Torra fa marxa enrere amb el seu ultimàtum després de constatar la manca de suports en PDeCAT i ERC
El president escriu una carta a Sánchez evitant parlar de terminis mentre que nacionalistes i republicans pacten una resolució pro referèndum però 'sine die'
Quim Torra, aquest matí, al Parlament
A Quim Torra li ha durat el seu ultimàtum menys de 24 hores. El president de la Generalitat ha fet marxa enrere en la seva exigència a Pedro Sánchez que li donés permís abans de novembre per celebrar un referèndum d'independència. La ràpida reacció del Govern espanyol davant l'amenaça de Torra i la falta de suports entre les files independentistes han estat claus perquè el president desistís de la seva requeriment.
Un desistiment que s'ha visualitzat aquesta tarda a dos documents. El primer: una carta que el mateix Torra ha enviat a Sánchez demanant-li una reunió. En la missiva, el president català ja no esmenta dates límit ni referèndums i només demana al president espanyol "parlar en profunditat del dret a decidir".
A més, demana "concretar els termes del diàleg" amb el que sembla haver escoltat el que la ministra portaveu, Isabel Celaá, li va recomanar ahir, que no és altra cosa que recuperar el camí del diàleg en el marc de la llei. El Govern central no va trigar a reaccionar a l'ultimàtum de Torra. Celaá ha comparegut davant la premsa només un parell d'hores després que el president llancés la seva amenaça.
El que Torra planejava era deixar sense suports a l'Executiu de Sánchez, que només compta amb 84 diputats al Congrés i necessita dels vots independentistes per aprovar les seves propostes, i deixar-lo caure. Però Sánchez no es va arronsar i el missatge de Celaá va ser clar: ni ultimàtum ni eleccions, tot i que tampoc un nou 155 com reclamen PP i Ciutadans.
Aquesta ràpida actuació del Govern va contribuir al fet que Torra s'adonés que amb el seu ultimàtum havia errat el tir, segons expliquen fonts independentistes al Congrés.Però encara ha tingut més pes en la marxa enrere del president de la Generalitat la constatació que la seva iniciativa no té suports entre els seus.
De fet, fonts dels grups sobiranistes a Madrid reconeixen que l'ultimàtum els va molestar. Torra no va comunicar als diputats del seu grup el que planejava, per la qual cosa els va agafar per sorpresa. A més, les mateixes fonts no amaguen la seva preocupació que l'amenaça presidencial vagi a engegar a rodar les negociacions per aprovar un pressupost català per 2019.
ERC és partidària que la legislatura sigui llarga i després de comprovar que la CUP ja no serà un aliat del Govern, el vicepresident i conseller republicà d'Economia, Pere Aragonès, va emprendre negociacions amb Comuns i PSC per tractar d'articular uns comptes per 2019 que garanteixin aquesta estabilitat polítiques després dels vaivens dels últims anys.
Ni ERC ni PDeCAT han ocultat el seu malestar amb Torra. El diputats republicà al Congrés Gabriel Rufián li ha recordat al president que "els ultimàtums els carrega el diable". I el diputat nacionalista també al Congrés Feliu Guillaumes ha rebutjat que l'exigència de Torra pugui considerar-se un ultimàtum i ha recordat que la celebració ara d'unes eleccions generals "no resoldria res".
Només Miriam Nogueres, també diputada del PDeCAT a Madrid ha mostrat el seu suport a Torra amb un tuit en què ha assegurat que el seu partit "dóna suport total al president Torra", ja que "com sempre hem dit, a Madrid farem el que ens demani el Govern de Catalunya ".
De poc li ha servit a Torra aquest escàs suport i a primera hora de la tarda en un segon document ha quedat clar que el president català ha fet marxa enrere. JxCat, el grup de PDeCAT al Parlament, i ERC han pactat una proposta de resolució en el debat de política general per la qual reclamen un referèndum pactat, com havia fet Torra, però sense fixar terminis, de manera que l'exigència presidencial perquè Sánchez mogués fitxa abans de novembre ha caigut en l'oblit en menys d'un dia.
Torra fa marxa enrere amb el seu ultimàtum després de constatar la manca de suports en PDeCAT i ERC
El president escriu una carta a Sánchez evitant parlar de terminis mentre que nacionalistes i republicans pacten una resolució pro referèndum però 'sine die'
Quim Torra, aquest matí, al Parlament
A Quim Torra li ha durat el seu ultimàtum menys de 24 hores. El president de la Generalitat ha fet marxa enrere en la seva exigència a Pedro Sánchez que li donés permís abans de novembre per celebrar un referèndum d'independència. La ràpida reacció del Govern espanyol davant l'amenaça de Torra i la falta de suports entre les files independentistes han estat claus perquè el president desistís de la seva requeriment.
Un desistiment que s'ha visualitzat aquesta tarda a dos documents. El primer: una carta que el mateix Torra ha enviat a Sánchez demanant-li una reunió. En la missiva, el president català ja no esmenta dates límit ni referèndums i només demana al president espanyol "parlar en profunditat del dret a decidir".
A més, demana "concretar els termes del diàleg" amb el que sembla haver escoltat el que la ministra portaveu, Isabel Celaá, li va recomanar ahir, que no és altra cosa que recuperar el camí del diàleg en el marc de la llei. El Govern central no va trigar a reaccionar a l'ultimàtum de Torra. Celaá ha comparegut davant la premsa només un parell d'hores després que el president llancés la seva amenaça.
El que Torra planejava era deixar sense suports a l'Executiu de Sánchez, que només compta amb 84 diputats al Congrés i necessita dels vots independentistes per aprovar les seves propostes, i deixar-lo caure. Però Sánchez no es va arronsar i el missatge de Celaá va ser clar: ni ultimàtum ni eleccions, tot i que tampoc un nou 155 com reclamen PP i Ciutadans.
Aquesta ràpida actuació del Govern va contribuir al fet que Torra s'adonés que amb el seu ultimàtum havia errat el tir, segons expliquen fonts independentistes al Congrés.Però encara ha tingut més pes en la marxa enrere del president de la Generalitat la constatació que la seva iniciativa no té suports entre els seus.
De fet, fonts dels grups sobiranistes a Madrid reconeixen que l'ultimàtum els va molestar. Torra no va comunicar als diputats del seu grup el que planejava, per la qual cosa els va agafar per sorpresa. A més, les mateixes fonts no amaguen la seva preocupació que l'amenaça presidencial vagi a engegar a rodar les negociacions per aprovar un pressupost català per 2019.
ERC és partidària que la legislatura sigui llarga i després de comprovar que la CUP ja no serà un aliat del Govern, el vicepresident i conseller republicà d'Economia, Pere Aragonès, va emprendre negociacions amb Comuns i PSC per tractar d'articular uns comptes per 2019 que garanteixin aquesta estabilitat polítiques després dels vaivens dels últims anys.
Ni ERC ni PDeCAT han ocultat el seu malestar amb Torra. El diputats republicà al Congrés Gabriel Rufián li ha recordat al president que "els ultimàtums els carrega el diable". I el diputat nacionalista també al Congrés Feliu Guillaumes ha rebutjat que l'exigència de Torra pugui considerar-se un ultimàtum i ha recordat que la celebració ara d'unes eleccions generals "no resoldria res".
Només Miriam Nogueres, també diputada del PDeCAT a Madrid ha mostrat el seu suport a Torra amb un tuit en què ha assegurat que el seu partit "dóna suport total al president Torra", ja que "com sempre hem dit, a Madrid farem el que ens demani el Govern de Catalunya ".
De poc li ha servit a Torra aquest escàs suport i a primera hora de la tarda en un segon document ha quedat clar que el president català ha fet marxa enrere. JxCat, el grup de PDeCAT al Parlament, i ERC han pactat una proposta de resolució en el debat de política general per la qual reclamen un referèndum pactat, com havia fet Torra, però sense fixar terminis, de manera que l'exigència presidencial perquè Sánchez mogués fitxa abans de novembre ha caigut en l'oblit en menys d'un dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario