La Fiscalia acusa per rebel·lió, com a màxims responsables de l'alçament violent, a nou processats: Oriol Junqueras, els Jordis, Carme Forcadell, Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull i Dolors Bassa. Demana la pena més alta per a qui va ser vicepresident català, 25 anys de presó. A l'extrem oposat, l'Advocacia de l'Estat, orientada pel Govern de Pedro Sánchez, rebaixa substancialment les pretensions acotant el seu informe als delictes de sedició, malversació de fons públics i desobediència greu i reclama 12 anys per al líder d'ERC. La tercera acusació en discòrdia, la que exerceix el partit VOX, retardarà la presentació del seu escrit fins dilluns que ve i oferirà una compareixença a l'Alt Tribunal.
Malgrat l'evident acostament de l'Executiu als seus socis, Sánchez i els seus ministres venen el viratge cap a la sedició concloent que perquè hi hagi rebel·lió hauria d'haver ús d'armes per part dels separatistes. Sorprèn aquest canvi, més encara perquè l'Advocacia de l'Estat havia elaborat informes donant suport a la instrucció de Pablo Llarena pels delictes de rebel·lió i malversació. Per exemple, quan el jutge va emetre l'Ordre Europea de Detenció contra l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers.A més, s'havia adherit fins ara a les posicions de la Fiscalia pel que fa a la presó preventiva apreciant el requisit de violència.
De fet, al costat de la Fiscalia i VOX, va presentar a l'agost un escrit davant el Suprem en el que interessava l'obertura de judici per rebel·lió, malversació i desobediència.Fins que la titular de Justícia Dolors Delgado, que va boicotejar la defensa de Llarena a l'exterior i després va recular, va nomenar a Consuelo Castro com Advocada General de l'Estat, dependent jeràrquicament del ministeri. Ella signatura l'acusació per sedició i ha provocat malestar entre els col·legues que han treballat en la causa.
Peticions de la Fiscalia
Cinc graons diferents en funció de la transcendència de la seva intervenció en el procés separatista. El Ministeri Públic reclama la pena més alta, de 25 anys de presó amb inhabilitació absoluta pel mateix període, per al líder d'ERC i exvicepresident del Govern català Oriol Junqueras. Li atribueix el paper de promotor del cop agreujat per la seva responsabilitat en la distracció de fons.
Hi figuren en un segon esglaó tres persones que s'enfronten a 17 anys de presó i inhabilitació absoluta. L'expresident de l'ANC Jordi Sánchez i el seu homòleg a Òmnium Jordi Cuixart, agitadors del separatisme al carrer i "caps principals" del cop; i l'expresidenta del Parlament català Carme Forcadell com a promotora. No relaciona a cap d'ells amb la malversació de cabals públics.
En un tercer nivell, cinc exconsellers del Govern de Carles Puigdemont que s'enfronten a 16 anys de presó i inhabilitació com subalterns a la rebel·lió. Són el de Presidència Jordi Turull, el d'Afers Exteriors Raül Romeva, el d'Interior Joaquim Forn, el de Territori Josep Rull i la de Treball Dolors Bassa. La Fiscalia entén que aquests sí van participar en la distracció de diners publicopara la causa.
Baixant més inclou en la cambra a tres persones a les que ja no acusa per rebel·lió sinó per malversació de fons públics i, a més, per un delicte de desobediència greu en la modalitat de càrrec públic. Sol·licita penes de set anys de presó i 16 d'inhabilitació per a l'exconseller de Justícia Carles Mundó, la de Governació Meritxell Borràs i el d'Empresa Santi Vila.
Finalment, en el cinquè esglaó situa als que únicament acusa pel delicte de desobediència, sense malversació. Demana multes de 30.000 euros amb inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un any i vuit mesos per a la portaveu de la CUP Mireia Boya i els membres de la Mesa del Parlament de Catalunya Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Jusep Nuet, aquest últim de Catalunya si es pot, la filial de Podem en l'autonomia.
