Anar a Cuba de negocis

Pedro Sánchez i la seva dona, Begoña Gómez,

Mentre la UE es burlava de la sobirania espanyola a compte de Gibraltar, el mentider compulsiu de la Moncloa viatjava a Cuba tractant d'enganyar a l'opinió pública amb un suposat èxit diplomàtic amb negociació del Brexit, que finalment ha resultat un fiasco total. Se'n va anar a Cuba a perdonar part dels deutes que té la dictadura amb els empresaris espanyols establerts allà i fer una volta amb la Bego.

Espanya només pot tenir un interès decent amb Cuba i els cubans: ajudar a enderrocar el règim que la manté en l'esclavitud i la misèria. No hi ha "interessos espanyols" a l'illa que no siguin els d'ajudar els que, contra tota esperança i les plantades contra l'única institució sòlida creada pel castrisme, que és el presidi polític. El que inverteixi en la dictadura val la ruïna. És més, la té assegurada

No hi va haver informació que Begoña Gómez acompanyaria al president del Govern en el seu viatge oficial a Cuba. Tan sols confirmació visual quan Pedro Sánchez va baixar de l'avió presidencial acompanyat de la seva dona a l'aeroport José Martí de l'Havana. Tots dos van ser rebuts per Rogelio Serra, viceministre de Relacions Exteriors de Cuba.

El que més ha cridat l'atenció en l'arribada a Cuba de l'avió en què viatjava el president del Govern són els aires de grandesa que han mostrat Sánchez i la seva dona Begoña Gómez, que semblen obstinats a exercir de cap d'Estat i primera dama. Era penós veure la ossuda Begoña, enjaezada de vermell estrepitós, amb ganes de saludar com Rània de Jordània a l'escaleta de l'avió. Gómez no va participar en tota l'agenda oficial però la seva presència sí que ha estat certament constant i protagonista durant els moments més emblemàtics de la seva visita.

El viatge ha estat una porqueria i els resultats rigorosament nuls. Espero que no pretenguin cobrar-nos a través dels Pressupostos aquest dineral (300 milions) que no vol pagar la multimilionària narcodinastía dels Castro. Si Sánchez vol ser el Zapatero de Cuba, estarà a l'altura dels Castro, com l'infame Zetapé està a la de Maduro. Tant de bo el Rei prengui nota i no vagi a Cuba mentre els cubans no tinguin una lleu esperança de llibertat.