Imatge d'un dels morts en l'atac a un hotel a TúnezA cinc mesos de l'assassinats a Paris de Charlie Hebdo i una vintena de persones a França es va disparar l'alarma sobre la possibilitat d'actuació del terror jihadista en qualsevol lloc del món per mitjà de radicals instal·lats en les nostres fronteres que poden actuar amb gairebé total impunitat i menyspreu tant a les seves vides com les dels altres. El seu objectiu és fer el major dany possible a la nostra civilització. Aquells assassinats només van aconseguir després d'una reunió urgent de la Unió Europea que no s'emprengués cap mesura de tipus militar on està s'esta gestant l'infame Estat Islàmic i es va decidir que cada país establís més controls en fronteres i aeroports i segons el risc que considerés individualment augmentés les mesures per a la vigilància dels reductes on aquestes rates solen estar amagades. Aquestes mesures han demostrat no ser suficients.
Ara el gihadisme ha tornat a assassinar en una planta de gas a França, en dos complexos hotelers de Tunísia, en una mesquita de Kuwait i al final de la tarda un aquarterament militar a Somàlia, amb un total d'un centenar de morts, en llocs molt propers a les nostres fronteres i ens ha tornat a enxampar a tots desprevinguts. Aquí a Espanya s'ha elevat el nivell d'emergència de tres a quatre sobre un límit de cinc.
En aquests grups hi ha joves procedents de famílies benestants de l'Orient Mitjà, enviats a Europa per estudiar. Adopten l'estil de vida occidental però se senten aïllats, sols, poc integrats en un ambient estrany. Acaben freqüentant la mesquita, no per motius religiosos sinó buscant compatriotes, persones de la seva mateixa procedència. Allà troben l'entorn de fraternitat i solidaritat que buscaven i són reclutats per grups radicals que aprofiten les seves mancances afectives. Altres pertanyen a una segona o tercera generació d'immigrants musulmans. Criats en un ambient laic, cauen en la delinqüència: petits robatoris o tràfic de drogues. Anys després, desencantats d'aquesta vida, es refugien en la religió i són presa fàcil d'un islamisme radical que connecta ràpidament amb les seves inclinacions interiors: culpar els altres, en aquest cas a Occident, de tots els seus mals.
Aquests individus resulten fàcilment manipulables pel seu sentiment de culpa, la necessitat de rentar un pecaminós passat o purgar la seva antiga condició d'infidel. Han de demostrar davant els altres que la seva falta de fe, la seva vida desordenada o les seves anteriors creences cristianes han estat eradicades d'arrel. Es mostren especialment cruels i intransigents amb els infidels, aquests heretges degenerats que reflecteixen, com un mirall, la seva vida anterior. La rancúnia cap al seu passat ressona com ressò d'aquest odi a si mateixos que projecten cap als altres.
Aquí el fonamental és que coneixent que països o grups estan finançant aquests grups sota una careta pseudo religiosa, fer un pas endavant i intentar tallar, si és necessari de manera militar, destruint la seva infraestructura criminal i econòmica i tallar el continu flux de joves europeus que veuen en el gihadisme la solució al seu marginació i que van amb total impunitad a camps d'entrenament situats en països i llocs molt concrets de nord d'Àfrica o l'Orient Mitjà. Europa si no vol ser aniquilada per aquests assassins no té més remei que atacar amb tots els mitjans al seu abast als nius d'aquestes rates al seu cau. No és possible romandre per més temps amb els braços creuats a l'espera d'una pròxima onada d'atemptats.
Ara el gihadisme ha tornat a assassinar en una planta de gas a França, en dos complexos hotelers de Tunísia, en una mesquita de Kuwait i al final de la tarda un aquarterament militar a Somàlia, amb un total d'un centenar de morts, en llocs molt propers a les nostres fronteres i ens ha tornat a enxampar a tots desprevinguts. Aquí a Espanya s'ha elevat el nivell d'emergència de tres a quatre sobre un límit de cinc.
En aquests grups hi ha joves procedents de famílies benestants de l'Orient Mitjà, enviats a Europa per estudiar. Adopten l'estil de vida occidental però se senten aïllats, sols, poc integrats en un ambient estrany. Acaben freqüentant la mesquita, no per motius religiosos sinó buscant compatriotes, persones de la seva mateixa procedència. Allà troben l'entorn de fraternitat i solidaritat que buscaven i són reclutats per grups radicals que aprofiten les seves mancances afectives. Altres pertanyen a una segona o tercera generació d'immigrants musulmans. Criats en un ambient laic, cauen en la delinqüència: petits robatoris o tràfic de drogues. Anys després, desencantats d'aquesta vida, es refugien en la religió i són presa fàcil d'un islamisme radical que connecta ràpidament amb les seves inclinacions interiors: culpar els altres, en aquest cas a Occident, de tots els seus mals.
Aquests individus resulten fàcilment manipulables pel seu sentiment de culpa, la necessitat de rentar un pecaminós passat o purgar la seva antiga condició d'infidel. Han de demostrar davant els altres que la seva falta de fe, la seva vida desordenada o les seves anteriors creences cristianes han estat eradicades d'arrel. Es mostren especialment cruels i intransigents amb els infidels, aquests heretges degenerats que reflecteixen, com un mirall, la seva vida anterior. La rancúnia cap al seu passat ressona com ressò d'aquest odi a si mateixos que projecten cap als altres.
Aquí el fonamental és que coneixent que països o grups estan finançant aquests grups sota una careta pseudo religiosa, fer un pas endavant i intentar tallar, si és necessari de manera militar, destruint la seva infraestructura criminal i econòmica i tallar el continu flux de joves europeus que veuen en el gihadisme la solució al seu marginació i que van amb total impunitad a camps d'entrenament situats en països i llocs molt concrets de nord d'Àfrica o l'Orient Mitjà. Europa si no vol ser aniquilada per aquests assassins no té més remei que atacar amb tots els mitjans al seu abast als nius d'aquestes rates al seu cau. No és possible romandre per més temps amb els braços creuats a l'espera d'una pròxima onada d'atemptats.
https://youtu.be/7QpgTS5LxYs
No hay comentarios:
Publicar un comentario