Es desinfla el suflé català

Les últimes enquestes sobre la situació política a Catalunya evidencien que l'independentisme està desapareixent de les prioritats dels catalans. educació i sanitat. Les ànsies independentistes comencen a decaure entre les urgències dels catalans, desplaçades per demandes més socials. A això se sumen les esquerdes en els partits sobiranistes, on els lideratges d'Artur Mas i d'Oriol Junqueras es troben en entredit, a més de la mossegada electoral de Podem que els amenaça.

Tal és així que l'última realitzada per la Generalitat està sense ser publicada amagada als calaixos del President que va obligar al Centre d'Estudis de Opinió (CEO) de la Generalitat a què no donés estimacions de vot en la seva última gran enquesta, tot i tenir-les. La suma dels dos partits independentistes es situava al voltant dels 60 escons, sense mai arribar a la majoria absoluta. El vot d'ERC semblava més estable que el de CDC, si bé quedava clar que els republicans havien arribat al seu sostre.

Segons fonts de Sigma 2, consultades per El Confidencial Digital, aquest gir apareix ja en algunes enquestes. "El que apunten les enquestes en les preguntes tancades, les que obliguen a la gent a definir-se, és que primer volen treball, prestacions socials, pensions dignes, educació i sanitat, mentre que la independència passa a segon pla. Ja no la veuen com cosa immediata, i, atenció, ni fàcil ", expliquen.

D'acord amb aquestes fonts demoscòpiques, ara, la independència ja no és la panacea. El mite nacionalista no tira el mateix que fins aquí. Per això, "si els partits nacionalistes no segueixen amb l'agitació permanent, durant els propers sis mesos se'ls pot anar un 30% de l'electorat".

Algú s'ha adonat del silenci sobtat dels dirigents independentistes a les últimes setmanes? Excepte la compareixença d'Artur Mas al Parlament per marcar distàncies amb Pujol i passar tres hores defendiedolo al mateix temps, no hi ha declaracions de bel·ligerància Les amenaces i fanfarronades han cessat sobtadament i tot ho envolta el silenci anterior al desastre. De sobte els ciutadans tornen a pensar en les seves demandes de prestacions socials, pensions dignes, educació i sanitat que havien postergat fins a aconseguir la independència.

A aquesta situació se suma la irrupció de Podem, que recull suports en l'independentisme radical, sobretot d'Esquerra. Amb una intenció de vot del 20%, amenaça amb rebentar la majoria sobiranista. I també la pujada de Ciutadans, que pot ser més gran del que es pressent. Amb una tenalla així, de Podem i Ciutadans, no hi haurà majoria independentista al Parlament. Com a màxim, tot aboca a un parlament partit en dos, al 50%, entre sobiranistes i espanyolistes.

Segons xifres oficials, 500 empreses han emigrat de Catalunya a Madrid durant l'any de la consulta independentista. La incertesa provocada pel procés sobiranista, juntament amb el règim fiscal més favorable a la capital d'Espanya, han estat claus per a una fugida massiva d'empreses de Catalunya a Madrid durant els mesos previs al referèndum independentista del 9-N. En aquest període, més de 500 companyies van decidir abandonar la regió per instal·lar-se a la capital d'Espanya. El transvasament es va intensificar des que Artur Mas va anunciar la voluntat de convocar una consulta fins a la seva celebració. Les raons adduïdes són; la incertesa política i els elevats impostos i imposicions des de la Generalitat.

Una altra causa és el progressiu coneixement de la realitat per part de la societat catalana que ja no es creu les veritats oficials i assisteix amb desconcert a la judicialització del procés de construcció nacional que des de la transició ha dut a terme Jordi Pujol amb la sorpresa de descobrir els seus motius no han estat altres que el desorbitant enriquiment familiar i el finançament del seu partit a través d'un sistema de comissions per part de les empreses contractants amb la Generalitat que ha estat continuat per Artur Mas davant la complaença d'Esquerra.

Mas no pot suportar és que segueix sent vist com un successor de Jordi Pujol i un guardià del infumable temple del pujolisme. Una enquesta va mostrar que un 25 per cent dels seus (sic) votants no es creia la seva versió envernissada del pujolisme, que grotescament Mas vol fer passar com una deriva familiar. L'opinió pública ja té una idea feta respecte que efectivament hi va haver, i perdura, el sistema pujolista de corrupció.

Per si fos poc, el front polític sobiranista català s'esquerda. Oriol Junqueras no sabeu dins del seu propi partit, i Artur Mas no ha aconseguit treure el llast de l'escàndol Pujol. Carme Forcadell decideix tirar la tovallola davant el desconcert dels militants de ANC i no va estar quan se celebrin les eleccions que han convocades amb gairebé un any d'anticipació o de retard, segons es miri. D'això té la culpa l'acord secret entre Mas, Rajoy i Sánchez dies abans del fiasco del 9 N del qual ja vaig donar a conèixer els seus termes i que sembla seran complerts.

Fins fa dos mesos, el bloc independentista es mostrava ferri. La convocatòria d'eleccions plebiscitàries per a setembre de 2015 va semblar donar el suport definitiu. Però l'edifici té ja esquerdes, i no qualsevol esquerda. Els frecs entre Junqueras que se sent menyspreat i Artur Mas són cada vegada més agres i notoris, els dos pateixen problemes en el seu propi partit. Fonts de les dues formacions, confirmen que tant a CiU com a Esquerra hi ha moviments que qüestionen el lideratge de Junqueras i de Mas.

La desesperació preelectoral de Mas explica l'insòlit i innecessari enfrontament públic amb UDC, amb la voluntat de denigrar Duran i Lleida. CiU té data de caducitat. Mas vol trobar vots sota les pedres. En veure que no hi havia manera d'agafar vot a ERC, Mas va optar per la inefable operació consistent a provocar un enfrontament amb UDC. Va creure que així podria agafar vot a ERC, però avui ja sembla que no ho ha aconseguit. No obstant això, caldrà esperar uns dies més per constatar per complet.

Cada vegada més, CDC i ERC obliguen a recordar al mitològic Saturn que es va menjar als seus propis fills. El secessionisme s'allunya més i més d'una majoria d'escons al Parlament autonòmic. El lirisme independentista ha estat substituït pel maquiavelisme d'estar per casa.