La sentència del cas Palau, la tomba de Convergència

La sentència del cas Palau converteix en una realitat el 3% i també el 4%. L'Audiència de Barcelona ha ordenat el decomís de 6.676.105 euros a CDC i ha condemnat al seu extresorer, Daniel Osàcar, a quatre anys i cinc mesos de presó pel cobrament de comissions il·lícites procedents de Ferrovial, que a canvi rebia obra pública. Fèlix Millet ha rebut una pena de nou anys i vuit mesos de presó; Jordi Montull, a set anys i sis mesos de presó; i Gemma Montull, a quatre anys i sis mesos.

El cas del Palau de la Música es va conèixer el 23 de juliol de 2009, quan la Fiscalia Anticorrupció va registrar la institució. La causa va ser una querella presentada per un presumpte delicte fiscal, a causa de l'abundància de bitllets de 500 euros detectats en el si de l'entitat; moneda que estava sotmesa a control per ser el vehicle ideal per al blanqueig de capitals. La sorpresa no es va fer esperar: en les agendes dels responsables es van trobar anotacions, mails i faxos que podien correspondre al pagament de comissions a canvi de la concessió d'obra pública. El beneficiari, Convergència Democràtica de Catalunya; el pagador, Ferrovial; l'intermediari, al Palau.

L'Audiència de Barcelona ha xifrat en la seva decisió en 23 milions d'euros el desfalc perpetrat al Palau de la Música per Millet i els Montull. Una bona part va ser destinat a despeses personals dels prohoms de la institució, com viatges de vacances a destinacions exòtiques, obres en les seves cases particulars o sufragar els casaments de les filles de Millet. Els magistrats asseguren que, a dia d'avui, encara no se sap a on van anar a parar 6.026.866 euros, sortits dels comptes bancaris de l'entitat.

El sumari va revelar fets tan singulars com el pagament de la campanya per l'alcaldia de l'Ametlla del Vallès al candidat de CDC, Esteve Escuer, o que Àngel Colom anés a Millet perquè li pagués els deutes de la formació que va crear i va fracassar, el Partit per la Independència, cosa que el prebost del Palau va fer sense que s'expliqui públicament per què. La qüestió és que ningú, ni treballadors ni patrons, van alertar mai sobre la forma de manejar al Palau, perquè eren temps en què Millet era un prohom de la ciutat. "La gent es pegava per sopar amb ell", va dir un testimoni durant el judici. Ara és un empestat social. I el cas Palau, al qual es van unir en poc temps el 3%, ha passat comptes als líders convergents del moment. El fiscal de l'assumpte, Emilio Sánchez Ulled, va assegurar en el seu informe final que "el Palau era la canonada dels diners al partit".

El 2,5% era per al partit, i el 1,5% restant per a Millet i Montul, que al seu torn l'hi repartien següent el porcenaje de 80% per al primer i 20% per al segon. Millet i Montull van pactar aquest sistema amb l'antic tresorer de la formació política, Carles Torrent, ja mort, acord que va continuar amb Osàcar. Ara bé. Els jutges no descarten que hagi participat en l'entramat més persones del partit, que no han estat identificades o els possibles delictes han prescrit.

D'aquesta manera, CDC va obtenir entre 1999 i 2009 la quantitat de 6.676.105 euros com a mínim, que és el que ara el tribunal ordena comissar.

Un aspecte destacable és que la Secció Desena de l'Audiència de Barcelona no ha seguit al peu de la lletra el pacte al qual van arribar Gemma Montull i la Fiscalia Anticorrupció, que va rebaixar la seva petició fins als dos anys, que hauria impedit el seu ingrés a la presó. Ara no. A més, el tribunal imposa quantioses sancions econòmiques als acusats. A Fèlix Millet es condemna també a una multa de 4.120.540; Jordi Montull, 2.998.2834; Gemma Montull, 2.663.995; i Daniel Osàcar, 3.796.555 euros.

