Catalunya viu una doble paràlisi. Al Govern en funcions per la dificultat de Pedro Sánchez d'aconseguir els suports per a la seva investidura cal afegir la inactivitat d'un Executiu autonòmic que està més centrat en l'escenificació del Procés que en la gestió. Des de la crisi política de 2017, el Govern de Quim Torra ha estat incapaç d'aprovar uns pressupostos i només ha pogut tirar endavant 6 lleis, quatre de les quals modifiquen normes que ja existien. Les administracions locals lamenten que la doble paràlisi els deixa desemparats, especialment en infraestructures i atenció social.
La inactivitat parlamentària a Catalunya ha fet arrels en tots els àmbits, començant pels càrrecs públics. El passat mes de març, el president del Parlament, Roger Torrent, ha instat els grups a posar-se d'acord per renovar a més d'un centenar de càrrecs públics que tenen el seu mandat caducat. Des del Síndic de Greuges fins als consells socials de les universitats. El llarg cicle electoral ha fet impossible avançar en la renovació dels òrgans, el 90% dels quals tenen algun membre amb el mandat complert.
L'inquilí de la Generalitat, Quim Torra, mostra un full de resultats transparent: no se'ls veu, ni pel feix ni pel revés. En el seu primer any no ha fet literalment res. Pel que fa a governança es refereix. Ni una llei, ni un decret rellevant, ni un programa, ni la recuperació de la majoria (indepe), ni res que afavorís la continuïtat del diàleg institucional, llevat trencar-lo.
Torra amenaça de dimitir (i ningú li fa cas)
El president Quim Torra viu les seves hores més difícils al capdavant de la Generalitat. El magistrat instructor de la sala civil i penal del TSJC ha dictat l'obertura de judici oral contra ell pel delicte de desobediència, per la negativa a retirar els llaços grocs de la seu del Govern. Però la irritació de Torra, descol·locat, sense suports, i gairebé com un figurant al Palau de la Generalitat, té altres motius: enutjat, fora de si, després de l'acord del PSC amb Junts per Catalunya a la Diputació de Barcelona va voler convocar eleccions immediatament i dimitir a continuació en el matí d'aquest dijous passat, després de comprovar l'elecció de la socialista Núria Marín al capdavant de l'organisme supramunicipal. El seu entorn, sense gaire esforç, el va convèncer perquè no prengués cap decisió, minimitzant els desitjos i els arguments de Torra.
Les decisions de Torra a penes tenen ja efecte al Govern de la Generalitat. Sense conèixer al detall aquestes negociacions sobre la Diputació de Barcelona, Torra confiava en una empenta final dels partits independentistes perquè la presidència de l'ens supramunicipal no acabés en mans dels socialistes, a la figura de Núria Marín. I, tot i que l'expresident Carles Puigdemont no veia amb bons ulls l'operació, si considerava que no li quedava altre remei que avalar-, després de comprovar la voluntat dels alcaldes de Junts per Catalunya, que volien recuperar terreny davant Esquerra Republicana, i què millor fórmula que disposar del govern de la Diputació de Barcelona, que oferirà recursos i llocs que poden ser de gran utilitat en els propers anys.
A costa de Puigdemont
La correlació de forces, com apunten les fonts consultades, ha deixat a Torra en un paper gairebé marginal. Els seus desitjos de deixar-ho tot es repeteixen, com va passar aquest dijous. Només els consells i la pressió d'alguns consellers, entre ells Miquel Buch i Damià Calvet, aconsegueixen que Torra prengui una certa distància i prefereixi aguantar, a costa de la decisió final de Puigdemont, que segueix negociant què fer i com afrontar la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O amb Artur Mas.
La voluntat de Puigdemont i d'alguns membres del seu cercle més estret és aguantar tot el que es pugui. No és el millor moment per convocar eleccions, amb Esquerra Republicana en ascens. Ni l'espai electoral està preparat, amb una ebullició interna a Junts per Catalunya, i amb la necessitat d'elaborar les llistes al Parlament, i amb la incògnita de si és millor recompondre files, i guanyar temps fins a la primavera -com a mínim- de 2020 .
Torra, en la inòpia
Torra està fet un sac de nervis. No entén res. No pot assumir que les direccions de Junts per Catalunya i d'Esquerra hagin decidit lluitar pels seus propis interessos, amb una pugna total en tota la geografia catalana, i amb pactes creuats per desplaçar a l'adversari, com ha passat a la Diputació de Barcelona, però també en localitats com Sant Cugat o Figueres.
Les negociacions del PSC amb Junts per Catalunya tenien un altre objectiu que, finalment, no es va complir, en benefici de les tesis de Torra. Al costat de la Diputació de Barcelona es negociava la Diputació de Tarragona. Però, encara que l'acord pràcticament estava signat, el líder del PDeCAT, David Bonvehí, no ho va poder defensar. I es va arribar a un acord amb Esquerra, deixant a l'estacada als socialistes.
El camí de Junts per Catalunya
El problema per Torra, encara que podria ser també una finestra d'oportunitat, ha arribat aquest divendres, amb la decisió del TSJC. L'obertura del judici oral implica que podria quedar inhabilitat en poc temps. La seva negativa a retirar els llaços grocs de l'edifici de la Generalitat, en període electoral, sabent el que implicava, podria comportar la seva sortida immediata de la carrera política.
La resposta de Torra, basada en la suposada "repressió" de l'Estat, no amaga la seva situació de debilitat extrema. Ni l'escolten, ni ningú li fa cas, però tampoc és capaç de complir les seves amenaces. Atrapat en un càrrec que va acceptar, des de la submissió a les decisions de Puigdemont, Torra navega a la Generalitat sense saber què fer, i sense rebre gairebé senyals, mentre Junts per Catalunya va preparant un terreny que li permeti aterrar a la realitat política dels pactes i acords.
