De esq. a dreta. i de dalt a baix, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Els privilegis de què gaudeixen els presos colpistes que es troben en el mòdul 2 de la presó de Lledoners (Barcelona) s'ha posat per escrit per primera vegada. Segons explica Arcadi Espada a El Mundo, l'informe d'un cap de servei al director de la presó denúncia, a partir d'un fet concret -la celebració de l'aniversari de Jordi Sánchez, una situació general de la qual ja s'havien fet ressò presos i funcionaris.
La nit de l'1 d'octubre, quan la majoria de cel·les ja estaven tancades, els presos nacionalistes romanien insòlitament al pati. Esperaven l'anomenada còmplice d'alguns funcionaris -les simpaties independentistes han estat influents en el seu destí carcelario- perquè els notificaran, a l'oficina corresponent, algunes formalitats burocràtiques. Aquesta era l'aparença. Però només es tractava de celebrar amb inevitable modèstia, encara que amb indubtable privilegi, l'aniversari de Sànchez, que coincidia a més amb el primer aniversari del frustrat referèndum d'autodeterminació.
La descripció dels privilegis i complicitats de què gaudeixen els presos nacionalistes allotjats en el mòdul 2 de la presó de Lledoners (Barcelona) s'ha formalitzat per primera vegada en un document oficial. L'informe d'un cap de servei al director de la presó denúncia, a partir d'un fet concret -la celebració de l'aniversari de Jordi Sánchez-, una situació general de la qual ja s'havien fet ressò verbal presos i funcionaris.
La notificació va poder realitzar-se sense problemes fins que la imminència de l'arribada a l'oficina d'un cap de servei va acabar bruscament amb ella. A l'alt funcionari li va donar temps, però, a comprovar que a la taula quedaven restes de pastissos i altres aliments més o menys vulgars que a la presó són, òbviament, capricis cobejats. Ara el director de Lledoners haurà de pronunciar-se davant la denúncia del seu subordinat i adoptar, si escau, les mesures disciplinàries corresponents.
Els pastissos de Sànchez no són una raresa. Altres funcionaris donen compte de les facilitats de què gaudeixen els presos nacionalistes no només a l'hora de consumir aliments. Per exemple, entre les moltes i irregulars visites a la presó que reben estan les de metges aliens al sistema penitenciari convencional.
A més, segons expliquen els funcionaris de la presó, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Joaquim Forn, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, trepitgen la seva cel·la només per dormir.Una gran part de la resta del dia la dediquen a rebre tot tipus de visites, camuflades dins de l'apartat legal de "visites d'autoritats". D'altra banda, tot i que també referent a les visites irregulars que reben, hi hauria la de metges aliens al sistema penitenciari convencional.
Aquestes "visites d'autoritats" també s'estenen molt més enllà de la de l'hora i mitja convencional prevista. I es realitzen els dies laborables en sales habitualment reservades a les comunicacions familiars. El cap de setmana, però, i per evitar inoportunes mescles, les visites familiars als presos nacionalistes solen realitzar-se en l'àrea de psiquiatria, molt més còmoda i folgada.
El discurs independentista, parcialment compartit pel Govern espanyol, que els exmembres del Govern de la Generalitat no haurien d'estar a la presó preventiva té un reflex metafòric inusitat en la vida quotidiana que aquests reclusos porten a la presó, convertida en autèntic centre de poder i oficina de gestió de l'estratègia sobiranista.
Qualsevol presó reserva al tractament de les seves visitants un apartat a ministres i altres càrrecs públics, jutges, fiscals, etcètera. Les visites d'aquesta naturalesa tenen un caràcter de «visita a l'establiment». En convertir-, com en el cas de Lledoners, a «visita al pres» es produeix un clar frau de llei. No hi ha notícia fins al moment que el jutge de vigilància penitenciària hagi obert cap investigació, per si s'hagués vulnerat la normativa de comunicacions.
L'activitat social a la presó s'ha fet tan intensa que algun dels propis presos ha manifestat el seu cansament davant la petició contínua de visita per part d'antics subordinats, exdiputats o personal polític desitjosos de mostrar-los el seu afecte, la seva solidaritat o el seu calculat interès . Fins a tal punt la visita a Lledoners s'ha convertit en ritu de pas que la mateixa Marta Pascal, el matí anterior al congrés del PDeCAT on va ser defenestrada de la Secretaria General, va acudir-hi a la recerca de darreres i al final inútils complicitats.
El llistat d'assistents és habitualment molt nodrit. El diari El Confidencial publicava ahir que fins a 21 persones, polítics, empresaris, periodistes, etcètera, han arribat a visitar en un dia als presos. Advocats i diferent personal jurídic descriuen que l'aparcament de la presó està freqüentment sobrepassat de cotxes oficials. Les característiques de les visites són també insòlites. En no estar compreses les de «autoritats» a la normativa general de «comunicacions» els límits temporals s'estenen molt més enllà de l'hora i mitja convencional prevista.
La situació a Lledoners, humiliant per als presos convencionals, dóna peu a una doble confirmació: certament part del Govern de la Generalitat està a la presó. Però segueix sent Govern. I a una constatació empírica: mentre que el Parlament segueix tancat,
Arribada dels presos del 'Procés' a la presó de Lledoners (Barcelona), el passat 4 de juliol. ÓSCAR ESPINOSA
Els presos de l'1-O a Lledoners
ORIOL JUNQUERAS. L'ex vicepresident és el més rellevant dels implicats que es troben a disposició de la Justícia. L'acte de processament li atribueix els delictes de rebel·lió agreujada amb malversació.
JORDI TURULL. Va ser el portaveu del Govern. Va ser a la presó sense fiança en una tercera tanda, després que el jutge Llarena dictés els processaments. Des de la presó va arribar a ser candidat a la Presidència.
JOAQUIM FORN. Va arribar el Govern a última hora, però per jugar un paper essencial segons el parer dels investigadors: controlar des de la Conselleria d'Interior l'actuació dels Mossos d'Esquadra durant el referèndum.
RAÜL ROMEVA. Al conseller d'Exteriors se'l responsabilitza de part de les despeses de l'1-O relacionats amb els observadors internacionals. Com els seus companys, respondrà per rebel·lió i malversació.
JOSEP RULL. L'ex conseller de Territori i Sostenibilitat està processat, com la resta de membres del Govern, per rebel·lió i malversació. Va ser l'únic membre de l'Executiu que va anar al seu despatx després de l'155.
JORDI SÀNCHEZ. El líder de l'ANC va ser, al costat de Cuixart, el primer a anar a la presó. L'Audiència Nacional el va fer responsable del setge a la seu de la Conselleria d'Economia. Processat per rebel·lió, no per malversació.
JORDI CUIXART. Com a responsable d'Òmnium Cultural, està pres pels actes violents a la Conselleria d'Economia. Els fiscals consideren als Jordis peces clau en el rebel·lió, comparables a membres del Govern.
No hay comentarios:
Publicar un comentario