Un Brexit amb trampa per a Gibraltar

El Govern exigeix ​​que quedi clar que la relació futura amb el Penyal s'ha de negociar entre Londres i Madrid

Carrega contra un article "sortit del no-res" que no fa cap menció expressa, com reclama Moncloa

El Govern de Pedro Sánchez s'ha portat una sorpresa desagradable en conèixer el text complet del Tractat de divorci entre el Regne Unit i la UE. Sense previ avís, s'ha trobat amb un article addicional que parla de les relacions futures entre Brussel·les i Londres després de l'brexit. Un article que no obstant això no esmenta el poder de vet que la UE ha donat a Espanya sobre l'estatus de Gibraltar. Les autoritats espanyoles es queixen a més que el ministre principal del Penyal, Fabian Picardo, va veure el text abans que es publiqués perquè l'hi va ensenyar Theresa May. Tot això inacceptable per a Espanya.

Després de 18 mesos assegurant que havia entesa, cordialitat i bons avenços, Borrell ha explicat que el vistiplau d'Espanya a l'acord de retirada del Regne Unit de la UE està condicionat al fet que quedi negre sobre blanc que la relació futura amb Gibraltar serà negociada entre Madrid i Londres, i no només pels 27. Espanya demana un canvi molt concret en l'Acord de Sortida, concretament en l'Article 184. i, a més, una menció expressa en l'anomenada Declaració Política, el segon document al qual els líders han de donar seva aprovació.

Espanya es planta. Per primera vegada en les negociacions del Brexit el Govern ha dit prou i avisa que, ara mateix, no pot donar el seu vistiplau a l'Acord de Sortida consensuat la setmana passada per Brussel·les i Londres. Rebutgen totalment, en públic i privat, fer servir paraules com veto o bloqueig, però les reserves són evidents i les possibles conseqüències, també.

Espanya afirma que no donarà el Sí fins que hi hagi canvis específics sobre la qüestió de Gibraltar. Ho va explicar aquest cap de setmana el seu ambaixador representant permanent davant la UE a la reunió del COREPER (Comitè de Representants Permanents dels governs dels estats membres) amb els seus col·legues dels 27 i l'ha deixat claríssim aquest matí el ministre Josep Borrell després de celebrar- el Consell d'Afers Generals, la trobada que ha preparat la cimera extraordinària de diumenge que en la qual els caps d'Estat i de Govern han de donar el vistiplau a aquesta fase del Brexit.

Aquest article 184, que "ha aparegut de la nit al dia" segons el ministre d'Exteriors, "aixeca dubtes" i el Govern espanyol vol que s'aclareixi el seu abast. "Volem que quedi clara la interpretació d'aquest text, que les negociacions entre el Regne Unit i la Unió Europea no s'apliquen a Gibraltar," ha subratllat Borrell. "Les negociacions futures sobre Gibraltar són negociacions a part", ha insistit. Fins que això no quedi clar, ha advertit el ministre, "no podrem donar el vistiplau".

Hi ha un canvi evident, dràstic, en la posició espanyola. És el gir més important i la declaració més contundent de totes, amb aquest Executiu o amb l'anterior. Un avís a Londres però també a Brussel·les que una cosa és la bona fe i la col·laboració i una altra transigir amb tot. La diplomàcia espanyola treu fum. Exteriors no pot entendre, diuen, aquest Article 184, que l'equip de Theresa May va veure i va aprovar el passat dimecres a la nit abans que els propis diplomàtics espanyols ho poguessin descobrir. Un cop baix l'autoria ningú vol assumir. "El 184 ha aparegut dimecres a la nit després que el veiés la senyora May i només ella. No sabem qui l'ha introduït. Tampoc sabem qui ha ficat la qüestió de prorrogar el període de transició", expliquen fonts espanyoles visiblement irritades per tot el que ha passat.

Josep Borrell al costat del seu homòleg francès, avui, a Brussel·les.

Polèmic article

El text diu que "la Unió i el Regne Unit realitzaran els seus millors esforços, de bona fe i en el ple respecte de les seves respectives ordres legals, per prendre les mesures necessàries per negociar de manera expedita dels acords que regeixen la seva futura relació" i portaran a terme "els procediments pertinents per a la ratificació o conclusió d'aquests acords, amb vista a garantir que aquests acords s'apliquin, en la mesura del possible, a partir de la fi del període de transició". El problema, per a Espanya, no és el que diu. Sinó el que no diu.

"Segons la nostra interpretació, de l'Advocacia de l'Estat i l'Associació Jurídica Internacional, és que no està clara la separació de dos negociacions diferents. Una és la de la UE amb Londres sobre la relació futura amb el Regne Unit. I una altra negociació és sobre el territori de Gibraltar, en fase de descolonització i que no pertany ni al Regne Unit ni a la Unió Duanera. i aquí tot ha de passar per Espanya ", expliquen fonts del Govern. I això no està en cap paper ara mateix.

L'Acord de Sortida, de 585 pàgines, inclou un Protocol sobre Gibraltar. Però això només serveix fins a 2020, quan acabi el període de transició del Brexit (que començarà al març de 2019). Una vegada que la sortida es consumeix del tot (hi hagi o no hi hagi una pròrroga a aquest període de transició fins 2022), es va acabar. I a Espanya no en té prou. Durant aquesta transició és quan es negociarà el futur, tot el que afectarà les relacions entre la UE i el Regne Unit de per vida. I Madrid exigeix ​​que hi hagi referències explícites a la situació de Gibraltar. I que es digui el que s'ha posat en altres documents en el passat: que perquè hi hagi acord a 28 abans ha d'haver un bilateral sobre Espanya.

"Fins que no coneguem el que diu la declaració política sobre la relació futura, no podem aprovar l'acord de retirada perquè totes dues coses van juntes. La senyora May ha dit que per a ella és així. Per a nosaltres també", ha advertit el ministre Borrell .

El Govern, acusat a casa d'haver desaprofitat una ocasió única per aconseguir avenços en les reivindicacions històriques sobre el Penyal, necessita que hi hagi una referència legal. No en té prou que la Declaració Política l'inclogui, perquè és això, només política, no un text legal. Per això, ha demanat modificar l'Article 184 o si no, alguna fórmula alternativa satisfactòria. "Com que s'inclogui un text annex o una referència a les conclusions del pròxim Consell Europeu", expliquen fonts diplomàtics.Doncs les dues opcions si tenen valor legal.

Moncloa tem que, en el futur, el Consell Europeu pugui tenir una opinió diferent, menys propera als seus interessos. Que, per exemple, es jubili el responsable dels serveis jurídics del Consell (el que passarà en breu) ​​i el que arribi després tingui un altre visió.Sense aquesta garantia està disposada a plantar batalla. Té, encara, un poder de veto i sense voler abusar d'ell, no vol que aquesta influència es dilueixi per sempre.

Segons Borrell, Espanya no seria l'únic país que ha expressat els seus dubtes respecte a l'acord. "Hi ha hagut diversos països que han demostrat la seva comprensió sobre la situació que hem plantejat i demanat que es resolgui", ha assegurat el ministre.

Des de la Comissió no hi ha resposta encara, però Michel Barnier i els seus no semblen massa preocupats i asseguren comptar amb el suport general de tots els països. Hi ha qüestions, matisos i peticions d'aclariment, però ningú ha aixecat la veu o fet una esmena que posi en risc la totalitat.

"Barnier ens ha contestat que el servei jurídic del Consell ens donava totes les garanties, perquè no posaran una cosa en el Protocol i una altra en l'article ... confiem que s'arreglarà", expliquen fonts oficials espanyoles.

Els 27 es reuneixen avui a Brussel·les per preparar la cimera del proper 25 de novembre en la qual el Consell Europeu ha de donar llum verda a l'acord de divorci entre la Unió Europea i el Regne Unit, després de 17 mesos de negociació. Un acord que penja d'un fil a Londres, on Theresa May no sembla comptar de moment amb el suport de la Cambra dels Comuns per tirar endavant el text.