Ningú vol reunir-se amb Quim Torra
El president de la Generalitat només ha tingut una única trobada oficial amb un altre homòleg autonòmic des que va ser nomenat al maig de 2018
Els territoris comparteixen necessitats i tenen objectius comuns en temes econòmics i polítics. Per això, les relacions entre presidents de comunitats autònomes solen ser bàsiques per afrontar els reptes que es plantegen en la governabilitat. Quim Torra sembla haver batut un rècord amb això, encara que sigui per mal, ja que des que va ser nomenat president al maig de 2018 només ha tingut una única trobada oficial amb un homòleg seu, segons confirmen fonts de Presidència.
El president actual va tenir la seva única reunió al novembre de 2018, amb el lehendakari Íñigo Urkullu (PNB). Torra es va desplaçar fins al palau d'Ajuria Enea -seu del govern d'Euskadi- on el president basc va instar a aprofitar la majoria social al Congrés, mesos després de la moció de censura que havia portat a Pedro Sánchez a la Moncloa, per ampliar l'autogovern. De la mateixa manera, va fer una apel·lació al diàleg per resoldre la crisi catalana. Una línia que desentona amb l'estratègia frontista d'un president que aposta pel com pitjor, millor.
Fugida
Ni tan sols aquelles comunitats autònomes amb les quals Torra comparteix frontera -o llengua-, com el País Valencià, les Illes Balears o Aragó, tenen prevista una reunió. El seu homòleg valencià, Ximo Puig, va allunyar la possibilitat d'una trobada amb Quim Torra perquè "no es donen les condicions", amb l'objectiu d'evitar que el focus es centrés en un procés que el llevantí "no pot resoldre". Tampoc es veuria amb ell l'aragonès Javier Lambán, que va titllar a Torra de "feixistoide" i "estrafolari" després d'afirmar que no aguantaria més de quatre minuts.
Tampoc ha tingut cap reunió oficial amb la mallorquina Francina Armengol, tot i que ha coincidit amb ella en diferents actes sobre interessos compartits entre les Illes Balears i Catalunya. Un dels més icònics, l'enterrament de la filòloga catalana Aina Moll. En aquest funeral, la presidenta de l'Illes mantenir un molt breu trobada amb el president que -segons va publicar el Diari de Mallorca- va ser de a penes un minut i amb una actitud molt gèlida.
Antecessors
Fins i tot Carles Puigdemont -que va declinar la seva invitació a la conferència de presidents autonòmics per revisar el model de finançament en 2017- es va reunir amb alguns dels líders regionals que ara fugen de Torra. En total, l'expresident fugat es va arribar a citar amb quatre: el de la Comunitat Valenciana, Ximo Puig (PSPV-PSOE); la de les Balears, Francina Armengol (PSIB-PSOE); el d'Aragó, Javier Lambán (PSOE); i el d'Euskadi, Íñigo Urkullu (PNB).
Alguns d'aquestes trobades van ser històrics. L'expresident va tenir dues cites oficials amb el seu homòleg valencià, que van trencar la incomunicació entre dos territoris veïns després de més de 20 anys de Partit Popular, ja que en aquells anys de govern conservador cap homòleg de la Comunitat havia visitat Barcelona. La segona reunió es va produir a València. L'última vegada que això havia succeït va ser amb la visita oficial del president José Montilla al llavors ocupant de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps.
La primera trobada entre Puig i Puigdemont va generar gran expectació i es va produir a Barcelona, al Palau de la Generalitat. La reunió va servir per emplaçar a treballar ia fer pressió per aconseguir la finalització de les obres del corredor del Mediterrani, infraestructura estratègica que els empresaris catalans i valencians reclamen pel potencial econòmic, en unir els tres ports més importants amb una línia d'alta velocitat: Algesires, Barcelona i València.
Una actitud molt diferent de la que va tenir Torra, que es va negar a assistir a l'acte convocat pel món empresarial català i valencià a Barcelona per reclamar la necessitat de posar en marxa aquesta infraestructura. Paradoxalment, el president Ximo Puig era present, i ha qualificat de "trist" l'absència del seu homòleg català, més quan l'esdeveniment s'havia produït a la Ciutat Comtal.
La seva inhabilitació... Un alleujament?
Torra, està molt dolgut i convençut que la JEC ho vol "desactivar per raons ideològiques" i així ho ha declarat aquest dissabte en una entrvista del diari "Público"
"Jo vaig defensar a consciència uns drets i llibertats que no són només meus, sinó que són universals i no em pertanyen. Ens multen, ens empresonen, ens espien i ens volen inhabilitar per raons ideològiques, però el nostre compromís amb la llibertat i la democràcia no desapareixerà "ha afirmat en l'entrevista.
"Tothom sap qui configura la JEC i en què consisteix la seva actuació política contra l'independentisme" ha indicat Torra, denunciant que "tinc la impressió que des d'un principi algú ha volgut que fos a judici. Em volien la banqueta per desobediència o prevaricació ".
"Que ara el jutge no s'arxivi la causa contra totes les evidències que hem presentat és la constatació d'una voluntat política de guanyar als tribunals el que l'Estat no guanya a les urnes" ha lamentat el president de la Generalitat. "A cada dret que ens neguin, el tornarem a exercir. Sigui la llibertat d'expressió o sigui el dret d'autodeterminació" ha apuntat.
La realitat és que Torra veuria amb alleujament aquesta inhabilitació com la sortida menys dolorosa que li permetria baixar del cavall desbocat de l'independentisme, sense ser acusat de "butifler" i pal·liar la condemna li vindrà irremeiablement per ser el cap visible de tot aquest despropòsit .
No hay comentarios:
Publicar un comentario