Els últims de Waterloo

Carles Puigdemont (i), Quim Torra (c) i Elsa Artadi

ERC i la CUP han confirmat que no assistiran a la trobada proposat per a aquest dilluns per l'expresident català mentre Pablo Iglesias ha parlat per telèfon amb Puigdemont després de la seva reunió amb Junqueras.

ERC i la CUP confirmen que no assistiran a la trobada multilateral proposat per a aquest dilluns per Carles Puigdemont a la seva residència de Waterloo, a Bèlgica. Els republicans ho confirmen en privat, però no en públic, on guarden silenci. Els anticapitalistes ho fan amb un comunicat en el qual, un dia després de trencar amb Torra per "autonomista", rebutgen el debat perquè entenen que "hauria de ser més rigorós, discret i sense interessos partidistes ni institucionals".

Aquests fets evidencien les tensions que existeixen en l'independentisme. En aquest cas, ha estat la CUP la qual ha 'arrossegat' a ERC perquè Esquerra no participi en la trobada. En l'actualitat, hi ha dos punts de vista: un, el que aposta per dialogar i negociar un referérendum pactat (tesi que defensa Òmnium Cultural i sectors de PDeCAT i ERC) i els que aposten per la desobediència i la unilateralitat (postura d'ANC, la CUP i altres sectors de PDeCAT). La reunió es quedarà en un cara a cara entre Puigdemont i Torra, que sí assistirà. El que sí que tindrà l'expresident català és una conversa telefònica amb Pablo Iglesias, en la qual no es descarta un diàleg similar com el mantingut aquest divendres amb Junqueras a la presó.

Elsa Artadi

El proper cicle electoral està posant a prova la cohesió interna de Junts per Catalunya en vigílies de l'enèsima catarsi convergent, en aquest cas anomenada Crida Nacional per la República. Carles Puigdemont intenta neutralitzar al seu rival, Elsa Artadi tant en el terreny electoral com en el del propi partit. I, per aquest motiu, li va oferir sigui alcaldable per Barcelona. L'expresident va voler neutralitzar al seu principal rival, molt activa en la reconstrucció de ponts amb el Govern, abans de designar Forn, la relació amb el fugat s'ha deteriorat

Es tracta d'Elsa Artadi, membre del sanedrí neoconvergente que envolta Pugdemont, però que en els últims mesos s'ha distanciat de la radicalitat exhibida pel president, Quim Torra, òbviament teledirigit des Waterloo. La guàrdia pretoriana de l'expresident minva per moments i, ara per ara, només resisteixen fidels escuders com Josep Costa, vicepresident primer del Parlament; Agustí Colomines, l'ideòleg de la Crida; Eduard Pujol, portaveu al Parlament, i Miriam Nogueras, diputada al Congrés infiltrada en PDeCAT amb rang de vicepresidenta. Cap d'ells té experiència política ni governamental, no així Artadi, actual consellera de Presidència de la Generalitat.

"De vegades s'oblida que Artadi és deixeble d'Andreu Mas-Colell (exconseller d'Economia), un pope convergent del Govern d'Artur Mas, i el seu perfil personal i polític dista molt de l'extremisme d'Puigdemont i Torra", explica un dirigent sobiranista . Llicenciada i màster en Economia, Artadi sempre va sonar com a successora del fugat Puigdemont, qui va ungir finalment al que s'ha revelat com el seu alter ego en el terreny de l'agitació.

Resulta complicat per Artadi ser la portaveu d'un Govern bloquejat, pràcticament inactiu, on la convivència entre Junts per Catalunya i ERC s'ha tornat insostenible. Però la consellera no només ha sortit airosa dels envesteixes de la premsa, sinó que s'ha erigit en referent d'un independentisme conservador i possibilista que deixa en evidència la radicalitat de Torra i Puigdemont.

Viatges a Madrid i reunions amb ministres

Artadi, ha adoptat un paper actiu en la reconstrucció de ponts amb el nou Govern de Pedro Sánchez, el que és interpretat pels membres JxCAT més irredempts com una submissió al "Estat opressor". Pressionats per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que exigeix ​​implementar la república catalana sense diàleg ni negociació amb les institucions espanyoles, i la CUP, que acaba de donar el cop de porta definitiu al Govern per a la resta de la legislatura, els irredempts neoconvergentes carreguen contra Artadi. Li retreuen els seus continus viatges a Madrid per reunir-se amb ministres, una tasca obligada en aquesta etapa de diàleg que la pròpia Artadi defensa més enllà de les paraules.

No obstant això, Elsa Artadi s'ha mantingut fidel als objectius de JxCAT. Com a mínim orgànicament. "En vigílies del congrés de refundació de PDeCAT celebrat al juliol, va convocar d'urgència als alts càrrecs convergents del Govern i els va avisar que els cessaria si no feien pinya al voltant de Puigdemont", comenta un alt dirigent independentista. Es refereix al conclave en què JxCAT va assaltar PDeCAT, amb la consegüent renúncia de Marta Pascal.

Campi qui pugui

Per tot això, i davant les futures sentències de l'1-O, que podrien inhabilitar definitivament a Puigdemont com "candidat legítim" en unes eleccions autonòmiques, l'expresident va voler desfer del seu rival oferint ser candidata a l'alcaldia de Barcelona. D'aquesta manera, neutralitzava a qui pot qüestionar el lideratge en la nonata Crida Nacional, la convenció fundacional tindrà lloc el proper 27 d'octubre -primer aniversari de la declaració unilateral d'independència i de l'aplicació de l'article 155--.

El rebuig d'Artadi va obligar a Puigdemont a buscar un nou cap de llista municipal. Va ser llavors quan va pensar en l'exconseller d'Interior, Joaquim Forn -actualment a la presó preventiva--, qui havia anunciat la seva intenció d'abandonar la política. Formarà tiquet electoral amb Ferran Mascarell. Això no obstant, Forn i altres dirigents als quals el procésha portat a la presó han manifestat al seu entorn el seu malestar per la decisió de Puigdemont de renunciar a ser cap de llista a les eleccions europeus per por de ser detingut a l'ambaixada espanyola a Bèlgica , on estaria obligat a recollir les seves credencials.

L'operació de Forn-Mascarell confirma l'atomització convergent en l'àmbit municipal, amb Forn com a candidat de La Crida; Neus Munté com a cap de llista de PDeCAT i Jordi Graupera, bramant per una candidatura conjunta cada vegada més inversemblant.

Si a aquesta situació s'afegeix que ERC no vol ni sentir parlar de llistes unitàries --part com a favorita en els sondejos municipals i ha guanyat base electoral de cara a unes catalanes precisament entre sobiranistes conservadors-- i el citat plantada de la CUP, la fractura independentista és més que evident. Sense oblidar que la pròpia ANC presenta candidat a l'alcaldia barcelonina, Adrià Alsina. Davant d'aquesta situació de fractura secessionista, els dirigents polítics marquen perfil i Artadi no és l'excepció. Dit d'una altra manera, en les raneres del Procés s'aplica ja el "campi qui pugui".