Des que va començar el judici, els Comitès de Defensa de la República (CDR) estan de permís, però vetllant armes.
Els principals dirigents separatistes han manifestat per activa i per passiva que no pensen acatar les sentències del Tribunal Suprem pel cop d'Estat, llevat que siguin absolutòries i donin peu a un referèndum d'autodeterminació per art de màgia. Als nacionalistes catalans els sembla que la separació de poders és una pijada, de manera que no tenen el més mínim inconvenient a exigir al Govern la solta dels seus presos i explicacions pel demolidor informe dels fiscals.
El que passa ara mateix a Catalunya no difereix massa del que passava a finals de 2015, quan els separatistes van activar la fase final del cop actual. El 9 de novembre d'aquell any, i per celebrar que el referèndum d'feia un any els havia sortit gratis, van aprovar al Parlament regional una declaració solemne d'inici del procés d'independència.
Tal pronunciament no va ser tingut en consideració ni pel Govern de l'època ni per la majoria dels mitjans de comunicació. La interpretació generalitzada -i tesi dominant- va consistir en que allò era una altra catalanada d'unes ànimes en pena que només pretenien negociar un millor tracte fiscal amb "Madrit". Els que advertien del risc i demanaven un control financer preventiu eren considerats uns alarmistes d'extrema dreta.
Es deia que només volien negociar, arrencar nous privilegis, el concert basc i impunitat per als seus corruptes, el tipus de coses que preocupen als nacionalistes. Però si fins pocs mesos abans del referèndum il·legal l'1 d'octubre Sáenz de Santamaría es va embarcar en una patètica operació Diàleg amb aquesta gent que ara camina fugada oa la presó i que llavors utilitzava les institucions i mitjans sota el seu control, tot el poder polític a Catalunya, per derogar la Constitució per la cara i proclamar una república catalana per les braves. Que era un fanal? Haver triat ensurt.
Torra no amaga que està en negociacions amb l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural per arbitrar la resposta a les sentències. Des que va començar el judici, els Comitès de Defensa de la República (CDR) estan de permís, però vetllant armes. No convé als interessos dels acusats que els nebots de Torra caminin en aquest moment per aquí tallant carreteres, tirant fems als jutjats i assenyalant les cases dels dissidents. Però tornaran.
En el cas que el Tribunal Suprem opti pel cap baix, als principals colpistes els cauran un mínim de quinze anys, una cosa inacceptable per al separatisme, que respondrà amb una agitació similar a la que va precedir a l'1-O, un enduriment de les seves activitats de pressió contra els sectors de la societat contraris a la independència de Catalunya, més les manifestacions, performances, dejunis, tancaments, assegudes i simposis de rigor.
Per afrontar un context ja conegut, convé aclarir que, tot i el que digui la Fiscalia, en l'1-O no hi va haver mil ferits ni van sortir dos milions de persones a votar. Els indults, que el separatisme dóna per descomptats, no farien més que certificar la derrota de l'Estat i alimentar les protestes fins a la celebració d'un referèndum marcat pels efectes de quatre dècades d'immersió lingüística, adoctrinament escolar, manipulació mediàtica i supremacismo.
Ho estan dient tan clar com en 2015, 2016 i 2017. No es baixen del burro encara que s'hagin estancat en el 47,5% de la població. Els anima que el 2012 amb prou feines arribaven al 25%. El 9-N de Mas es va jutjar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i es va saldar amb lleus inhabilitacions i lleugeres molèsties econòmiques. El judici de l'1-O de Puigdemont i Junqueras està a punt d'acabar al Tribunal Suprem. Indults al marge, els autors arrisquen una bona temporada a l'ombra o a la fuga. Hi haurà un tercer cop el 2020 o 2021. El dubte és si es jutjarà al Tribunal Suprem o al Tribunal Suprem, amb Felipe VI, Manuel Marchena i Javier Zaragoza en qualitat processats rebels.
No hay comentarios:
Publicar un comentario