La ministra d'Educació i Formació Professional i portaveu del govern, Isabel Celáa - EFE
El nivell de llengua espanyola dels estudiants catalans ha estat envoltat de polèmica des de fa anys per l'aplicació del sistema d'immersió lingüística en català, que exclou el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament.
Els alumnes catalans comprenen el castellà però no tenen el mateix nivell de domini d'aquesta llengua que els estudiants de la resta de comunitats autònomes. Així ho posa de manifest un estudi realitzat per Convivència Cívica de Catalunya (CCC) en base a informes del Ministeri d'Educació i de la Generalitat. Segons denuncia CCC, de l'anàlisi de les dades de l'estudi es pot afirmar que «els alumnes catalans mostren mancances rellevants en ortografia, gramàtica i literatura de llengua espanyola» comparat amb els seus homòlegs d'altres comunitats.
El seu nivell de domini superficial del castellà, a nivell de simple comprensió, és, però, similar al de la resta d'escolars espanyols. L'entitat atribueix aquests dèficits en el coneixement de l'idioma a l'actual sistema d'immersió lingüística. Segons l'actual model lingüístic vigent, els alumnes tenen tan sols 2 hores setmanals en castellà (únicament l'assignatura d'aquest idioma), mentre que els de la resta d'Espanya tenen unes deu assignatures en aquesta llengua amb 25 hores setmanals.
Malgrat aquesta considerable diferència de dedicació horària, la Generalitat i ara el Ministeri asseguren d'Educació que els alumnes acaben l'etapa d'escolarització obligatòria amb un total domini de les dues llengües oficials. De fet, dimecres va comparèixer al Congrés la ministra d'Educació, Isabel Celaá després de la petició del Partit Popular, Units Podem i Ciutadans perquè expliqui l'avantprojecte per modificar la Lomce en la Comissió d'Educació.
El document, concedeix total llibertat al govern català per perpetuar el seu model d'ensenyament monolingüe en català (la immersió) i seguir discriminant la llengua oficial de l'Estat a les aules.
No obstant això, la ministra va defensar la seva proposta i va assegurar que tracta de combinar l'aprenentatge de castellà a les comunitats amb una altra llengua, l'aprenentatge també s'ha de garantir. «Es posa l'accent en la necessitat que tot l'alumnat acabi l'educació bàsica amb el nivell adequat a la capacitat d'expressar-se oralment i per escrit en una i altra llengua».
La pregunta, però, és si és possible obtenir un major domini d'una llengua dedicant-li deu vegades menys hores d'estudi. Alguns estudis publicats aquests últims anys indiquen que no. Els alumnes castellanoparlants de Catalunya fracassen el triple que els de Madrid en comprensió lectora
El fracàs escolar dels nens immigrants a Catalunya triplica el de dels seus companys autòctons, posant de relleu els «greus problemes i mancances» en la integració d'aquells, segons un informe elaborat per Convivència Cívica en base a dades de PISA 2015.
L'últim informe PIRLS (Progress in International Reading Literacy Study), que avalua les competències dels estudiants de quart curs d'Educació Primària, constata que els alumnes castellanoparlants de Catalunya fracassen el triple que els de Madrid en comprensió lectora. Convivència Cívica Catalana (CCC), associació que porta anys batallant per la defensa del castellà a les aules catalanes, que ha analitzat les dades de l'informe internacional, atribueix aquestes deficiències al sistema d'immersió lingüística, que imposa el català com a única llengua vehicular a l' ensenyament «creant una important fractura social i desigualtat educativa.
Segons revelen els resultats d'aquestes proves, un 30 per cent d'alumnes castellanoparlants de Catalunya van ser incapaços de superar el nivell baix de comprensió lectora, el triple que a la Comunitat de Madrid (9 per cent) i gairebé el doble que la mitjana espanyola ( 16 per cent). Pel que fa a puntuacions generals, els nens castellanoparlants que estudien a Catalunya van obtenir en aquesta avaluació internacional una puntuació mitjana de 514 punts, gairebé quaranta punts per sota dels seus companys castellanoparlants a Madrid (552) i uns 20 punts per sota de la mitjana d'Espanya (536).
Els resultats de PIRLS també mostren que Catalunya és la comunitat autònoma d'Espanya on més alumnes castellanoparlants de quart de Primària (nou anys d'edat), admeten no sentir-se segurs a l'hora de llegir un text. Un 27 per cent d'estudiants castellanoparlants a Catalunya reconeixen no tenir seguretat en la lectura, nou punts per sobre de la mitjana d'Espanya (18 per cent) i gairebé el doble que els alumnes castellanoparlants a la Comunitat de Madrid (15 per cent), segons denúncia CCC.
No hay comentarios:
Publicar un comentario