La "Gestapo de la llengua"

Un nen amb una samarreta del Barça preveu el pati d'un col·legi públic de Berga on pengen pancartes per "L'escola en català ara i sempre" .OLMO CALVO

Torra permet espies en els esbarjos per comprovar si els nens parlen català

El Govern de la Generalitat presidit per Quim Torra va permetre espiar alumnes i professors d'escoles catalanes per comprovar si parlaven en castellà dins dels centres educatius.

Així ho va admetre ahir la Plataforma per la Llengua, una ONG bolcada en la defensa de la immersió lingüística -i fortament subvencionada per la Generalitat- que va realitzar una «observació d'incògnit» a 50 escoles de Catalunya per estudiar els «comportaments lingüístics» dels escolars i els seus docents. La plataforma rep anualment 620.000 euros en subvencions per part de la Generalitat de Catalunya.

Segons va admetre ahir públicament la pròpia entitat, diversos dels seus membres van anar als col·legis amb el pretext de realitzar una «activitat lúdica» al pati «que no tenia res a veure amb la llengua», quan la seva intenció real era prendre nota de l'idioma que professors i alumnes feien servir «espontàniament» sense saber que en realitat estaven sent investigats.

Tampoc coneixien que les dades recollides anaven a formar part d'un estudi que la Plataforma per la Llengua va donar a conèixer ahir i en què denuncia que «el català només es parla en el 24% dels patis d'escoles i instituts catalans» i que «el 27% dels professors de Secundària parla en castellà als alumnes al pati». Una «situació anòmala», sosté l'organització, que «no respecta la condició de llengua vehicular del català que marca llei d'educació de Catalunya (LEC)».

Informe de Plataforma per la Llengua

La Plataforma per la Llengua reconeix que «els centres educatius no van ser informats de tota la realitat de l'activitat» i que tampoc «va ser possible informar ningú del propòsit de la investigació per evitar el risc de la fiabilitat de les dades». No obstant això, durant la roda de premsa en què va presentar la seva investigació, va admetre que sí que van avisar la Conselleria d'Educació de la Generalitat del projecte, sense que aquest fos vetat en cap cas pel titular de la cartera, el dirigent d'ERC Josep Bargalló, ni en últim terme pel president Torra.

L'entitat -també dedicada a delatar els comerços que retolen o etiqueten en castellà- es presumeix de la «metodologia de recollida de dades» emprada per elaborar el seu particular «estudi sociolingüístic en els patis d'escoles i instituts de zones urbanes de Catalunya». Sosté l'organització que «el mètode més adequat per a aconseguir una observació fidedigna és l'observació d'incògnit, que implica que els subjectes d'estudi no saben que s'observen els seus comportaments lingüístics». «Si el subjecte d'estudi és conscient que s'estan observant els seus hàbits lingüístics, és molt probable que no actuï de manera natural», argumenta la Plataforma per la Llengua per defensar la seva forma de procedir.

El membre de l'entitat es dirigia en anglès al professor encarregat de dirigir l'activitat, sota el pretext que no sabia parlar català ni castellà, i després observava des d'un racó la llengua en la qual el docent estudiat «donava les indicacions als alumnes ». «L'activitat estava dissenyada perquè els alumnes es comuniquessin entre ells espontàniament, per intentar esbrinar la llengua habitual de relació entre ells durant l'hora del pati», reconeix la Plataforma per la Llengua al llarg del seu estudi.

«Mentrestant, l'observador anava prenent nota d'en quina llengua es produïen les interaccions entre cada alumne i entre el professor i els alumnes. Aquest procediment es repetia cinc vegades fins a arribar a 15 alumnes i la mateixa dinàmica va ser replicada en cada un dels 50 centres per recollir dades de manera sistemàtica », detalla l'organització.

La nota de premsa elaborada per la pròpia organització assegura que l'estudi s'ha dut a terme al pati ia les aules. Això vol dir que els seus 'confidents' es trobaven dins de les aules i al pati de les escoles per detectar els que no parlaven català. D'aquesta manera assenyalen al professorat, al qual acusen de no parlar prou en català als seus alumnes. Les seves conclusions asseguren que hi ha "cert relaxament del professorat" en matèria lingüística.

El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, va defensar ahir la seva forma d'actuar perquè Catalunya es juga la «pervivència de la seva llengua [la catalana]». «Estem en una situació d'emergència lingüística», va al·legar per demanar una immersió més estricta. La plataforma s'atreveix a aventurar que "segur que molts joves que avui opten pel castellà tornaran al català passada l'adolescència". Creu que un dels problemes rau en la "l'onada migratòria" i els prejudicis lingüístics de la majoria de catalanoparlants, que "canvien automàticament de llengua quan algú no és d'aquí".

Així actuaven els infiltrats

De incògnit. Els espies lingüístics realitzaven una «observació d'incògnit», perquè «si el subjecte d'estudi és conscient, és molt probable que no actuï de manera natural».

En anglès. Simulaven no saber parlar ni català ni castellà per no condicionar a la classe. Es dirigien als professors en anglès i després passaven a realitzar l'observació.

Anotacions. A continuació es retiraven a «un racó», on anaven «deixant-li clar en quina llengua es produïen les interaccions entre cada alumne i entre professor i alumnes».