Sense acord. Així ha conclòs l'última reunió d'urgència de l'Eurogrup celebrada aquest dimarts. Els ministres d'Economia de l'eurozona rebutgen la proposta del primer ministre hel·lè, que havia demanat una pròrroga per evitar l'impagament del deute. Demà se celebrarà una nova reunió, on s'avaluaran noves propostes. Estem expectants si un cop acabat el termini sense acord, es van complir les expectatives que portin a l'expulsió de Grècia de la UE.
En cinc mesos Syriza, la coalició d'extrema esquerra que governa a Grècia des del passat mes de gener, va arribar al poder amb la ferma promesa de millorar la dramàtica situació econòmica del poble hel·lè i treure el país de la crisi, ha portat als seus ciutadans a una situació límit. Avui els grecs ja tenen instal·lat un corralito bancari i només poden treure 60 euros diaris de la seva diners dipositats en els bancs i comencen a escassejar productes d'importació com a medicaments al segon dia de la seva implantació.
La seva recepta era simple, a l'una que demagògica i profundament fal·laç. La solució, segons vociferava llavors l'actual primer ministre, Alexis Tsipras, consistia, simplement, en impagar el deute públic, disparar la despesa i revertir les escasses mesures de flexibilització econòmica escomeses per Atenes des 2012. Com era lògic la UE s'ha negat a acceptar aquestes propostes així com un tercer rescat que mitjançant l'aportació de més diners simplement pot retardar un final en negar-se en rodó a realitzar les reformes necessàries en la seva malmesa economia.
Atrapat en un carreró sense sortida i com a últim recurs, Tsipras pretén realitzar diumenge un referèndum per preguntar als grecs si volen o no romandre en l'euro pel que ja no té cap objecte continuar negociant com bé diu Merkel, fins no tenir la resposta del poble grec. Sigui quin sigui el resultat, el que és evident que la coalició entre l'extrema esquerra i l'extrema dreta ha portat el país a una major ruïna des que va prendre el poder i hauria perdut la confiança dels seus ciutadans.
A Espanya estem preocupats per aquesta crisi però la nostra situació econòmica és molt diferent i no hauria afectar tot i les exageracions de l'esquerra i de les crides de Pablo Iglesias perquè la UE segueixi finançat la utopia del seu bessons del Syryza.
Els nefastos fruits de l'esquerra radical ja s'han fet notar en les ciutats en què Podem, a través de les seves filials i amb l'imprescindible suport del PSOE, s'ha fet amb l'Ajuntament. Madrid i Barcelona són, sens dubte, els casos més rellevants. Falta saber si compliran, i en quina mesura, tots i cadascun dels contraproduents punts que porten en els seus programes electorals, però les victòries de Manuela Carmena i Ada Colau que a part de ficar en els consistoris familiars, ja s'han traduït, pel moment, en la paralització de grans inversions immobiliàries i importants projectes empresarials, amb tot el que això suposa en termes de generació de riquesa i ocupació. No importa qui, quan o on s'apliqui.
A més en molt pocs dies els espanyols ja ens hem adonat del pelatge dels que abans de les eleccions pretenien la regeneració política i l'eliminació de la corrupció i la casta política existent fins ara, que com s'ha pogut veure l'han substituït per uns regidors amb rivets violents i escatològics que ni tan sols pretenen disimular.El PSOE, el seu soci en moltes ciutats, ja comença estar fart de donar suport a aquests personatges.
El aberrant receptari comunistoide que defensen Syriza, Podem i tantes altres forces d'extrema esquerra sempre acaba igual de malament, amb pobresa generalitzada, una brutal repressió política i una amarga desesperança social ... Ja sigui a Veneçuela, a Grècia oa Espanya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario