgica. Els republicans ho confirmen en privat, però no en públic, on guarden silenci. Els anticapitalistes ho fan amb un comunicat en el qual, un dia després de trencar amb Torra per "autonomista", rebutgen el debat perquè entenen que "hauria de ser més rigorós, discret i sense interessos partidistes ni institucionals".

Aquests fets evidencien les tensions que existeixen en l'independentisme. En aquest cas, ha estat la CUP la qual ha 'arrossegat' a ERC perquè Esquerra no participi en la trobada. En l'actualitat, hi ha dos punts de vista: un, el que aposta per dialogar i negociar un referérendum pactat (tesi que defensa Òmnium Cultural i sectors de PDeCAT i ERC) i els que aposten per la desobediència i la unilateralitat (postura d'ANC, la CUP i altres sectors de PDeCAT). La reunió es quedarà en un cara a cara entre Puigdemont i Torra, que sí assistirà. El que sí que tindrà l'expresident català és una conversa telefònica amb Pablo Iglesias, en la qual no es descarta un diàleg similar com el mantingut aquest divendres amb Junqueras a la presó.

Elsa Artadi

El proper cicle electoral està posant a prova la cohesió interna de Junts per Catalunya en vigílies de l'enèsima catarsi convergent, en aquest cas anomenada Crida Nacional per la República. Carles Puigdemont intenta neutralitzar al seu rival, Elsa Artadi tant en el terreny electoral com en el del propi partit. I, per aquest motiu, li va oferir sigui alcaldable per Barcelona. L'expresident va voler neutralitzar al seu principal rival, molt activa en la reconstrucció de ponts amb el Govern, abans de designar Forn, la relació amb el fugat s'ha deteriorat

Es tracta d'Elsa Artadi, membre del sanedrí neoconvergente que envolta Pugdemont, però que en els últims mesos s'ha distanciat de la radicalitat exhibida pel president, Quim Torra, òbviament teledirigit des Waterloo. La guàrdia pretoriana de l'expresident minva per moments i, ara per ara, només resisteixen fidels escuders com Josep Costa, vicepresident primer del Parlament; Agustí Colomines, l'ideòleg de la Crida; Eduard Pujol, portaveu al Parlament, i Miriam Nogueras, diputada al Congrés infiltrada en PDeCAT amb rang de vicepresidenta. Cap d'ells té experiència política ni governamental, no així Artadi, actual consellera de Presidència de la Generalitat.

"De vegades s'oblida que Artadi és deixeble d'Andreu Mas-Colell (exconseller d'Economia), un pope convergent del Govern d'Artur Mas, i el seu perfil personal i polític dista molt de l'extremisme d'Puigdemont i Torra", explica un dirigent sobiranista . Llicenciada i màster en Economia, Artadi sempre va sonar com a successora del fugat Puigdemont, qui va ungir finalment al que s'ha revelat com el seu alter ego en el terreny de l'agitació.

Resulta complicat per Artadi ser la portaveu d'un Govern bloquejat, pràcticament inactiu, on la convivència entre Junts per Catalunya i ERC s'ha tornat insostenible. Però la consellera no només ha sortit airosa dels envesteixes de la premsa, sinó que s'ha erigit en referent d'un independentisme conservador i possibilista que deixa en evidència la radicalitat de Torra i Puigdemont.

Viatges a Madrid i reunions amb ministres

Artadi, ha adoptat un paper actiu en la reconstrucció de ponts amb el nou Govern de Pedro Sánchez, el que és interpretat pels membres JxCAT més irredempts com una submissió al "Estat opressor". Pressionats per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que exigeix ​​implementar la república catalana sense diàleg ni negociació amb les institucions espanyoles, i la CUP, que acaba de donar el cop de porta definitiu al Govern per a la resta de la legislatura, els irredempts neoconvergentes carreguen contra Artadi. Li retreuen els seus continus viatges a Madrid per reunir-se amb ministres, una tasca obligada en aquesta etapa de diàleg que la pròpia Artadi defensa més enllà de les paraules.

No obstant això, Elsa Artadi s'ha mantingut fidel als objectius de JxCAT. Com a mínim orgànicament. "En vigílies del congrés de refundació de PDeCAT celebrat al juliol, va convocar d'urgència als alts càrrecs convergents del Govern i els va avisar que els cessaria si no feien pinya al voltant de Puigdemont", comenta un alt dirigent independentista. Es refereix al conclave en què JxCAT va assaltar PDeCAT, amb la consegüent renúncia de Marta Pascal.

Campi qui pugui

Per tot això, i davant les futures sentències de l'1-O, que podrien inhabilitar definitivament a Puigdemont com "candidat legítim" en unes eleccions autonòmiques, l'expresident va voler desfer del seu rival oferint ser candidata a l'alcaldia de Barcelona. D'aquesta manera, neutralitzava a qui pot qüestionar el lideratge en la nonata Crida Nacional, la convenció fundacional tindrà lloc el proper 27 d'octubre -primer aniversari de la declaració unilateral d'independència i de l'aplicació de l'article 155--.

El rebuig d'Artadi va obligar a Puigdemont a buscar un nou cap de llista municipal. Va ser llavors quan va pensar en l'exconseller d'Interior, Joaquim Forn -actualment a la presó preventiva--, qui havia anunciat la seva intenció d'abandonar la política. Formarà tiquet electoral amb Ferran Mascarell. Això no obstant, Forn i altres dirigents als quals el procésha portat a la presó han manifestat al seu entorn el seu malestar per la decisió de Puigdemont de renunciar a ser cap de llista a les eleccions europeus per por de ser detingut a l'ambaixada espanyola a Bèlgica , on estaria obligat a recollir les seves credencials.

L'operació de Forn-Mascarell confirma l'atomització convergent en l'àmbit municipal, amb Forn com a candidat de La Crida; Neus Munté com a cap de llista de PDeCAT i Jordi Graupera, bramant per una candidatura conjunta cada vegada més inversemblant.

Si a aquesta situació s'afegeix que ERC no vol ni sentir parlar de llistes unitàries --part com a favorita en els sondejos municipals i ha guanyat base electoral de cara a unes catalanes precisament entre sobiranistes conservadors-- i el citat plantada de la CUP, la fractura independentista és més que evident. Sense oblidar que la pròpia ANC presenta candidat a l'alcaldia barcelonina, Adrià Alsina. Davant d'aquesta situació de fractura secessionista, els dirigents polítics marquen perfil i Artadi no és l'excepció. Dit d'una altra manera, en les raneres del Procés s'aplica ja el "campi qui pugui".