martes, 31 de marzo de 2015

El dret a delirar



Cada vegada queda menys gent i menys espai en la cabina dels germans Marx del sobiranisme català. Ahir s'han ajuntat Mas, Junqueras, els del CATN, l'ANC, Òmnium, el jutge Vidal, Rull, Turull, etc,,, tots cada mes estrets en la cabina de la independència del que continuen sortint munts de creients ja desanimats per anunciar un nou full de ruta per a la independència ... o la incompetència. Saben que això del 27S ja no cola, les enquestes són desfavorables i cal buscar prorrogar el xollo personal com sigui. I que segueixi pagant Montoro ...

Mas amb el poble a la boca, anul·lant la voluntat de l'individu, i amb una forma de fer política sustentada en els sentiments, anul·lant el debat racional, segueix entestat a seguir avançant cap al sobiranisme encara que li fallin les forces. No aconsegueix la victòria però segueix recollint derrotes esperant el triomf final. Pel camí, tot ha quedat en un estadi de terra cremada.

El Mundo obre avui les pàgines amb això: "Mas aconsegueix el suport del sobiranisme per votar la independència en 2017". Això no és el dia de la marmota, sobada comparació. Això és tenir un "déjà vu" constant, la inquietant sensació de caminar en cercles per un bosc i de nit, la repicadissa d'una trepant al portal, una altra vegada obres a casa del veí, un col·lapse a la pica, un embús a el vàter o una avaria informàtica recurrent.

Quants anuncis van? Quants canvis de data? Des de 2011 ja van ... I amb quina esultado ?. Cap, Seguiran enganyant als il·lusos que pensen que la independència és la solució. Seguiran gastant en magatzems publicitaris, cadenes humanes, ambaixades, TV, detraient a la sanitat, infraestructures o serveis i cada vegada Catalunya estarà més dividida ... endeutada ... enfadada i avorrida. Però ells duren ... duren ... (Durán, ja s'ha desenganxat) i segueixen amb el monotema castigant als catalans per terra mar i aire, com l'anunci de les piles Duracel. Aquest és el panorama polític català. Terra cremada i rostida per assolir un dret cada vegada més llunyà. El dret a delirar.

1 comentario: