Villarejo, sobre Dina: "Iglesias li va prometre casar-se, està molt despitada i vol demostrar que és un masclista"

Dina Bousselham, Pablo Iglesias i el comissari José Villarejo.

La declaració de l'comissari José Villarejo en seu judicial de l'28 de març passat de 2019 a la qual dóna la seva versió sobre el cas Dina.

El comissari José Villarejo va assegurar en seu judicial que els missatges sobre el xat de Podem publicats en Okdiario van sortir a la llum perquè el líder de la formació domicili, Pablo Iglesias, va prometre casar-se amb la seva exassessora al Parlament Europeu, Dina Bousselham i no ho va fer . Per això, assegura estava "molt despitada" i volia demostrar que Iglesias "és un masclista".

Libertad Digital publica la declaració de Villarejo davant del titular de Jutjat Central d'Instrucció nº 6 de l'Audiència Nacional, Manuel García Castelló, de l'28 de març passat de 2019 a la qual va ser interrogat pel denominat cas Dina.

El fiscal Anticorrupció, Ignacio Stampa, pregunta a Villarejo sobre com va arribar el pendrive amb la informació del mòbil de Bousselham al seu poder. "Més mitjans de comunicació em diuen que hi ha una senyora que ha tingut una relació sentimental amb el senyor Iglesias que li havia promès que s'anava a casar amb ella. Està molt despitada i està donant una còpia del seu telèfon perquè vegin que és un masclista ".

"No hi ha cap robatori d'aquest telèfon", afegeix Villarejo, "i ningú em encarrega que robi res. Els investigadors de l'CNI que li passen els informes als d'Afers Interns i els d'Afers Interns se'ls passen a vostès saben perfectament tot com ha estat perquè està tot documentat en notes informatives. Difícilment és explicable que s'obri ara una peça secreta per saber qui va encarregar el robatori d'aquest telèfon. és molt fort. "

Stampa repregunta: "Com sap que no prové d'un robatori?". Villarejo insisteix que "els diferents periodistes amb els que jo parlo em diuen que aquesta senyora està molt enfadada perquè li va preguntar el senyor que s'anava a casar amb ella i no ho va fer i vol demostrar que és un masclista, un manipulador, es cabreja i l'hi dóna a tots els mitjans de comunicació ella ".

A continuació, Villarejo assenyala que aquestes afirmacions es les van transmetre periodistes de Interviu, concretament el director de la publicació de llavors Alberto Pozas, mentre augmenta la tensió de l'interrogatori amb el fiscal Anticorrupció.

Finalment, Stampa li pregunta: "Vostè recorda qui era la despitada?". Villarejo afirma "crec que una senyora amb la qual havia tingut una relació sentimental, que era la seva assistenta quan estava a Brussel·les. El nom no el recordo era una marroquina o algeriana. Segons em van dir era la propietària del mòbil que havia fet una còpia" .

Villarejo va aconseguir els missatges 3 mesos després que Iglesias

Tal com develaba aquest diari, un nou informe de la Policia Científica acredita que el comissari José Villarejo va aconseguir el missatges de telèfon mòbil sostret a Dina Bousselham 3 mesos després que el vicepresident de Govern i líder de Podem, Pablo Iglesias, els tingués en el seu poder.

En l'informe de el passat 6 d'abril, la Policia Científica analitza un disc dur amb carcassa metàl·lica platejada de 320 GB de capacitat i un pendrive DT101 de 16GB. Tots dos dispositius van ser confiscats a Villarejo al seu domicili després de ser detingut el novembre del 2017 i emmagatzemaven carpetes amb arxius de el mòbil sostret a Dina Bousselham.

Els agents afirmen en el seu informe d'11 pàgines que "es pot apreciar com hi ha una sèrie d'imatges (xat de Podem) que són còpies exactes que es troben en el disc dur i en el pendrive. Van ser copiades des d'un tercer dispositiu a l'pendrive en abril de 2016, mentre que a el disc dur es van copiar el juliol de 2016 ". Els investigadors apunten, a més, que les quatre primeres fotografies sobre els missatges de xat d'Esglésies i Podem són "captures de pantalla". És a dir, la pròpia Dina va fer una fotografia de la pantalla del seu mòbil per capturar els missatges.

El jutjat declara la fallida de Convergència i la seva fundació corrupta Catdem

Daniel Osàcar, extresorer de CDC / EFE

El partit de Jordi Pujol i Artur Mas va camí de l'extinció, ofegat pels deutes

Ja és oficial. El BOE publica avui els concursos de creditors presentats per Federació Convergència i Unió i la seva fundació Catdem (exTrías Fargas). El jutjat mercantil número 9 de Barcelona ha admès a tràmit els expedients i decreta la suspensió de pagaments de les dues entitats. El veterà economista Jordi Safons Vilanova gestionarà tots dos concursos. Els dos coberts no tindran continuïtat i van directament a la liquidació, que es traduirà en la seva desaparició de mapa.

Convergència va anunciar la seva fallida al començament del mes de juny, després d'acumular un deute de 4,3 milions d'euros. El partit i la seva fundació van instar preconcurs de creditors al desembre, amb escasses possibilitats de sortir airosos de l'procediment. A l'no aconseguir un conveni anticipat, disposaven de fins a quatre mesos per instar formalment el fallit. Però l'explosió de l'coronavirus va paralitzar els jutjats i es van suspendre tots els terminis processals. Ara, un cop represa l'activitat, Convergència i Catdem han presentat els seus estats comptables a l'Mercantil número 9.

Creditors

La formació creada per Jordi Pujol el 1974 escriu així els seus últims capítols. Els principals creditors són Caixabank, Sabadell i Popular. A més, en la sentència de el cas Palau, el Tribunal Suprem obliga Convergència a tornar 6,6 milions que va rebre en comissions il·legals.

Catdem ha estat una màquina de rentar diners a gran escala procedent de comissions corruptes. Per mitjà d'aquest antre, Convergència rebia coimas a preu fet de les obres públiques, que després utilitzava per lubricar les seves activitats polítiques. De fet, els dos tresorers de la fundació, Andreu Viloca i Daniel Osàcar, han estat detinguts en diverses ocasions pel cas 3% i les seves múltiples derivades. Osàcar, de 84 anys, va ingressar a la presó dijous passat després de la seva condemna pel cas Palau de la Música.

El Tribunal Suprem va confirmar a l'abril la sentència relativa a la institució musical, encara que va rebaixar el correctiu d'Osàcar de 4 anys i 5 mesos de presó a 3 anys i mig, més multa de 3,7 milions, per delictes de blanqueig de capitals, falsedat continuada en document mercantil i falsedat comptable. Per retallar la pena, l'alt tribunal va tenir en compte l'atenuant de dilació de el procés.

El fugitiu Carles Puigdemont abatut pel 'rebolcada' patit a Perpinyà

Després del petit show separatista a Perpinyà fa unes poques setmanes, les rocambolesques eleccions municipals franceses (en plena alerta de coronavirus) han deixat per al anecdotari el petit cop que es porta Jean-Marc Pujol, l'alcalde de la localitat que va rebre amb els braços oberts a Pugidemont i que s'ha pronunciat reiteradament a favor seu. La llista més votada de Perpinyà ha estat la de Louis Aliot, el candidat de Rassemblement National (RN), Reagrupración Nacional, el partit de Marine Le Pen, amb un 36% dels vots. Jean-Marc Pujol es va quedar amb tan sols el 18% dels sufragis.

Ja que a França els alcaldes i presidents no els trien els partits en els despatxos, sinó els electors en segona volta, Jean-Marc Pujol encara tindria opcions de ser reelegit encara que no ho tindria fàcil, clar que ja va arribar a l'alcaldia precisament per aquest camí. És a dir, totes les forces unides contra el candidat de Reagrupament Nacional podrien desbancar-, però resulta que, contra el que es podria pensar, Jean-Marc Pujol és un candidat de dretes, pel que la seva aliança natural seria amb Reagrupació Nacional.

O sigui, no és tan senzill que ni tots els partits ni tot l'electorat d'esquerres donin suport aquest cop sense fissures a Pujol. D'altra banda, les enquestes donen com a guanyador en segona volta en tots els escenaris a l'candidat de Reagrupació Nacional. No deixa de ser un possible cas de justícia poètica pel akelarre separatista antiespanyol de Perpinyà. La bona notícia per a Pujol és que la segona volta ha quedat suspesa i supeditada a l'evolució de l'coronavirus, que es propaga per França amb rapidesa.

Pujol havia mostrat el seu suport indestructible als colpistes i havia lluït en més d'una ocasió un llaç groc en el seu solapa, com un secessionista qualsevol. Aquest 'romanç' amb el separatisme català li ha costat molt car.

El prófugto Puigdemont feia 'olles' a les xarxes socials aquest passat dilluns assegurant que "la ciutat de Perpinyà serà governada per l'extrema dreta francesa, inspiradora de les extremes dretes europees. El meu reconeixement a tantes persones de nord que han treballat per evitar-ho. No ha estat possible ", sense cap dubte, un nou èxit internacional de Puigdemont.

"Abans ens mataven, ara no ens deixen viure",

La diputada d'Vox, Rocío de Meer, després de rebre un cop de pedra a Sestao.

Quan la treva-parany que ETA va declarar el 1998, la regidora de PP de l'Ajuntament de Sant Sebastià, María José Usandizaga, va expressar de manera clara i rotunda el que havien de suportar les persones que eren objectiu de la banda terrorista: "Abans ens mataven , ara no ens deixen viure ", ha sentenciat. Vint-i-anys després, els amics i simpatitzants de l'anomenada 'esquerra abertzale', que a més tenen un look inconfusible, segueixen emprant els mateixos mètodes d'assetjament i violència contra els qui consideren no els seus adversaris polítics, sinó els seus enemics.

Vox representa per al nacionalisme basc governant i per als hereus d'ETA el mateix que en els anys 90 podia representar el PP. Llavors mataven i perseguien als càrrecs públics populars; ara, quan els comandos de la banda terrorista ja no maten, els mètodes emprats són els de l'assetjament, la intimidació, el no deixar expressar-se en llibertat a una formació política -convé recordar que és la tercera més important d'Espanya- legal, que té tot el dret a defensar les seves posicions ideològiques, també per descomptat en els carrers i places del País Basc i de Navarra.

Tants anys de terrorisme, de l'ús de la violència per aconseguir fins polítics, de mirar a una altra banda, de justificar els crims amb el terrible "alguna cosa haurà fet", s'acaben pagant. La sembra de tant odi cap a tot el que representa Espanya, la pèrdua de tot referent ètic i moral en una part no menyspreable de la societat basca, té com a conseqüència que la intolerància cap al que no pensa com tu aflori de forma violenta i per tant antidemocràtica.

ETA era i continua sent un projecte polític concebut per a la destrucció d'Espanya, compost no solament pels comandos terroristes sinó per un braç polític que està en les institucions sense haver condemnat els crims de la banda terrorista, no ens estranya que segueixin produint-actes de violència. Mentrestant, el PNB com ahir, es dedica a recollir les nous en forma de vot.

El terrible de tot això és que amb els que protagonitzen aquests episodis de violència, amb els que neguen la llibertat al País Basc, són amb els quals el PSOE de Pedro Sánchez ha pactat a Navarra i al Congrés dels Diputats. Això deu formar part d'aquesta nova normalitat tan esbombada pel president de Govern i els seus palmeros mediàtics.

Hi ha coses que no canvien al País Basc.

El bocachanclas i el katchup

El portaveu de Grup Parlamentari d'Unides Podem, Pablo Echenique, havia assegurat que "només va fer falta una mica de ketchup perquè es traguessin una notícia falsa com una catedral", en referència a l'agressió soferta per la diputada de Vox Rocío de Meer durant un acte de campanya a la localitat biscaïna de Sestao.

La diputada d'Vox al Congrés Rocío de Meer ha respost als que diuen que la seva agressió va ser inventada: "No vaig anar a l'ambulatori perquè no el vaig veure necessari" va acudir aquest diumenge a un centre sanitari de Logronyo perquè ser atesa de la ferida que va patir el divendres en l'inici de l'acte electoral del seu partit a Sestao. L'informe mèdic fet públic constata l'existència d'una "ferida incisa supraorbitària" i d'un traumatisme cranioencefàlic lleu.

De Meer i companys de Vox com el seu president Santiago Abascal van denunciar des del primer moment que la ferida es va produir per l'impacte d'una pedra llançada pels seguidors de Ernai que s'havien concentrat per boicotejar l'acte i acovardir els participants.

Que el bocachanclas aquest de Echenique, que, amb el seu fastigós cap, Pablo Iglesias, i la seva cúpula asqueante decideixin ser intermediaris entre els assassins i aquest Govern d'Espanya blanquejant crims i propagant l'amnèsia davant les seves execucions sumaríssimes ja dóna molt fàstic. Però que, quan una diputada espanyola és agredida pels demòcrates amics d'ETA, digui que la sang que va recórrer la seva cara era quètxup és més que fastigós.

D'aquesta manera, mentint i deformant com li dóna la gana, parla que la nostra democràcia té un esvoranc. Això és cert perquè per aquest esvoranc han entrat ell i molts dels que van usurpar als ingenus indignats als que van manipular fins fer-se amb el control polític, com sempre van fer els comunistes, tant leninistes, com bolivarians com castristes. Per aquest esvoranc se'ns ha colat el seu cap, Pablo Iglesias, que ha mentit davant un tribunal sobre el cas de la targeta sim de telèfon d'una altra mentidera de la gentussa, la tal Dina Bousselham, que primer va dir que se l'havia danyat a consciència el fastigós suprem, després que no, i tot això amb algun fiscal ironman pel mig que, de confirmar que va bufar a l'orella judicial de Podem les intencions d'un jutge, serà un altre fastigós suprem.

¿Extrema dreta i violenta? Aquí el violent ha estat el o la de la pedrada a Rocío de Meer. Els que han rebentat actes, voltat seus de partits i escracheado a persones han estat altres, els que segueixen les consignes de la gentussa. Algú ha de plantar-se perquè Espanya es curi d'aquesta epidèmia de gentussa fastigosa que patim des de fa ja massa anys.

Fèlix Millet, expresident de Palau de la Música entra a la presó

Fèlix Millet, expresident de Palau de la Música

L'avi el funda, el nét ho espolia

Bé, ha costat una mica, però Fèlix Millet ha acabat entrant a la presó pels seus dècades d'espoli de la institució que va fundar el seu avi, arribant a trincar --a mitges amb el seu sequaç Montull, també a la ombra-- la bonica suma de 23 milions d'euros (sense comptar les noces de la seva filla, finançada amb diners de Palau, però teòricament pagada a escot per tots dos consogres, de manera que Millet encara va fer negoci amb el casori de la nena, ¡un linx!).

Els últims anys se'ls ha passat en cadira de rodes i tractant, sense èxit, de donar molta pena. A última hora va demanar l'indult, però no ha colat. Tenint en compte que està fet un carcamal, és poc probable que pugui passar entre reixes tots els anys que necessita per redimir-se, però l'opinió pública està una mica més tranquil amb el lladre en un lloc segur. Estaria bé que tornés tot el trincat, però em temo que aquesta pasta ja ens la podem pintar a l'oli.

Com els més de sis milions d'euros que va agafar Convergència dels tripijocs de Palau i que ara, en plena ruïna total de el partit i amb una herència confusa i difusa, no va a afluixar ningú: el PDECat dirà que el deute és de Convergència i que Convergència està en concurs de creditors ia ells, que els registrin, els convergents reciclats en pedecatos ho negaran i els de la Caixa de Resistència és dubtós que facin una col·lecta per quedar bé amb la societat, quan poden seguir reunint diners per mantenir l'elevat tren de vida de Puchi a Waterloo: aquí no es va a gratar la butxaca ningú i els convergents ens hauran bufat a tots més de sis milions d'euros ... més tot el que es desconeix, que vint anys de poder donen per a molt.

També Millet donava per a molt gràcies a la seva penques de ciment armat. Compromès amb el catalanisme de Pujol, ho estava també amb el nacionalisme espanyol d'Aznar, de la gloriosa fundació, FAES, formava part el patrici barceloní: ja se sap que mai cal posar tots els ous al mateix lloc (d'això sempre ha sabut molt la burgesia catalana i fins a la nostra banca). Durant el munt d'anys que Millet va estar a el front de Palau, ningú ho va vigilar en cap moment. Resulta curiós que una societat genèticament desconfiada com la catalana confiés a cegues en aquest home. Bé, sí, el seu avi havia fundat el Palau, a qui se li podia ocórrer que el nét es dediqués a espoliar-?

Quan es va descobrir el pastís, els menys sorpresos van ser els seus familiars, que el coneixien des de nen i l'havien vist exercir de estafador des de la més tendra infància. Recordo a un germà posant un drap brut a TV3, fent-se creus que ningú hagués sotmès a el lladre de la família a cert escrutini. Potser perquè era un Millet, un membre d'aquestes 400 famílies que, segons ell, porten tota la vida tallant el bacallà a Barcelona. Potser s'hagués salvat si arriba a plantar-se al lladronici, diguem-ne, als deu milions. Però el tipus, cada vegada més vell, tenia pressa per trincar i si escau el robatori es confonia amb la cleptomania. Tot i que s'ha agafat a la llibertat tot el que ha pogut i més, ha acabat a la garjola. No trigarà a començar amb unes malalties reals o imaginàries que aconsellin la seva excarceració, com si ho veiés.

La penúltima catarsi de Convergència

Carles Puigdemont, al costat de la 'influencer' ultranacionalista Cristina De Haro, coneguda a Twitter com Gallifantes / TWITTER

Puigdemont a la recerca d'un candidat

En l'esquema que havien traçat els diferents dirigents, amb un paper essencial dels polítics presos, Miquel Buch anava a encarregar-se de l'propi partit, de dirigir, de forma orgànica, Junts per Catalunya. I el dubte se centrava en el candidat a les eleccions, amb un segon, per darrere de Puigdemont, que pogués fer front a l'auge electoral d'Esquerra Republicana. Però Puigdemont vol en aquest lloc a Joan Canadell, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona. Encara que té dubtes i hi ha, a més, altres candidats que han donat un pas a el front, com el conseller Damià Calvet, però el que no es discuteix és que Junts per Catalunya ha de ser un partit en què es dissolgui el PDECat, a les ordres de Puigdemont. Calvet, però, perd ara moltes possibilitats, perquè, fins al seu estret col·laborador i amic, Josep Rull, s'ha sumat a el manifest de JxCat, que suposa una sola cosa: sometimiendo a Puigdemont.

Bonvehí, acorralat

Des del missatge de Miquel Buch, se succeeixen els suports a l'manifest en les xarxes socials, el que pot acabar, segons fonts consultades, en una empenta definitiva a Bonvehí al consell nacional de juliol, quan Puigdemont exercirà tota la seva força: "Ho va fer contra Marta Pascal, i la descavalcar de l'PDECat i ara pot fer el mateix amb Bonvehí ".

Serà molt complicat que el PDECat pugui aguantar aquesta pressió, però, per això mateix, el PNC ja s'ha constituït amb la idea que molts dels que deixin el partit de Bonvehí acabin apostant per una fórmula política que, si bé defensa el dret d'autodeterminació, renúncia en els seus propis estatuts a vies unilaterals ja decisions que no es pactin, prèviament, amb el Govern espanyol.

David Bonvehí, president de l'PDeCAT (formació hereva de CDC), al costat de Marta Pascal, líder de el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) / EFE

El fet que s'hagin mogut altres dirigents procedents d'aquest espai, com Marta Pascal, i quadres mitjans de l'PDECat, que aquest mateix dissabte han constituït el nou partit PNB, Partit Nacionalista de Catalunya, i la ferma decisió de Bonvehí d'aguantar el seu partit sigui com sigui, ha provocat la reacció irada de Puigdemont.

Mentre el PDeCAT decideix si trenca amb Puigdemont, l'excoordinadora d'aquesta formació hereva de Convergència, Marta Pascal, assumeix avui el lideratge de el nou Partit Nacionalista de Catalunya (PNC)

Alguna cosa es mou, i de quina manera, en el nou catalanisme. Mentre el PDeCAT planta cara a la radicalitat de Carles Puigdemont --el temps dirà si es tracta de guanyar temps o si realment està disposada la formació neoconvergente a volar sola--, el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) assisteix avui a la seva assemblea constituent , amb Marta Pascal com a candidata in pectore a la secretaria general.

Són de sobres coneguts els punts en comú entre el partit que presideix David Bonvehí i el PNC: tots dos tenen el seu origen a CDC, la històrica formació nacionalista que al juliol de 2016 es va transformar en el PDeCAT. No obstant això, l'aposta de Carles Puigdemont per la independència unilateral va provocar un cisma intern, que es va tancar en fals amb la creació de Junts per Catalunya (JxCat) com a confluència electoral i transversal.

¿Abocada a un cisma?

Això no va evitar que Pascal abandonés el PDeCAT per les seves diferències amb Puigdemont i que la formació de Bonvehí quedi abocada a un cisma, després que la direcció rebutgés ahir la proposta de l'expresident fugat de dissoldre en JxCat. I encara que tant PDeCAT com PNC rebutgen aclarir si tenen contactes recents, totes les mirades estan posades en una possible entesa futur.

A manera de satèl·lits, giren al voltant d'aquestes dues forces defensores d'un sobiranisme moderat Units per Avancar, Lliga, Lliures i convergents. Un garbuix de sigles condemnades a entendre si volen concórrer a unes eleccions autonòmiques sense fraccionar aquest espai catalanista, orfe des que Puigdemont va abraçar el rupturisme. ¿Assistirem a l'enèsima catarsi convergent?

L'assemblea fundacional de l'PNC se celebra avui a Girona, encara que de forma telemàtica per a la militància. En la mateixa, es votaran els documents treballats per l'equip impulsor i les candidatures propostes per ocupar el comitè executiu. Marta Pascal aspira a la secretaria general, al costat de Àlex Moga com a secretari d'organització, Oriol Puig com a portaveu i Pep Garcia, com a tresorer. Completen la llista Marc Perelló, Jordi Gregori, Eva Garrell, Albert Farrés, Adrià Aldomà, Eduard Martínez, Rosa Orriols, Pere Martínez, Bernat Orellana, Mercè Dalmau, Georgina Bombardó, Manel Romans, Marc Tolrà i Rodolfo Fernández. Una candidatura transversal, amb diverses procedències ideològiques.

Oriol Puig precisa que les aliances amb altres formacions, així com la decisió de l'candidat a la presidència de la Generalitat, s'abordaran en una segona etapa, un cop estigui constituïda la direcció de l'PNC.