Tot i que els hereus de l'antiga CDC intenten esmorteir el cop de la sentència al·legant que són fets del passat, a Carlos Puigdemont se li complica cada vegada més la seva estratègia de ser elegit president a través d'una investidura telemàtica. Fins al president del PDeCAT, Artur Mas, va presentar la seva renúncia el dimarts perquè la seva figura serveixi de tallafocs entre el passat i un present marcat per la incertesa.

"El personatge central d'aquesta història, després de Jordi Pujol, és Artur Mas". "Primer a Convergència es cobrava el 3% a través del Palau, però després es cobrava el 4% i, quan això va passar, el conseller en cap era Artur Mas". Qui ha fet aquestes afirmacions amb tanta seguretat que no veu necessari aportar matisos és Joan Llinares, el funcionari d'alt rang, membre del cos nacional de secretaris, interventors i tresorers de l'Administració local que va ser designat pel Ministeri de Cultura, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona per dirigir el Palau després de l'espoli perpetrat per Fèlix Millet. Llinares assegura que va comprovar tots els documents, però que li queda una incògnita: "Apareixerà en la sentència que van sortir nou milions d'euros que no es va poder justificar on havien anat a parar. Només Millet pot aclarir el seu destí ".

El final polític d'Artur Mas. (I ell no s'ha assabentat)

Artur Mas, a Rac1, via streaming

Aquesta setmana ha parlat Jordi Montull i ens ha explicat el procediment utilitzat per saquejar la caixa pública. Fèlix Millet ha ratificat tots i cadascun dels detalls. Si Fèlix Millet parla, cauen Daniel Osàcar i CDC, però si Daniel Osàcar parla caurà Artur Mas i amb ell tot el "pruses" com un castell de cartes. La clau no és Montull ni Millet, la clau és Daniel Osàcar .. només és qüestió de temps. Molts a Catalunya encara no s'ha assabentat, (o no volen assabentar) .Aquesta setmana després de 38 anys a Catalunya s'ha consumat el fi polític de Convergència i amb el tot allò que es pogués relacionar amb la seva vida anterior.

Avui ha comparegut Artur Mas a RAC1 i ha assegurat que Millet, Montull seva filla i altres empresaris que van passar per la caixa de Convergència, menteixen. Que ho del 4% no és cert. Artur Mas encara no s'ha assabentat que és un difunt, com caurà el seu successor Puigdemont, com caurà Homs i tots i cadascun dels seus col·laboradors durant aquests llargs anys.

"Si realment hi havia comissions, s'han d'analitzar les adjudicacions d'obra pública. ¿I sap per què no s'analitzen? Perquè saben que estan ben fetes", ha afegit Mas, que ha considerat que tant els acusats com a la fiscalia els interessa aquesta versió dels fets. A Millet i Montull, que "intenten penjar-li el mort a un altre", per no anar a la presó, i a la fiscalia, per apuntalar la seva "teoria". Així mateix, Mas ha tornat a posar la mà al foc per Osàcar: "Entre el que pugui dir Osàcar, persona absolutament honorable, i el que diguin altres persones que van treure diners per lucrar-se ells i que ara van a salvar-se al preu que sigui. .. jo crec Osàcar ". Almenys fins que canti.

Artur Mas, aquell home que deien que prometia, sembla que ha oblidat que a la vida pública no tot s'hi val. Fa més de trenta anys que el seu sou mensual ve dels diners de tots. Quan una persona exposa la seva vida --perdó, la seva forma de vida-- als diners públics, ha de ser conscient que els límits de les seves futures actuacions vénen en certa manera marcats pels seus usos previs. Pel públic, com és lògic, no hi ha excuses. El públic ha de ser sagrat, i com a tal, que participa ha de complir unes normes no sempre escrites.

L'expresident, amb clars problemes d'autocontrol, veu el seu torrasses caure. Algú que va posar al foc la seva veritat va a veure en els propers dies com tot el seu muntatge desapareix. Es va dur per davant un partit, una oposició, un govern; qui sap si té la força mental per, com últim mohicà, arribar fins al final. Ha tingut oportunitats per immolar-se en públic. Però Mas és un covard. Un polític acomplexat, ple de dubtes, pressionat per les seves mentides i, pitjor encara, per la seva poca capacitat d'assimilar el seu fracàs com a polític i com a persona.

Qui destrossa un país, que va despòticament tracta a uns ciutadans, qui menteix sense pudor no mereix el mínim respecte. Els diners públics està per servir, no per ser servit. Qualsevol en la seva vida privada pot tenir les seves idees, pot tenir els seus errors, fins les seves manies i els seus odis. Però quan unes idees personals són sufragades per uns diners de tots, hi ha un límit imperdonable. Al final, el suïcidi polític d'aquests dies d'Artur Mas es convertirà des de dimecres a més real del que alguns pensen.

Algú especial, algú amb caràcter com Artur Mas, està ara assetjat pels seus propis pors a emmalaltir, ha emmalaltit de tal manera que cap sortida sembla digna per a un personatge tan mediocre que fins ara ha aconseguit arrossegar després de si a tant il·lús. Tota una forma mafiosa de governar Catalunya basada en la falsedat i en la mentida. Mas ara ja no té qui li miri, però va recordar aquest dimecres, va ser el seu pitjor dia de la seva vida política.

Arrenca el judici del "cas Palau"

Fèlix Millet, arribant a la Ciutat de la Justícia

Convergència arriba al judici del "cas Palau" en el moment mes feble de la seva existència ia punt de la seva desaparició després de tenir embargades les seves seus i haver hagut de canviar de nom del partit per tal d'eludir les contínues accions judicials derivades bàsicament pel desviament del 3%, o més, a butxaques dels seus dirigents.

S'està qüestionant cap a on els vol portar amb un "proces" conduït pel partit que ha estat saquejat Catalunya, durant més de 38 anys a força mossegades a empreses i particulars i el seu afany per desfigurar la realitat. Encara no han estat sentenciats pels respectius tribunals els capitostos actuals Artur Mas, Homs, Ridau i Munté pel referèndum del 9N.

El cas Palau ha resultat ser després de vuit anys d'investigació, un més dels procediments utilitzats per aquesta colla de delinqüents comandats pel gran padrí, Jordi Pujol, per buidar les arques públiques per a l'enriquiment personal en mes de 3.000 milions, cosa que encara s'està investigant i en els últims temps a il·lusionar la població amb una utopia que ara es demostra irrealitzable.

El macrojudici comença aquest dimecres i es prolongarà fins a finals de juny, amb 38 parts processals pautades en 55 sessions, i desfilaran més d'un centenar de testimonis. Aquest matí s'inicia amb les qüestions prèvies, i els esperats interrogatoris a Millet i Montull començaran el dimecres de la setmana que ve. Tots dos afronten penes de fins a 27 anys de presó. Montull proposa un pacte a la Fiscalia per inculpar CDC en el cas Palau

Felix Millet ja s'ha declarat culpable anteriorment, encara que nega que els diners rebuts hagi servit per finançar a Convergència tot i que diverses empreses ja ho han corroborat. Jordi Montull, que igual que Millet ha negat sempre qualsevol relació de CDC amb el presumpte pagament de comissions a través del Palau, busca amb aquest pacte atenuar una eventual condemna a presó de la seva filla, que no és previsible que arribi a gaudir dels beneficis penitenciaris dels que el seu pare i el mateix Millet podrien ser mereixedors per la seva edat i el seu precari estat de salut.

Segons han revelat fonts pròximes a les negociacions, en marxa des de fa dies, la defensa de Jordi Montull i de la seva filla Gemma, exdirectora financera del Palau, ha ofert aquest acord a la Fiscalia que, a canvi de la confessió, podria acabar rebaixant el seu petició de pena a les conclusions definitives del judici, que s'inicia demà amb el tràmit de qüestions prèvies.

D'tancar-se l'acord, el fiscal podria rebaixar fins als tres anys de presó -dos d'ells substituïbles per multa- la seva petició de condemna de Gemma Montull mitjançant l'aplicació de circumstàncies atenuants, previsiblement una d'elles la de confessió.

L'objectiu de la defensa dels Montull seria implicar en aquest possible pacte a la resta d'acusacions particulars i populars, per assegurar així que el tribunal no pugui imposar a l'exdirectora financera una pena superior a l'acordada.

L'espoli del Palau de la Música, xifrat en més de 30 milions d'euros, senti a partir de demà a la banqueta als exresponsables de l'entitat, així com l'extresorer de CDC Daniel Osàcar, que afronta set anys i mig de presó pel seu paper de mediador en el suposat pagament de comissions de la constructora Ferrovial a la formació a canvi de l'adjudicació d'obres públiques durant els governs de Jordi Pujol.

 Montull y su hija, llegando a la Ciutat de la Justícia

Judici del Cas Palau - El major cas de corrupció de Convergència

La Justícia s'ho ha pres amb calma, però tot arriba. Dilluns va comparèixer Francisco Homs al Suprem com a imputat del referèndum del 9N, Anteriorment estan sent investigats pel mateix fet, Artur Mas, junt0 a Irene Ridau i Neus Munté que no es mes que un dels fets que els dirigents de l'antiga CDC hauran de donar explicacions a la justícia. A Convergència li va a fer falta molt més que un canvi de nom (ara ha demanat registrar-se com Partit Demòcrata Europeu Català) per lliurar-se d'aquesta.

Al partit va a fer-li falta molt més que un canvi de nom per sortir indemne del judici en el qual està acusat de finançament il·legal i que per fi, després de més de set anys, té data

El cas Palau, el major cas de corrupció del partit d'Artur Mas, per fi té data, més de set anys després que esclatés l'escàndol allà per l'estiu de 2009. La Secció Desena de l'Audiència de Barcelona ha proposat aquest dimecres a les parts que el judici oral es celebri entre gener i abril de 2017. No obstant això el 3 d'octubre es reuniran totes elles amb el jutge Julio Hernández Pascual per tancar el calendari de compareixences.

2017 és precisament l'any que la CUP, aliat del president Carles Puigdemont, ha fixat com el de la independència de Catalunya. Prèvia convocatòria d'un referèndum unilateral, diuen. Encara que és difícil preveure quins efectes tindrà el judici per Convergència i suprocés, segur que no seran bons. Per aquest motiu el partit contribuís a dilatar la instrucció (diversos canvis de magistrat instructor, nombrosos recursos ...).

El tribunal va rebre el 2 de setembre passat tota la documentació del cas: 65 caixes amb 102 volums. Són un total de 60.784 folis a més de la documentació de les peces separades de situació.

Aquest assumpte té 38 parts processals: 16 acusats, dues acusacions públiques, quatre acusacions particulars i / o populars, cinc responsables civils a títol lucratiu i 11 entitats jurídiques com a responsables civils subsidiàries. En total són 30 les persones togat en aquesta causa (24 lletrats de la defensa, 4 acusacions populars i particulars i dues acusacions públiques).

No en va CDC està acusat de finançament il·legal per haver rebut, presumptament, 6,6 milions d'euros del Palau de la Música com a comissió per l'adjudicació d'una obra pública a la constructora Ferrovial quan Jordi Pujol era president. Com a conseqüència de la seva suposada responsabilitat civil a títol lucratiu el partit segueix tenint embargades 15 seus. I en el judici seu extresorer Daniel Osàcar s'asseurà a la banqueta acusat de blanqueig de capitals i tràfic d'influències.

En l'epicentre de l'escàndol se situen l'expresident del Palau, Fèlix Millet, i Jordi Montull, que presumptament van saquejar 30 milions d'euros de la institució. És de preveure que Convergència intenti desviar l'atenció del judici embolicant-com sempre en l'estelada. Però no sembla que aquesta vegada vagi a sortir-li bé.