Tania Sánchez ha destrossat d'aquesta frase tot allò que el feminisme deia representar i ha tret el tic que tenen moltes de les feministes radicals quan volen obtenir, quan no pels seus mèrits, pel seu afany depredador utilitzen al mascle per aconseguir allò que per si mateixes no són capaços.
I ha hagut de ser el seu amic i protector Pablo Iglesias que ha sortit en la seva ajuda animant-la a presentar-se a les primàries de Podem, com a nova via per aconseguir el que no ha aconseguit a la primera. I han hagut de ser els crítics d'Esglésies dels que li han dit No a les seves pretensions.
Segons els seus ex-companys d'Esquerra Unida, (Llibertat Martiez dixit ...) eren freqüents les sortides de to i les amenaces de Tania Sánchez durant els seus últims dies a l'agrupació. A més de frases com "O amb mi o esteu morts", la més gloriosa: "Si no sóc candidata, si no guanyo, em dedicaré a ser primera dama".
Tania Sánchez s'ha estavellat abans de començar, quan somiava ser la nova lideresa de l'extrema esquerra madrilenya. El No de Podem al seu grup significa la fi de les seves ambicions. De moment, almenys. I si el seu nuvi no hi posa remei, paradoxa, una més, d'aquesta dona que simbolitza perfectament la falsedat de molts dels plantejaments feministes.
Comportament típic de polítics que pateixen de distorsió greu de percepció sobre les seves pròpies capacitats. Es creuen imprescindibles i amb capacitat per substituir els propis partits, al que uneixen una ambició desmesurada, un sentit ètic molt limitat i, de vegades, com en el cas de Sánchez, una enorme agressivitat. Un còctel que els porta al fracàs més aviat que tard. Com a Tania Sánchez que somia ara amb ser primera dama.
No hay comentarios:
Publicar un comentario