Les propostes d' 'El País de Demà'

"Estem oberts a parlar amb tothom. El País d'Demà sempre ha fet bandera de l'diàleg i de la necessitat de grans consensos ", explica. Es refereix a la plataforma impulsora d'aquest partit, amb l'empresari Antoni Garrell a el front, que no perd la seva condició de think tank integrat per la societat civil i l'ideari ha quedat reflectit en les 300 propostes contingudes en els documents que avui se sotmeten a votació. Contemplen mesures de reactivació econòmica, com l'impuls d'un pla de reindustrialització per donar suport a sectors afectats per la crisi de l'Covid-19 --hostelería, restauració, comerç ...-- "Volem ser proactius en innovació i digitalització, però també en qüestions socials per donar suport als col·lectius més vulnerables, per exemple mesures d'accés a l'lloguer ", explica Puig.

Adrià Aldomà i Antoni Garrell, coordinadors d' 'El País de demà'

Transparència i reformes de les administracions formen part d'aquestes propostes, fruit de més d'un mes de treball encara que, sens dubte, la lupa mediàtica està posada en l'ideari polític, és a dir, en l'encaix de Catalunya dins d'Espanya. "Defensem que el conflicte s'ha de superar i s'ha d'abandonar la política de blocs. Apostem per un catalanisme integrador, obert a independentistes, sobiranistes i catalanistes, però a favor d'un referèndum legal i pactat que tingui cabuda a la Unió Europea, és a dir, la via escocesa ".

El tinent d'alcalde de Seguretat de Barcelona i dirigent d'Units per Avancar, Albert Batlle / EFE

Units per Avancar

En els últims dies, Units per Avancar ha expressat la seva predisposició a estendre ponts amb el PNC, amb Albert Batlle com virtual candidat a liderar un espai catalanista. Però hi ha altres formacions que es van interessar en la gènesi de el projecte, com la Lliga o Lliures, liderats respectivament per Josep Ramon Bosch i Antoni Fernández Teixidó, que també han estès la mà a l'PNC, encara que en els últims temps s'ha produït una distància amb aquests dos partits. Convergents, la formació liderada per l'exconseller de Justícia Germà Gordó també demana pas.

Baixes de Campuzano i Xuclà

El congrés se celebra pocs dies després que dos exdiputats de l'PDeCAT, Carles Campuzano i Jordi Xuclà, trenquessin el carnet de el partit, a l'igual que va fer en el seu moment Pascal. Així mateix, l'exconseller de la Generalitat Lluís Recoder també ha participat en diferents reunions embrionàries i fins i tot ha sonat com a possible candidat a les pròximes eleccions.

Tot això es discutirà en una segona fase. Oriol Puig ha refusat pronunciar-se sobre la situació de l'PDeCAT, enfrontada a el sector de Puigdemont. De produir un cisma definitiu, el PDeCAT tindria dues alternatives: presentar-se a unes eleccions en solitari o llançar un gest de complicitat a l'PNC.

En aquest sentit, ni PDeCAT ni PNC han revelat si mantenen converses. La guerra, en tot cas, ja és definitiva en aquest espai polític, amb Puigdemont manejant els fils des Waterloo.

Una diputada de Vox rep un cop de pedra de la "antifeixistes" a la cara en el míting d'Abascal a Sestao Agressió radical a una diputada d'Vox a Sestao

Gairebé tres-cents antifeixistes es van concentrar ahir a Sestao per protestar contra un míting electoral de VOX. Els manifestants han llançat pedres, petards i ampolles de vidre contra els assistents a l'esdeveniment. L'Ertzaintza ha carregat contra els radicals en un intent de dissoldre les masses, però el to de Santiago Abascal en el seu discurs ha augmentat encara més la tensió i ha provocat enfrontaments entre manifestants i agents quan en to irònic, ha donat les gràcies a "qui tiren pedres ".

«Podria haver passat alguna desgràcia i la policia autonòmica no ha dissolt aquest acte de fustigació mafiós i proterrorista», ha reaccionat Santiago Abascal davant els mitjans de comunicació, encara a la plaça. «Actuarem contra el cap de el dispositiu i contra la conselleria d'Interior », ha avançat el president de Vox.

«Tot aquell que no condemni aquesta agressió mereixerà el nostre menyspreu infinit», ha escrit el portaveu nacional de Vox, Jorge Buxadé, en un missatge acompanyat per una foto de la diputada agredida, sagnant visiblement per la cella esquerra.

Rocío de Meer, després de la pedrada rebuda en el míting de Vox a Sestao.

L'acte, convocat a les vuit del vespre, havia estat contraprogramat per una convocatòria «antifeixista». L'Ertzaintza ha desplegat un important operatiu a la plaça a la que s'havia de celebrar el míting, envoltada per grups que corejaven consignes a favor dels presos d'ETA i dels condemnats d'Alsasua, a més d'insults contra Santiago Abascal i la resta dels presents . Durant l'acte han volat també ampolles i objectes de tota mena.

Els manifestants també han bolcat contenidors i realitzat barricades als carrers veïns. Els agents de l'Ertzaintza han arribat a carregar a la plaça, tot i que no han aconseguit aclarir-prou com per procedir a l'evacuació dels càrrecs de Vox, els assistents a l'míting i els periodistes presents a la plaça.

La diputada nacional de Vox, Rocío de Meer, ha resultat ferida després de rebre un cop de pedra a la cara mentre assistia a l'míting de Santiago Abascal Ha rebut l'impacte d'una pedra a la cella esquerra, per la qual ha començat a sagnar, tot i que pel moment no ha rebut assistència mèdica. Es tractava d'un objecte de grandària considerable, que no ha arribat a impactar de ple en el seu objectiu, tot i que igualment ha causat mal.

Finalment, la plaça ha pogut ser buidada passades les 21.15, encara que els agents de la policia autonòmica han hagut de carregar diverses vegades durant el trajecte en què han tret als càrrecs, assistents i periodistes, tots junts, de centre de Sestao..

La Justícia Belga rebutja la demanda contra Llerena de Puigdemont i el condemna a pagar mig milió d'euros per costes processals

L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, a Perpinyà.

La justícia belga desestima la denúncia de Puigdemont a Llarena a l'declarar-se incompetent. L'expresident de la Generalitat anuncia que recorrerà la sentència.

A l'agost de 2018, en plena instrucció per rebel·lió contra el Govern de Carles Puigdemont, l'expresident i els consellers fugits a Bèlgica dedicieron demandar davant els tribunals belgues a el jutge Pablo Llarena. Van obrir un procediment civil que, ara, 20 mesos després, ha estat arxivat. Segons el text de la resolució de l'tribunal civil de Brussel·les que ha donat carpetada a l'assumpte, a la qual ha tingut accés. Imposa, a més, a Puigdemont el pagament mig milió d'euros per les costes.

Els líders independentistes han perdut una de les batalles que mantenien als jutjats belgues. El tribunal de primera instància de Brussel·les ha desestimat la denúncia civil que va presentar l'expresident la Generalitat, Carles Puigdemont, contra el magistrat de l'Tribunal Suprem Pablo Llarena. Segons fonts de l'acusació, la justícia belga s'ha declarat incompetent per jutjar la suposada vulneració per part de Llarena de la presumpció d'innocència de l'actual eurodiputat de Junts per Catalunya. Els advocats de Puigdemont van anunciar que recorreran.

Els cinc líders independentistes que van fugir d'Espanya -Puigdemont, Meritxell Serret, Lluís Puig, Toni Comín i Clara Ponsatí- van anunciar al juny de 2018 una denúncia civil contra el jutge després d'unes declaracions a Oviedo en què sostenia que aquests dirigents no eren presos polítics . Els dirigents secessionistes demanaven una compensació simbòlica d'un euro per la presumpta parcialitat de Llarena en un procés que tenia poc recorregut pràctic i amb el qual esperaven plantejar més aviat una altra batalla política per qüestionar a la justícia espanyola a la Unió Europea.

No obstant això, el tribunal de Brussel·les va decidir donar la raó, en un acte de l'27 de març passat, als representants legals el jutge de Tribunal Suprem, que en la vista celebrada al febrer van argumentar que la justícia belga no era competent en aquest assumpte. "El tribunal considera que les manifestacions de Llarena es van produir en la seva condició de jutge i que per tant queden emparades per la immunitat de jurisdicció i evita per tant pronunciar-se sobre el fons de les al·legacions", ha explicat la defensa dels dirigents independentistes en un comunicat.

Puigdemont també va tractar de portar el procés cap a Luxemburg. L'expresident va plantejar als jutges que preguntessin a el Tribunal de Justícia de la UE sobre la competència dels jutges belgues en el cas abans de arxivar-lo. Els representants de Llarena, però, van assenyalar que no s'estava abordant cap interpretació de el dret comunitari i que els líders independentistes tractaven de "exportar" a Bèlgica un conflicte que s'estava dirimint a Espanya. "Imaginin que es pogués obrir un procés judicial contra un altre Estat en qualsevol país de la UE quan no estem d'acord amb una decisió de la justícia", va exposar la defensa de Llarena a la vista. El jutge belga finalment també ha rebutjat la petició dels advocats de Puigdemont de remetre una qüestió prejudicial a la justícia europea.

Els advocats dels dirigents independentistes van anunciar que apel·laran a el Tribunal de Cassació perquè creuen que la interpretació sobre "la immunitat de jurisdicció" a la qual es refereix la justícia belga és "incompatible amb l'espai comú de justícia europeu". A més, van avançar que en el recurs s'insistirà en la petició d'elevar la qüestió a tribunal de la UE. "No és la primera vegada en què ha estat necessari recórrer a instàncies superiors per obtenir una resolució favorable", sosté el comunicat enviat per la defensa de l'expresident.

Puigdemont i Comín tenen el procediment d'euroordre obert a Bèlgica. No obstant això, el jutge de Brussel·les va decidir mantenir-lo suspès fins que el Parlament Europeu decideixi si ha de retirar o no la immunitat a tots dos europarlamentaris.

Delgado ordena a Luzón blindar als fiscals que es van aliar amb Podem

Dolors Delgado baixa a les 'clavegueres d'Esglésies' per rescatar els fiscals que van filtrar dades a Podem

La fiscal general de l'Estat, Dolors Delgado, que fins fa uns mesos era ministra de Justícia de Pedro Sánchez i va aconseguir un escó al Congrés dels Diputats en una llista de el PSOE, s'ha reunit d'urgència aquest dijous amb el fiscal en cap d'Anticorrupció , Alejandro Luzón, per «muntar la defensa» dels fiscals de el cas Villarejo que es van confabular amb Podem per beneficiar Pablo Iglesias en diversos procediments judicials.

La reunió ha tingut lloc al llarg d'aquest matí després que El Confidencial revelés nous xats de l'equip jurídic de Podem. Aquestes converses demostren que els fiscals Miguel Serrano i Ignacio Stampa van ajudar a Iglesias perquè el Tribunal Suprem ajornés el recurs contra la sentència que va donar la raó a OKDIARIO de el cas Grenadines (l'ingrés de 272.325 dòlars procedent de la narcodictadura de Nicolás Maduro en un compte de l'paradís fiscal). L'objectiu era que l'alt tribunal resolgués a favor de el líder de la formació estatge, en la que era la seva última bala després d'haver esgotat totes les vies judicials.

Delgado i Luzón han decidit «donar-los suport» i no apartaran als fiscals Stampa i Serrano de el procés. Fonts judicials consultades per aquest diari confessen que fa uns mesos Luzón, que sabia «el que s'acostava», es va reunir amb Stampa. Aquest li va mostrar els missatges intercanviats amb Marta Flor Núñez, l'advocada d'Esglésies amb la qual té una relació molt estreta.

«Luzón ja coneixia el contingut dels missatges que ara estan sortint a la llum«, asseguren fonts pròximes a la Fiscalia. Aquest extrem va poder servir-los per preparar-se davant les acusacions de possibles delictes, entre els quals podrien estar els de revelació de secrets i animadversió contra una de les parts afectades.

De moment, tant el fiscal Serrano com Stampa romandran a el front de el 'cas Villarejo'. La fiscal general no va apartar per via disciplinària d'aquesta causa judicial que s'instrueix des de finals de 2017 en el Jutjat Central d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional.

El contingut dels missatges de l'equip jurídic de Podem revelen com l'advocada de Podem comptava amb informació actualitzada i de primera mà dels fiscals anticorrupció. En un missatge revela que hi havia «preguntat directament a Ironman -sobrenom d'un dels fiscals Anticorrupció- per allò de Inda» i afegia que «ha dit que hi ha prou per paralitzar el de l'Suprem però que han estat ofegats amb els recursos a l'agost. Que volen ajudar-nos en això ».

Es van confabular amb Podem

La lletrada de l'líder podemita i, fins fa uns dies, de Dina Bousselham, ex assessora d'Esglésies, preparava -sempre amb l'ajuda dels fiscals- un escrit de prejudicialitat que suspengués a l'alt tribunal la sentència sobre el compte al paradís fiscal de les Illes Grenadines en què el líder d'Podem rebre 272.325 dòlars de l'dictador chavista Nicolás Maduro.

A més, El Confidencial ha revelat aquest dimecres el contingut d'altres missatges que demostren que els lletrats de Podem es van conjurar amb Stampa i Serrano perquè sol·licitessin a el jutge Manuel García-Castelló l'entrada i registre en la redacció de OKDIARIO a la recerca d'una targeta de telèfon que, suposadament, li havien robat a la llavors assessora de Pablo Iglesias, Dina Bousselham.

Aquesta estratègia es va planificar mesos abans que s'obrís la peça Dina, que ocupa el lloc número 10 de les 25 que conformen la macrocausa Tàndem, més coneguda com a 'cas Villarejo' a l'ésser el comissari jubilat el principal investigat.

Fonts consultades per OKDIARIO expliquen que els fiscals han pogut incórrer en un delicte de revelació de secrets i un altre d'odi o animadversió contra una de les parts.

Però, de moment, compten amb el suport de l'exdiputada i exministra socialista Delgado, designada fiscal general de l'Estat per Sánchez malgrat l'advertència de set vocals de l'CGPJ que no la van considerar idònia per a exercir aquest càrrec perquè «no compleix amb el requisit d'imparcialitat ».

Sánchez s'envolta de 656 assessors i bat el rècord de treballadors de confiança

Es dispara la despesa pel batalló de càrrecs

La Relació de Llocs de Treball de Presidència de Govern revela que el president compta amb un equip major a el de l'anterior legislatura pels nous departaments creats.

Pedro Sánchez compte a Moncloa amb un 'batalló' de 656 assessors i personal a la seva disposició. La nòmina total ha augmentat en aquests primers sis mesos de Govern pels nous departaments creats en Presidència de Govern després de la formació de l'Executiu de coalició amb Unides Podem el passat mes de gener. Hi ha un autèntic 'overbooking'. De fet, en aquest moment la possibilitat de fitxar de el cap de l'Executiu i el seu equip es troba a el límit, amb escasses vacants. I tot això sense comptar el nombre de treballadors repartits pels diferents ministeris en el que és el segon consell de ministres més ampli de la democràcia.

