El PSOE vol equiparar el castellà amb el basc en l'Estatut de la Rioja

El president del Govern, Pedro Sánchez, amb el president de la Rioja, José Ignacio Cendrers - EFE

Els socialistes pretenen aprofitar el procés de renovació de la norma fonamental de la regió per imposar el basc en la llei per primera vegada.

PSOE ha aprofitat la reforma exprés de l'Estatut d'Autonomia oberta al parlament de la Rioja, i impulsada sota el pretext de la regeneració democràtica, per obrir la porta a la normalització de l'euskera, llengua que el partit vol equiparar a la regió amb el castellà .

La lectura de les esmenes presentades pel grup socialista sobre el text normatiu vigent no deixa cap dubte i la prova més evident apareix en l'article 9 del títol preliminar, en què es destaquen els «valors essencials del patrimoni històric i cultural de La Rioja» i el primer punt diu el següent: «la Rioja considera la llengua espanyola i l'euskera com un element essencial del seu patrimoni històric i cultural, constituint-se així com a lloc de trobada de totes les llengües espanyoles».

Estranya la incorporació del basc a l'Estatut ja que les referències a la llengua basca en les edicions anteriors del text, aprovat el 1982, modificat el 1994 i 1999 brillen per la seva absència. Potser per això els socialistes s'esforcen a l'hora de justificar en el preàmbul aquesta incorporació. En aquest punt el text que proposa el PSOE descriu a la Rioja com «una terra fèrtil de vides i llengües», destacant la referència al Monestir de Sant Millán de la Cogolla com a lloc on emergeix la llengua castellana i també el basc. Una referència històrica precisa que, no obstant això, no guarda relació amb l'actual realitat lingüística de la regió.

L'esperit general de les esmenes registrades pel PSOE, més enllà de l'aspecte lingüístic, queda resumit en els paràgrafs que pretenen afegir a l'exposició de motius del futur Estatut Rioja. El grup parlamentari encapçalat per Concha Andreuno oculta la seva intenció de «potenciar l'autogovern» a La Rioja i anticipa que la seva proposta planteja que la regió gaudeixi de competències exclusives en 50 matèries per les 37 actuals. De la mateixa manera, presenten «onze competències compartides -amb l'Estat- i divuit executives».

Però és en el preàmbul, que proposen incorporar abans del títol preliminar del nou Estatut, on els socialistes desenvolupen les seves pretensions. Destaquen «la dignitat irrenunciable» dels Rioja «de decidir per si mateixos el repte de la seva destinació polític i social». Un repte que, paradoxalment i només un paràgraf després, s'afanya a defensar «plenament compatible amb la unitat d'Espanya».

Afegit de cop i volta

En les esmenes socialistes es crea un nou títol IV, la missió és recollir el nou llistat de competències que la Rioja desenvoluparà en exclusiva. El punt 24 de l'article vuitè de l'esmentat títol es llegeix el següent, en relació a una d'aquestes atribucions pròpies de la Comunitat: «Investigació científica i tècnica, en coordinació amb la general de l'Estat, prestant especial atenció a la llengua castellana i l'euskera per ser originàries de la Rioja i constituir part essencial del seu patrimoni cultural ». Això segons el PSOE és així, però no ho era en 1982, ni en 1994 o 1999. A la norma actual la redacció d'aquest mateix punt no esmenta el basc, i manifesta el desenvolupament de la competència de la següent manera: «Investigació científica i tècnica, en coordinació amb la general de l'Estat, prestant especial atenció a la llengua castellana per ser originària de la Rioja i constituir part essencial de la seva cultura ».

Aquest reconeixement explícit de l'euskera en grau d'igualtat és important en tant que la regió compta amb la capacitat de crear i gestionar un sector públic dins del seu territori, o també en matèria de publicitat, espectacles, cultura o gestió d'associacions i fundacions. A més, entre les noves competències de gestió exclusiva ara s'inclou en el mateix punt que l'artesania a la cinematografia, un mecanisme cultural que habitualment ha estat fomentat pels governs de tall independentista.

El PSOE, des del principi, adverteix del que ambiciós de les seves esmenes per al nou Estatut. De fet, entre les noves competències exclusives que proposen per a la regió, parlen de manejar l'Administració de Justícia pel que fa a «l'organització i gestió dels mitjans materials i humans». Per contextualitzar es pot citar l'exemple d'Andalusia, una comunitat autònoma molt més gran en termes poblacions i de territori, on aquesta competència figura en règim compartit entre el Govern central i l'Executiu regional.

El sidicato de funcionaris CESIF ja ha manifestat el seu rebuig a aquest projecte que anuncia una posterior obligació del coneixement d'idioma per a l'accés al col·lectiu, vistos els antecedents ocorreguts a Balears, Astúries, Navarra o Comunitat Valenciana. promoguts sempre o amb suport o per iniciativa del PSOE.