Peticions de l'Advocacia de l'Estat
L'Advocacia de l'Estat, dependent del Govern, ha sol·licitat per Oriol Junqueras 12 anys de presó per sedició i malversació de fons públics, menys de la meitat del que reclama la Fiscalia, que demana 25 anys de presó per a Junqueras per considerar-lo el líder d' un delicte de rebel·lió.
L'informe de l'Advocacia de l'Estat distingeix entre tres tipus de processats. Sis d'ells van jugar "el paper d'adoptar les decisions executives necessàries" per fer el referèndum il·legal de l'1 d'octubre: Junqueras, Forn, Turull, Romeva, Rull i Bassa.L'exvicepresident català s'enfronta en aquest escrit a 12 anys de presó i els exconsellers a 11 i mig per sedició en concurs medial amb malversació de fons públics, perquè un delicte va ser el mitjà necessari per a la comissió de l'altre.
En aquest primer bloc inclou també als exconsellers Borràs, Mundó i Santi Vila, per als quals reclama set anys de presó, 10 d'inhabilitació absoluta i un any i vuit mesos d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic a més d'una multa per malversació i desobediència greu comesa per autoritat pública.
Un segon grup d'acusats està conformat pels líders de l'ANC i Òmnium Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, com a suposats autors d'un delicte de sedició sense comptar amb la condició d ' "autoritat" dels sis exmembres del Govern també acusats de la mateixa infracció . Sol·licita per a ells una pena de menor entitat: vuit anys de presó i altres tants d'inhabilitació absoluta.
En darrer lloc, en el tercer nivell, antics càrrecs del Parlament català. Forcadell s'enfronta a 10 anys de presó i els mateixos d'inhabilitació com a presumpta autora de sedició. L'exvicepresident Lluís Maria Corominas i el seu substitut Lluís Guinó, així com els antics membres de la Mesa Anna Simó i Ramona Barrufet, a multes i inhabilitació per a ocupació pública d'un any i vuit mesos per desobediència greu. Atribueix aquest mateix tipus l'exsecretari tercer de l'òrgan, Joan Josep Nuet, i l'expresidenta de la CUP Mireia Boya, per als que només demanen multa de vuit mesos i un any i quatre mesos d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic.
Les mentides de la vicepresidenta
La vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo / EFE
La vicepresidenta del Govern, que va actuar com a portaveu del Govern després del Consell de Ministres, ha deixat avui atònits als periodistes negant unes afirmacions de l'actual president del Govern, Pedro Sánchez, al maig sobre el delicte de rebel·lió en el cop a Catalunya.
Carmen Calvo no ha dubtat a afirmar que "el president del Govern no ha dit que ha vist un delicte de rebel·lió a Catalunya". La contundent afirmació de Sánchez al mes de maig - "claríssimament hi ha hagut un delicte de rebel·lió a Catalunya" - es va fer en una entrevista a Antena 3 pel que està gravada. Posteriorment, i sense despentinar-se, va aclarir que quan Sánchez va dir això no era president del Govern, sinó Pedro Sánchez. "A mi se m'ha preguntat pel president del Govern", ja que les declaracions de Sánchez són "del passat maig".
"L'objectiu del Govern és resoldre aquesta crisi constitucional". Diu Calvo que ho farà sense interferir en la Justícia però creant "espais de diàleg" amb el govern català. La vicepresidenta diu que la solució arribarà "en el marc de la Constitució".
Sobre l'indult
Calvo ha defensat que l'indult és una figura que està en la Constitució i ha criticat Ciutadans per interposar una Proposició No de Llei al Congrés per eliminar la possibilitat de l'indult per als que protagonitzin un cop d'Estat. "Ciutadans sempre sobreactua i utilitza elements de manera precipitada", va dir Calvo. "Estem parlant d'una modificació legal i una PNL no té transcendència jurídica". "L'indult és una figura constitucional i no implica perdó del delicte. Si volen reformar la Constitució que ho diguin", ha instat Calvo.