Les dades recopilades per La Informació corresponen a la Relació de Llocs de Treball (RLT) que acaba de tancar Presidència de Govern a mes de juny. És a dir, acaben d'actualitzar-fa uns dies. En comparació amb l'Executiu anterior, el de l'PSOE en solitari, Sánchez compte a Moncloa amb 33 assessors més ja que desembre de 2019 el va tancar amb 623 empleats a la seva disposició. Un detall important és que no tots són treballadors designats a dit o de forma discrecional. Hi ha alguns que han arribat a el càrrec per concurs de mèrits i altres són funcionaris o personal eventual en què ha decidit confiar el president. Sí que és cert que una majoria són de lliure designació. També hi ha alguna vacant, com el de cap de Protocol de Presidència, que es va jubilar.

Aquests 656 assessors formen part dels diferents equips que va muntar Sánchez tot just prendre possessió. De el president penja el gabinet dirigit per Iván Redondo. Té a la seva disposició 41 treballadors directes. Però no són els únics. Aquest gabinet presidencial compte, per exemple, amb una Unitat de Mitjans Operatius que disposa de 70 empleats. O amb una Unitat de Comunicacions amb 31. La Unitat de Seguretat compta amb 66 operatius. En aquestes xifres s'inclouen tant els responsables com els segons nivells o, fins i tot, les secretaries dels alts càrrecs.

Assessors en Presidència de Govern a juny de 2020Nerea de Bilbao

En quan a la Secretaria General de Presidència, un òrgan clau durant l'estat d'alarma, disposa de 35 treballadors. Dirigida per Félix Bolaños, mà dreta de Sánchez, compta amb 4 comandaments i 31 empleats a la seva disposició. Un altre departament destacat és el Departament de Seguretat Nacional que dirigeix ​​el general Miguel Ángel Ballesteros. Són 83, sis comandaments i 77 operatius. O la Secretaria i Oficina de l'Presidència, que disposa de 14 persones a la seva disposició.

La Secretaria d'Estat de Comunicació que dirigeix ​​Miguel Ángel Oliver és un altre dels organismes amb un major nombre de personal. S'ha incrementat en aquesta legislatura per la creació de nous departaments, com els d'informació econòmica, autonòmica i digital. L'equip d'Afers Econòmics i G20 compte, per la seva banda, amb sis persones. Manuel de la Rocha i 5 treballadors enquadrats en la unitat de Política macroeconòmiques i Financeres.

Hi ha també càrrecs de nova creació en l'organigrama de Moncloa que han necessitat de personal extra. Un d'ells és l'Oficina Nacional de Prospectiva i Estratègia depenent de Rodó. Compta amb 4 persones. O l'Alt Comissionat per a l'Espanya Nació Emprenedora que té també 4 treballadors comptant al seu responsable, Francisco Polo. Un altre departament important a nivell polític és el d'Anàlisi i Estudi. Té 23 assessors. En ell s'enquadra la Unitat de Comunicació amb els Ciutadans, amb 13, que és una àrea destacada per la maquinària monclovita.

114 funcionaris d'elit, el més alt rang de l'administració

Entre aquests 656 assessors es barregen fins a 114 treballadors nivell 30, considerats l'elit de la funció pública. Són els responsables dels diferents departaments que, o bé per mèrits propis o per haver estat situats de forma discrecional en el càrrec, disposen de la més alta graduació en la seva posició. El complement salarial també va a acord amb el càrrec. Només en el gabinet de Sánchez hi ha set càrrecs d'aquest tipus i vint en la Secretaria General. A continuació pot consultar en PDF tota la Relació de Llocs de Treball de Presidència de Govern actualitzada, així com els seus nivells i els complements salarials que perceben pel seu càrrec:

Aquesta quantitat de personal ha portat a Moncloa a disparar la despesa en assessors aliens a la funció pública. Una dada a tenir en compte l'ofereix l'informe de la Intervenció General de l'Estat (IGAE) de el passat mes de maig. S'hi recull que, fins al 31 de març, l'Estat havia gastat 41 milions d'euros en nòmines d'alts càrrecs (ministres, secretaris d'Estat, subsecretaris, directors generals, així com presidents i directors d'entitats públiques) i personal eventual ( assessors i treballadors nomenats a dit per als gabinets ministerials) de Govern.

Tot això és degut al fet que Sánchez ha conformat una estructura de Govern 'elefantíaca' composta per un total de 259 alts càrrecs repartits entre Moncloa i els 22 ministeris. Així consta en el Reial Decret 139/2020, de 28 de gener, pel qual s'estableix l'estructura orgànica bàsica dels departaments ministerials i que apareix publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) de l'29 de gener. La xifra es correspon amb el total de llocs en òrgans superiors de l'Administració Central de l'Estat -ministres i secretaris d'Estat- i òrgans directius -subsecretarios, secretaris generals, secretaris generals tècnics i directors generals.

Fonts governamentals ja han apuntant a la possibilitat que el president pugui retallar aquestes despeses en l'etapa de "nova normalitat" que acaba de començar. L'horitzó el situen a la volta de l'estiu. Això passaria per una reducció de l'consell de ministres per passar de 23 ministeris a menys d'una vintena. Consideren que el gabinet inicial va ser ideat per a un altre tipus de situació i valorarien com a positiu un gest d'aquest tipus. L'última paraula, en qualsevol cas, és de el propi Sánchez, en l'entorn desmenteixen que s'hagi de produir una crisi de Govern.

La Fiscalia va filtrar dades a Esglésies en el cas Dina

El cas Villarejo es va colar al Congrés arran de la informació que publica avui El Confidencial sobre uns xats interns de l'equip jurídic de Podem que provarien que l'advocada d'Esglésies va manejar dades clau de la causa fins i tot abans que s'obrís.

El número dos d'al PP, Teodoro García Egea, va aprofitar per preguntar sobre aquesta qüestió a Iglesias, insistint en "per què atenia les trucades de la Fiscalia amb filtracions i va deixar d'atendre la de les residències de gent gran que demanaven ajuda". El líder d'Podem tractar de sortejar la qüestió, assegurant que "si el PP vol acusar-lo de alguna cosa pot anar als tribunals" i afirmant que "quan ho han fet ja han conegut la resposta".

Iglesias es va sacsejar la pregunta afirmant que "l'únic fet acreditat en una comissió parlamentària en què hi havia representació de tots els grups" va ser que la formació de Pablo Casado, quan estava dirigida per Mariano Rajoy, "construir una claveguera policial i mediàtica per investigar als seus adversaris polítics en el que ha estat una de les majors traïcions a la democràcia del nostre país ". No va dir res més.

El portaveu adjunt de Ciutadans, Edmundo Bal, va reprendre la pregunta d'Egea en el seu torn de paraula per retreure a l'secretari general d'Podem haver vetat la llei anticorrupció taronja (el debat es va produir la setmana passada i el partit morat es va oposar a la presa en consideració), preguntant-se "si ja no li importa protegir els denunciants i els indults per corrupció", i inquirint a el vicepresident si aquest canvi de postura té a veure precisament amb el cas Villarejo. "Abans donava suport a aquesta llei. Li han retirat la condició de víctima perquè no hi havia clavegueres de l'Estat. No li van robar a vostè la SIM. Per què va trigar tant a tornar-la ia sobre ho va fer destruïda? ", Li va insistir Bal sense obtenir resposta.

Un xat intern de Podem revela que la Fiscalia va filtrar dades a Esglésies en el cas Dina

Un xat de l'equip jurídic de el partit, a què ha tingut accés El Confidencial, revela que l'advocada d'Esglésies va manejar dades clau de la causa fins i tot abans que aquesta fos oberta

Els fiscals anticorrupció de el cas Villarejo van proporcionar a l'advocada de Pablo Iglesias, Marta Flor, informació de la peça secreta en què s'investiga el suposat robatori d'un mòbil a la exassessora de Podem Dina Bousselham. Un xat intern de l'equip jurídic de el partit a la plataforma Telegram, revela que la lletrada va manejar dades clau de la causa fins i tot abans que aquesta fos oberta, i que els representants de l'Ministeri Públic van permetre que l'actual vicepresident segon de Govern es convertís en el únic dirigent de la formació que figurava en el procediment com a perjudicat. Esglésies va aprofitar aquesta circumstància per centrar l'atenció mediàtica i llançar una croada contra les clavegueres de l'Estat en plena campanya de les generals d'abril de 2019.

El cas ha donat un tomb en les últimes setmanes. L'instructor de l'operació Tàndem, el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castelló, ha retirat a Esglésies la condició de perjudicat per la difusió de les dades que estaven emmagatzemades al telèfon de Bousselham després de descobrir que va rebre una còpia de el dispositiu al gener de 2016 i no la hi va lliurar a la seva legítima propietària al menys fins a cinc mesos després, tot i que la memòria contenia "fotos íntimes" i un altre material "vexatori" per la seva companya de partit. En el moment de la devolució, a més, la targeta es trobava "parcialment cremada", segons un informe pericial incorporat a l'sumari. L'instructor sospita que Iglesias la va destruir perquè ni Bousselham ni cap altra persona poguessin accedir de nou als seus arxius, el que ha deixat a l'polític a la vora d'una doble imputació al Tribunal Suprem pels delictes de revelació de secrets i danys informàtics. ..

https://www.elconfidencial.com/espana/2020-06-24/chat-podemos-revela-fiscalia-filtro-datos-iglesias-caso-dina_2652483/?utm_campaign=ECDiarioManual&utm_medium=social&utm_source=twitter

"La violència no té gènere"

El debat parlamentari sobre la proposició no de llei de l'PSOE per "combatre el negacionisme de la violència de gènere", ha provocat un dur enfrontament amb el grup Vox, que interpreta la iniciativa com un atac directe al seu partit per defensar que la violència de gènere no existeix i que, al seu lloc, hi ha violència domèstica o intrafamiliar.

Macarena Olona de Vox és una de les poques parlamentàries actuals al Congrés capaços de construir un discurs en contra de tots els tabús construïts al voltant de la "violència de Gènere" convertits en xiringuitos de col·locació de militants i de captació de vots per als partits de esquerra i acceptats sense dir ni piu per la dreta el país, excepte Vox

Amb el títol "L'home no mata, mata l'assassí!". ahir Olona va plantar cara a la proposta de l'PSOE per "combatre el negacionisme de la violència de gènere" Les retreu "fer carronya política de l'patiment, la violència i el maltractament" davant les campanyes basca i gallega.

La diputada socialista Laura Berja havia assegurat que "negar la violència de gènere posa en risc la llibertat, seguretat i vida de les dones" i ha presentat les dades de dones assassinades a mans de les seves parelles o exparelles des de 2003, que ascendeixen a 1.054, com a prova de la seva existència. "El masclisme posa en risc la seguretat i la salut de més de l'50% de la població, que som les dones, per tant, és clar que la violència de gènere és una pandèmia", ha dit.

Paraules davant les que la diputada d'Vox, Macarena Olona, ​​es regirava durant la seva intervenció, en què ha retret a l'PSOE portar aquesta proposta a Congrés amb l'únic ànim de "arraconar" al seu partit. "On està el límit, com tenen la poca vergonya de fer carronya política de l'patiment, la violència i el maltractament?", Els ha preguntat amb duresa la secretària general de el grup.

Olona ha acusat els socialistes de presentar la iniciativa per "silenciar" a Vox i tenir "vídeos per a la campanya basca i gallega". "Les dones els importen molt poc", ha assegurat davant la sorpresa de la diputada socialista que en diverses ocasions ha torçat el gest davant les seves paraules.

Elevant el to, la representant de Vox ha defensat que "l'home no viola, viola un violador, l'home no mata, mata un assassí, l'home no maltracta, maltracta un maltractador, l'home no humilia, humilia un covard" per a, a continuació, proclamar "com a dona, espanyola, mare, germana i política" que "la violència no té gènere".

"No anem a assumir que es criminalitzi l'home, que se li faci potencial assassí i maltractador, no acceptem que la violència estigui en l'ADN masculí, no acceptem la seva imposició ideològica", ha advertit dirigint-se a la bancada socialista i també a Podem, als quals ha retret aprovar lleis "hembristas, d'odi a l'home". "Què és un home per a vostès?", Ha arribat a preguntar directament als diputats de PSOE i Podem, advertint sobre el "laberint jurídic i ideològic" en què s'han ficat.

El discurs no té desperdici.

https://twitter.com/i/status/1275527886318063617

El TSJC desestima la recusació de Torra contra tres magistrats i li fa pagar les costes

Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya / EP

Pretenia apartar per haver-li obert una segona investigació pel presumpte delicte de desobediència

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat la recusació múltiple presentada pel president de la Generalitat, Quim Torra, contra els magistrats Jesús María Barrientos, Mercedes Armes i Carlos Ramos Rubio, en la causa que té oberta per no fer cas les ordres de la Junta Electoral Central.

El passat mes de febrer, la defensa el president de la Generalitat va presentar escrit de recusació contra aquests magistrats de la sala civil i penal de l'TSJC a l'qüestionar entre altres coses la seva imparcialitat en la peça separada de l'procés que té obert per no fer cas l'ordre de la Junta Electoral Central de retirar una pancarta de Palau de la Generalitat a favor dels polítics presos condemnats pel Procés independentista català.

Li surt a pagar

En el seu acte, la sala d'l'alt tribunal català que dirimeix aquests recursos, la 77, ha desestimat la recusació presentada per Torra contra aquests tres magistrats, contra la qual no cap recurs, i li imposa a més el pagament dels costos processals.

En el seu escrit, la sala considera que les afirmacions públiques realitzades per Barrientos en què manifestava la seva preocupació per la situació política de Catalunya no posen en dubte la seva imparcialitat o un judici just: "Les declaracions públiques de l'recusat mostrant la seva preocupació per la situació política catalana que pogués derivar en un trencament de la legalitat constitucional (...) no poden ser llegides i valorades més que des d'una perspectiva institucional, sense cap interferència en els processos llavors en curs, demostratives únicament de el compromís de el poder per ell representat amb l'ordenament constitucional i de la seva preocupació pel més adequat exercici de la potestat jurisdiccional a Catalunya ", sosté l'acte.

Suspicàcies injustificades

En aquest sentit, la sala considera també "intranscendent" que Barrientos abandonés un acte públic celebrat al Col·legi d'Advocats de Barcelona en què el president de Parlament va utilitzar l'expressió "presos polítics", ja que "aquesta conducta no guarda relació amb el objecte de l'litigi "d'aquesta peça separada de l'procés judicial contra el president català.

L'acte també rebutja els arguments plantejats per Torra sobre l'animadversió i hostilitat que, al seu parer, exhibeixen aquests magistrats contra la seva persona i contra el Procés.

Així mateix, rebutja el raonament de la recusació presentada pel president sobre la participació d'aquests tres magistrats al tribunal que ja el va condemnar per desobediència, i que Torra considera que condiciona aquesta segona peça separada.

A més, la sala veu correcta la intervenció dels magistrats a l'admetre aquesta segona causa contra Torra, i considera que només es van limitar a indicar que apreciaven possibles delictes: "Es van limitar a constatar que es reunien les condicions formals per l'admissibilitat de la denúncia presentada ", de manera que els temors de l'demandant sobre la manca d'imparcialitat no estan" objectivament justificades ", esgrimeix la sala en el seu acte.

