jueves, 19 de marzo de 2015

La Secció Primera de l'Audiència Nacional - L'enemic a casa?



En més d'una ocasió m'he referit a l'existència de l'Audiència Nacional que un cop desaparegudes una de les causes principals per a la seva creació inicials, el terrorisme basc i el tràfic de drogues, ja hauria d'estar dissolta i els seus membres incorporats a l'escalafó de els jutges dins de les Audiències provincials corresponents.

Especialment és la Secció Primera de l'Audiència la qual té especial interès per redactar sentències en contra la llei ia favor dels delinqüents de tal manera que freqüentment ha de ser rectificats pel Tribunal Suprem com ha passat en els últims dies. Van ser els magistrats de la Secció Primera de l'Audiència Nacional Ramón Sáez, Manuela Fernández de Prado i Javier Martínez Lázaro, dos dos primers amb ampli historial de sentències de tall sectari, conscients de la injustícia que cometien en decretar, el dia 5 de desembre , la seva posada en llibertat.

Segueix resultant sorprenent que aquests magistrats ignoressin en el moment de fer-ho que la Llei 7/2014, per la qual es transposava a l'ordenament jurídic espanyol una decisió marc presa pel Consell d'Europa el 2008, no anava a beneficiar etarres com Arrospide o Plazaola , que aspiraven a que se'ls descomptés de la seva pena els anys de presó passats a França.

Així que quan ha sortit la sentència del Suprem rectificant de ple aquestes excarceracions l'etarra Alberto Plazaola ja s'havia donat a la fuga, qui sap si cap a l'asil veneçolà, on va trobar recer d'altres pròfugs escapats comode Joana, gràcies a la incompetència de la nostra justícia. Ara pretenen donar la culpa a la policia per no vigilar però tot ve d'una decisió que quan es va produir ja es va veure era totalment contra del sentit comú ia corre-cuita. I encara sort que l'altre etarra injustament excarcerat amb ell al desembre -Santiago Arrospide, àlies Santi Potros- va ser poc temps després detingut per un antic procediment referit a un intent d'assassinat; perquè, d'haver seguit en llibertat, tampoc hagués estranyat que aquest últim hagués també aprofitat la clara oportunitat de fuga.

Ara es tracta de la sentència dels mateixos jutges que van absoldre als implicats al lloc al Parlament de Catalunya que ha estat anul·lada pel Tribunal Suprem i ha condemnat a vuit d'ells a vuit anys de presó. Només cal veure la violència de les imatges de la manifestació del 16 de juny de 2011, que va acabar amb l'agressió física de diversos parlamentaris i van obligar al president Artur Mas a acudir a la sessió parlamentària en helicòpter.

En la sentència s'arriba a la conclusió que els magistrats van incórrer en un patent error al hora de donar prevalença la llibertat d'expressió enfront del dret de reunió d'uns representants escollits democràticament amb el que havien creat un perillós precedent. El que s'ha dit amb la quantitat de sentències polèmiques sorgides d'aquesta secció de l'Audiència de les que ens hem hagut de penedir o s'han hagut de rectificar, més vindria que el Govern es prengués seriosament la desaparició de la totalitat de l'Audiència Nacional atès que el sistema ordinari de la justícia ja està facultada per a aquests delictes i deixaríem de veure aquests espectacles que no beneficien a la justícia.

No hay comentarios:

Publicar un comentario