jueves, 5 de febrero de 2015

El que no és, no pot ser, a més és impossible



Alexis Txipras i Yanis Varufakis, els mandataris grecs han tornat amb la cua entre les cames dels seus tours per les capitals europees. Pretenien una profunda reestructuració del seu deute, estenent els terminis de venciment, reduint els tipus d'interès i fins i tot aplicant un quitament sobre el principal. La troica (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional) ha dóna un no rotund a aquesta pretensió. El resum dient que ni tan sols estan d'acord que no hi ha cap acord.

És més el Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) ha anunciat que no acceptarà el deute públic de Grècia com a col·lateral per finançar els bancs grecs a partir del proper 11 de febrer, quan venç l'actual subhasta setmanal del BCE, eliminant així una important via de finançament per al sistema financer hel·lè. S'han tancat aquestes línies de crèdit fins que el govern grec no reprengui el camí de l'austeritat i de marxa enrere a les mesures populistes que van prendre res més guanyar les eleccions fa deu dies. La decisió suposa que els bancs grecs no podran recaptar com fins ara diners del BCE, a un tipus del 0,05%, i ho hauran de fer a través del mecanisme urgent d'assistència a la liquiditat (ELA), a un interès que ronda el 1,55%.

Ha estat un mal dia per a la borsa grega. El selectiu d'Atenes ha tancat aquest dijous amb un descens del 3,37% i s'ha situat en els 819,50 punts. Així reaccionava la borsa grega reaccionava a l'anunci ahir a la nit del BCE que deixarà d'acceptar a partir del proper dia 11 els bons grecs com a garantia en les seves operacions de refinançament, el que encareix substancialment els préstecs.

Aquesta decisió s'adopta perquè, actualment, no és possible garantir la renovació de l'actual programa de rescat, segons la nota publicada per la institució. Com a conseqüència, a partir d'aquest moment, els grans bancs hel·lens dependran, en gran mesura, de les línies extraordinàries de liquiditat del Banc Central de Grècia (ELA) per no tancar.

No obstant això, cal recordar que aquest finançament d'emergència depèn, en última instància, de l'autorització del BCE, i aquesta ha de renovar-se cada dues setmanes. Si el BCE tanca aquesta última via de liquiditat, la banca grega col·lapsarà, deslligant el consegüent corralito financer.

Els grecs suporten el major nivell de deute públic de la zona euro i de la UE, amb un 175% del PIB el 2013 (320.000 milions d'euros), a causa de l'excessiu despesa en què va incórrer l'Administració grega durant l'època de la bombolla creditícia.

Però més enllà que el deute grec sigui o no sostenible en l'actualitat, l'autèntic problema de fons no radica en el seu volum, sinó en la capacitat de l'economia grega per poder pagar. L'única forma viable per amortitzar aquesta factura consisteix a registrar superàvit fiscal i exterior per anar reduint de manera gradual seu gran deute, tant públic com externa. La clau, per tant, rau en garantir l'equilibri pressupostari i comptar amb una economia competitiva per créixer i crear ocupació sobre bases sòlides.

Ara el govern de Txipras haurà de redactar amb urgència un pla creïble que convenci la troica de la seva viabilitat i al mateix temps ha de dir als seus compatriotes que si volen seguir dins l'euro no es pot altra cosa que seguir amb les dures mesures preses pel govern anterior el qual havia obtingut per primera vegada un superàvit primari que pogués assegurar que el deute era assumible encara que fos fent concessions. A la CE tampoc li interessa la sortida de Grècia encara que li fos rendible en aquest moment. Tenen per davant setmanes de dures negociacions.

Mentrestant, els mateixos organismes que en aquest moment han tancat la porta a Grècia han millorat les previsions del PIB per a Espanya, pujant de 1,7 a 2,3 per 2015 i 2,5 al següent el que augura una nova època de creixement. . Per que alguns neguin la realitat i ens vulguin comparar amb Grècia.

No hay comentarios:

Publicar un comentario