Fernando Grande-Marlaska s'enfronta a un 'negre futur'

Marlaska creua les seves pròpies "línies vermelles" i bat un rècord que aixeca butllofes

El ministre de l'Interior ha indignat les víctimes d'ETA un rècord en el tracte de favor als presos terroristes. Anuncia dos nous acostaments, després de la polèmica pel tracte de favor a un dels segrestadors d'Ortega Lara. L'AVT ha fet comptes i denuncia un negre balanç.

Potser només sigui una successió de casualitats, però és un fet. Sempre que el lehendakari Íñigo Urkullu reclama l'acostament dels presos d'ETA a l'País Basc, el Ministeri de l'Interior anuncia beneficis penitenciaris per diversos reclusos terroristes.

I ha tornat a passar aquest dilluns, per indignació dels col·lectius de víctimes, que ja la passada setmana van alertar de l'acostament de quatre reus assassins -entre ells un dels segrestadors de José Antonio Ortega Lara- que, a més, no han complert els requisits : penedir-se i demanar perdó a les seves víctimes. I per això van assenyalar a l'responsable d'aquest tracte de favor: Fernando Grande-Marlaska.

Interior ha ordenat aquest dilluns el trasllat de dos presos etarres condemnats per terrorisme, Garikoitz Arruarte Santa Creu i Gorka Joseba Lupiáñez Mintegui, el que eleva a 41 (el 20% de l'total que compleixen condemna) els etarres que s'han beneficiat d'un acostament a al País Basc i Navarra des que al juny de 2018 va arribar a l'ministeri Marlaska.

Segons ha informat la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries, Garikoitz Arruarte serà traslladat des de la presó d'Almeria a la de Sòria. Va ingressar a la presó el 29 de desembre de 2003 i té una condemna de 20 anys per homicidis frustrats, entre ells la col·locació de 28 quilos de dinamita al Intercity Madrid-Irun a la nit de Nadal de 2003.

El segon pres traslladat de presó és Gorka Joseba Lupiáñez, en aquest cas passant de Salamanca a Logronyo. L'intern, que va ingressar a la presó l'11 de desembre de 2007, es trobava a la presó salmantina en qualitat de pres preventiu després de ser condemnat per l'Audiència Nacional a 50 anys a l'segrestar una parella i el seu fill per robar-los l'autocaravana, que van usar per atemptar contra una torre de xarxa elèctrica de Castelló en 2007.

L'Associació de Víctimes de l'Terrorisme no amaga la seva indignació amb Marlaska a l'entendre que ha traspassat les "línies vermelles" que ell mateix es va marcar a l'arribar a Interior, com no acostar al País Basc a presos amb delictes de sang i exigir prèviament un rebuig de la violència i la col·laboració amb la Justícia. D'acord a les dades de l'AVT, en els dos anys que porta Grande-Marlaska s'han autoritzat 41 acostaments de presos d'ETA a presons pròximes a al País Basc.

També s'han autoritzat la progressió a tercer grau o règim de semillibertat de cinc etarres: Gorka Fraile, Javier Aguirre, Jagoba Codo, Fernando Alonso i José Ramón Fourira. En l'actualitat hi ha uns 200 presos de la banda terrorista que segueixen complint condemna a les presons espanyoles, als quals se sumen altres 30 que fan el mateix a França.

"Considerem que per part de l'entorn d'ETA i els seus presos s'està utilitzant aquesta nova política penitenciària com 'mètode de lluita' no només per ser traslladats a presons pròximes a al País Basc, sinó per aconseguir la llibertat, veritable objectiu del col·lectiu de presos" , denuncia l'AVT, que subratlla que per aquest motiu no acudiran a l'homenatge de el 27 de juny al Congrés a les víctimes de l'terrorisme, convocant el seu propi acte a l'marge de l'institucional.

El ministre de l'Interior s'enfronta a la primera censura parlamentària de Govern de Pedro Sánchez

El 'negre futur' de Marlaska: només un pacte de PSOE 'in extremis' evitarà la seva calamitós fina. Necessitaran els vots d'independentistes i nacionalistes per a la seva salvació.

Fernando Grande-MarlaskaPD

El PSOE necessita una sèrie de pactes 'in extremis' per salvar el ministre d' 'Interior de la reprovació plantejada pel PP, VOX i Ciutadans.

Tres agrupacions que sumen el 43 per cent de ple de Congrés dels Diputats i que obliguen a l'PSOE a haver de entendre amb independentistes, nacionalistes i altres partits petits.

Amb el 'cap' de Grande-Marlaska en joc, el Govern de Pedro Sánchez s'enfronta a la seva primera censura parlamentària. Una prova de foc per mesurar la solidesa d'aquells pactes assolits per fer-se amb la presidència.

La reprovació contra el ministre de l'Interior no és casual.

Els principals partits de l'oposició li assenyalen per les fulminants purgues realitzades a la cúpula de la Guàrdia Civil. En concret, pel cessament de l'a el coronel Diego Pérez dels Cobos a el front de la Comandància de Madrid per pèrdua de confiança al no informar sobre la investigació judicial de l'8M.

Una decisió que, encenent les alarmes per la intromissió de el poder executiu a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, va generar un 'efecte dòmino'. En aquest sentit, aquell cessament va accelerar la dimissió posterior de el director adjunt de la Guàrdia Civil (DAO), Lauretino Ceña, i la sortida de l' 'número tres' de l'Institut Armat, Fernando Santafé.

Amb el PSOE i Podem en una 'guerra oberta "contra la Benemèrita, va sortir a la llum una nota de la directora de la Guàrdia Civil reconeixent que la destitució de Pérez dels Cobos responia a la seva negativa a informar de l'polèmic informe sobre l'8- M.

Una situació que manté la màxima tensió entre el Govern de PSOE-Podem i la Guàrdia Civil, tot i que es va intentar 'comprar' als agents amb un augment salarial de l'20 per cent.

Amb tot aquest escenari amb Grande-Marlaska com a protagonista, el PP, VOX i Ciutadans van reclamar la dimissió de Marlaska, a què acusen de «ingerència» en el poder judicial. Una decisió que va rebutjar el ministre socialista. La situació va portar al fet que les tres agrupacions registressin sengles proposicions no de llei (PNL) que incloïen la reprovació de el ministre, textos que encara no tenen data de debat.

Ara, el Ple de la Cambra Baixa debatrà i votarà aquesta setmana una moció de PP que és conseqüència de la interpel·lació que el seu portaveu d'Interior, Ana Vázquez, va dirigir a el ministre en l'última sessió de control.

Contra les cordes

La unió dels tres partits d'oposició obliga el PSOE i Podem a ampliar el seu cercle de suports. Amb el 43 per cent de Ple de Congrés a favor de treure a Marlaska, els socialistes i comunistes posen la mirada en formacions minoritàries com el PNB, ERC, Bildu, Junts o Més país.El objectiu és aconseguir que votin en contra de la censura de el ministre de l'Interior o, al menys, que s'abstinguin.

Una situació que buscaran aprofitar les organitzacions per demanar alguna cosa a canvi d'un Govern que ja s'ha mostrat complaent amb els independentistes i amb els que van jurar mai pactar: ​​Bildu.

És important recordar que el PSOE compta amb un 'es' sota la màniga, ja que Pérez dels Cobos era un objectiu a 'destruir' pels independentistes, ja que va ser qui va dirigir el dispositiu de seguretat desplegat a Catalunya per tractar d'impedir el referèndum il·legal de l'1 d'octubre de 2017.