Es va produir la manifestació titulada "Marxa pel canvi" convocada per Podem. Anunciaven un milió de persones i va resultar no ser una altra més de les manifestacions de descontents que ha hagut de suportar el centre de la capital aquests últims anys. Van ser 300.000 segons els organitzadors i 100.000 segons la policia, o 40 o 50 mil segons empreses habituades a calcular les manifestacions, que mes dóna .... Atès el reduït espai de la mateixa, que es van congregar al centre de Madrid amb la intenció de canviar l'espectre polític del país.
La marxa sobre Madrid de Podem pot considerar-se un èxit mediocre o un petit fracàs segons les diferents valoracions però en el que sobre la constatació que Podem segueix sent una massa informe d'extrema esquerra sense més programa de govern que el de "okupar" la Moncloa i fer fora els inquilins de la Zarzuela.
Al final de la marxa set oradors van fer la coneguda relació de mals que ens afecten però no van incloure cap solució per posar-hi remei. Això si, van parlar d'un construir un nou país .. A propòsit De quin país estan parlant? Era Espanya? No semblava, ja que ningú la mentar, perquè les banderes que van lluir durant la marxa hi havia algunes republicanes, altres regionals, de Grècia i fins i tot de l'antiga Unió de Repúbliques Soviètiques. Coneixent que la procedència dels fons per fundar aquest partit han procedit de Veneçuela o de l'Iran encara s'amplia l'espectre sobre quin país es referien els organitzadors.
El número dos d'Podem poc abans de començar la marxa també va afirmar que el que estaven fent era "una fita, que tindrà com a següent fita la Moncloa i, com a tercer, la recuperació de la sobirania per al poble espanyol". El nombre tres de Podem, Moneder per descomptat, no va fer referència a cap dels escàndols que li esquitxen, tan sols va fer broma: "Sembla que és un delicte viatjar en metro", mentre els assistents li cridaven "estem amb tu" i el no dir res de la pasta bolivariana. O sigui que els que estaven alli admeten que els segueixin robant, mentre siguin dels seus.
Entre els missatges, "Rajoy Tic-Tac Boom", "Els de la casta ens han molta pasta", "Els de la Transició, tots a la presó" i "Fora el PP de les nostres vides". També hi va haver referències a Grècia, com banderes, crits de "Syriza Podem Vencerem" i pancartes que diuen: "Grècia 10 - Merkel 0". Va destacar un del cartells en els quals es va poder llegir: "Aquesta merda fastigosa és per a la fastigosa casta política i el seu sistema actual de merda. Rajoy ves a la merda ja".
En aquesta línia d'identificació de Podem amb la sobirania popular i nacional espanyoles, Pablo Iglesias també es va proclamar hereu legítim ni més ni menys que del 2 de maig, en el qual una petita part del poble i de l'Exèrcit es van alçar contra Napoleó i intentar restaurar la monarquia i van morir abraçats a la bandera nacional, vermella i groga, que ni un sol dels manifestants de Podem enarborava. Amb banderes de tots els colors, el discurs per arribar al Poder d'Esglésies manca d'aquest element essencial de legitimitat que és la idea nacional espanyola. Cadascun dels manifestants va tornar a casa amb la seva pròpia solució al cap amb un objectiu diferent dins un país diferent. Allà només va coincidir la indignació i el ressentiment.
Sembla que la seva idea sobre el que consideren "Aquest País" l'identifiquen més aviat pels qui consideren són els seus enemics. És a dir: Rajoy en primer lloc o Merkel o la banca o la troica i que ells està disposats a que ens convertim tots en ciutadans grecs ... O no? O sigui assistim a una nova manifestació sindical, amb la novetat que aquesta vegada estava encapçalada per ... Podem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario