Zapatero i Morales, aquesta setmana a Bolívia - EFE
L'exlíder del PSOE posa ara pels núvols al dirigent bolivià, un dels presidents populistes que queden encara a Llatinoamèrica.
Rodríguez Zapatero va arribar dijous passat a Bolívia, on ha participat en una sèrie de conferències a La Paz, Sucre, Potosí i Santa Creu sobre qüestions com les relacions entre Amèrica Llatina i la Unió Europea.
El president de Bolívia, Evo Morales, i l'expresident del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, de visita a Bolívia, han protagonitzat un intercanvi d'elogis en un acte conjunt. Zapatero ha destacat la tasca de Morales al seu país durant els seus 15 anys de mandat.,
Per a tots ells té floretes Zapatero, però. L'expresident del Govern ha destacat que l'actual president de Bolívia, Evo Morales, ha canviat el país sud-americà i per això ha fet més que els 77 presidents anteriors, una afirmació difícil de defensar en un dirigent caracteritzat per la barreja de indigenisme populista i decrepitud econòmica.
"No he conegut a un president que treballi més hores i que matini tant com Evo Morales. És un president que ha multiplicat l'economia, el producte interior brut, la inversió, tot per vuit i per deu vegades, que ha multiplicat l'esperança i la dignitat. És un president que ha multiplicat el reconeixement de Bolívia ", ha afegit.
Així mateix, Rodríguez Zapatero va assegurar que Espanya, ara amb un govern socialista, estarà més a prop de Bolívia per brindar la seva cooperació com ja va passar durant el seu mandat. "Ara és una Espanya que vol ajudar i cooperar, no és una Espanya que vol donar lliçons ni quedar-se amb res, vol ajuda i cooperar, que vol ajudar a que Llatinoamèrica sigui una unió que s'integri perquè en aquest món global totes les nacions tinguin més possibilitats de creixement i desenvolupament ", ha reblat.
¿Ambaixador de Sánchez a Amèrica Llatina?
Sembla que l'expresident espanyol ha oblidat els mals de cap que li va produir la decisió de Morales, l'1 de maig de 2006, de nacionalitzar els hidrocarburs en aquell país, mesura que va perjudicar greument a Repsol. El decret incloïa un impost el 82% sobre els beneficis sobre els principals pous de la petroliera espanyola.
Sis anys més tard, també un 1 de maig, Evo Morales va ordenar per decret la nacionalització de l'empresa Transportadora d'Electricitat (TDE), filial de REE (Red Eléctrica), que operava al país des de 1997. Tot i que la indemnització inicial es va xifrar en 29 milions d'euros, finalment el grup espanyol va rebre una compensació pactada de 52 milions d'euros al novembre de 2014, evitant així l'inici d'un arbitratge internacional.
A finals del mateix any 2012, el president bolivià va expropiar a Iberdrola 4 filials valorades en prop de 90 milions d'euros: les distribuïdores d'electricitat Electropaz -de la qual posseïa el 89,5% de les accions- i Empresa de Llum i Força de Oruro (Elfeo) -propietària del 92,8% -, l'empresa de serveis Edeser i una gestora d'inversions. Al juliol de 2014, l'espanyola va presentar una notificació davant la Cort Permanent d'Arbitratge de l'Haia en contra de Bolívia per exigir una indemnització. Just un any després, al novembre de 2015, Iberdrola va aconseguir una compensació de 32 milions d'euros.
Abans, al febrer de 2013, Morales va expropiar l'empresa SABSA, filial de les espanyoles Abertis i l'estatal Aena, i gestora des de 1997 dels tres aeroports més grans del país, amb l'acusació d'haver fet «insuficients inversions».
Primer va ser amb Nicolás Maduro, a qui va auxiliar mentre tota la comunitat internacional li aïllava. I després, ja a casa, amb Arnaldo Otegi, a qui va visitar per parlar de política com si no fos una capitost condemnat per terrorisme. I ara és el torn d'Evo Morales, el populista president de Bolívia.
Los militares tomaron la sede de Electropaz, filial de Iberdrola - REUTERS
No hay comentarios:
Publicar un comentario