1-O, vist per a sentència

Entre setembre i octubre de 2017, el separatisme va atacar l'ordre constitucional. Ho va fer aprovant lleis i decrets contra les decisions del TC, usant fons públics per finançar el procés separatista, comprometent l'Administració catalana en una successió d'actes il·legals, sotmetent als Mossos al guió del referèndum de l'1-O, consentint i planificant que es produïssin actes de violència com un factor més de la mobilització social per a la independència.

Va haver-hi violència al setembre i octubre de 2017. Hi va haver la necessària per mobilitzar l'independentisme al carrer, provocar la reacció de les Forces de Seguretat de l'Estat i assegurar la votació en el major nombre possible de centres electorals l'1-O. No va ser una violència generalitzada perquè el separatisme no la va necessitar, ja que el poder públic autonòmic estava al servei del procés d'independència.

Després de 52 sessions, el judici del «Procés» queda vist per a sentència. La Fiscalia acusa d'un delicte de rebel·lió als líders independentistes, d'entre els quals Oriol Junqueras sortiria el pitjor parat (fins a 25 anys de presó). En canvi, per Forcadell, Sànchez i Cuixart la petició és de 17 anys. Per Turull, Romeva, Rull, Bassa i Forn, la petició és de 16 anys. I per a Vila, Borrás i Mundó, 7 anys de presó.

Les defenses han intentat vendre als acusats com «presos polítics». Per la seva banda, la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i l'acusació popular han centrat els seus esforços a demostrar que es va produir un cop d'Estat.

A la tarda d'ahir, el magistrat Manuel Marchena va pronunciar el «vist per a sentència» que posava fi al judici penal més important de la història de la democràcia espanyola. Després cinquanta-dos sessions de vista oral, la Justícia pot sentir-se orgullosa de la feina que ha realitzat la Sala Segona del Tribunal Suprem. L'evidència s'ha imposat a les estratègies inicials de les defenses, perquè el rigor garantista aplicat pel magistrat Marchena, amb el suport del tribunal, ha assegurat un procés escrupolosament respectuós amb els drets dels acusats i dels seus advocats defensors. Més enllà de l'argument tòpic sobre la «criminalització» de les idees, el procés penal sobre el cop d'Estat acaba amb un fort blindatge per a la posterior recorregut pel Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans.

¿Van voler derogar la Constitució a Catalunya i separar aquesta Comunitat d'Espanya? Aquesta és la primera pregunta clau que ha de resoldre el tribunal quan valori la prova. Perquè si la resposta és afirmativa, la finalitat del delicte de rebel·lió ja està acreditada, i faltarà jutjar si hi va haver alçament públic i violent. A l'escenari ideal que es van imaginar els defensors apareixia el Tribunal Europeu de Drets Humans com un alliberador dels acusats. Aquest tribunal els va despertar del somni amb una sentència essencial per entendre que la prioritat principal d'un Estat és fer respectar la legalitat constitucional i l'ordre públic. Per això, quan els jutges europeus van avalar la suspensió d'un ple del Parlament pel TC, van donar un missatge clar: no hi ha democràcia sense respecte a la llei.