La vicepresidenta ha admès que "hem de resoldre una crisi important de l'Estat amb els esdeveniments de Catalunya" i ha demanat als partits que "es comparteixen amb lleialtat i responsabilitat" per trobar una sortida.
Canvi de criteri de l'Advocacia
Pel que fa al canvi de criteri de l'Advocacia de l'Estat amb la qualificació del delicte de rebel·lió i sedició contra el que ha fet la Fiscalia del Suprem, Calvo es va limitar a dir que l'Advocacia i la Fiscalia tenen estatuts diferents. La ministra de Justícia, Dolors Delgado, que acompanyava Carmen Calvo en la roda de premsa, ha negat que hi hagi hagut "imposició de criteri" a l'Advocacia. També ha negat que es tracti d'un gest cap als independentistes. "Això no és una qüestió de gestos, és una qüestió tècnic-jurídica", va dir la ministra Prim. "No es tracta de gestos".
"L'escrit el signa l'Advocada General de l'Estat perquè és una causa d'una rellevància del procediment, diu Delgado, que també insisteix que és la primera ocasió en què l'Advocacia es pronuncia sobre la causa i que el que s'ha dit a l'agost -quan va acceptar el auto- es va limitar a estar d'acord amb aquest acte però "no es va pronunciar sobre els delictes".
En el seu indissimulat afany per complaure les demandes dels independentistes, el Govern podria creuar una perillosa línia vermella que amenaça de violentar la independència del poder judicial i posar en qüestió la divisió de poders, indestructible principi de tot Estat de dret. Descartada per barroera i antidemocràtica la pressió directa sobre la Fiscalia General perquè imposés directrius polítiques als quatre fiscals del Tribunal Suprem i utilitzant com a ariet a l'Advocacia de l'Estat, el Govern pretén qüestionar la instrucció del jutge Llarena, construïda sobre la base que els encausats en el Procés van cometre un delicte de rebel·lió, que implica l'ús de la violència per «declarar la independència d'una part del territori nacional», com assenyala l'article 472 del Codi Penal.
A més, amb aquesta decisió el Govern de Pedro Sánchez, a través de la reprovada ministra de Justícia Dolors Delgado, estaria qüestionant la posició que durant la fase d'instrucció ha mantingut fermament la Fiscalia del Suprem, que mai ha dubtat que els successos de setembre i octubre de l'any passat són constitutius d'un clar delicte de rebel·lió per subvertir l'ordre constitucional, una postura que defensarà en l'escrit d'acusació que va presentar aquest divendres al Tribunal Suprem. El projecte d'acusació que el Govern va encarregar als advocats de l'Estat opta, però, per descartar que hi hagués violència i es decanta per acotar l'acusació als delictes de malversació i sedició, que suposarien, si es confirma en el judici oral, penes menorsper als acusats que les que contempla el delicte de rebel·lió.
La decisió del Govern només pot ser entesa com una claudicació davant l'independentisme i el pagament d'una hipoteca. En primer lloc, perquè abans d'arribar a la Moncloa aixecat pels vots del separatisme, Sánchez havia declarat en diversos mitjans de comunicació la seva convicció que els polítics separatistes processats havien incorregut en un clar delicte de rebel·lió. I en segon lloc perquè habitualment l'Advocacia de l'Estat es limita a defensar els interessos econòmics de l'Administració, pel que sol acotar les seves acusacions als delictes de malversació. Per tant, és doble la irresponsabilitat en la qual conscientment incorre el Govern de Sánchez, pagant un peatge davant del Govern rebel de Catalunya i donant arguments a determinats tribunals estrangers que han intentat soscavar la credibilitat del jutge Llarena i amb ella la del poder judicial espanyol . Sánchez i Prim estan encara a temps de rectificar i ordenar a l'Advocacia de l'Estat que limiti la seva acusació a la malversació i eviti un conflicte impropi d'una democràcia avançada i moderna.
No hay comentarios:
Publicar un comentario