Zapatero i Bono, en una imatge d'arxiu.
La expulsada fiscal general veneçolana, Luisa Ortega, va lliurar a la justícia nord-americana un informe en el qual s'investiga un presumpte cas de corrupció en una venda gestionada personalment per l'exministre de Defensa del govern de Jose Luis Zapatero, José Bono
Entre els documents que ex fiscal general de Veneçuela, Luisa Ortega, "expulsada", pel règim de Nicolás Maduro, ha lliurat a la CIA i Interpol un expedient que fa referència a un assumpte relacionat amb Espanya. És un expedient concret amb aquest títol: "cas sobrepreu en construcció de vaixells per a l'Armada a Espanya, Evert García Plaza, Alt comandament militar".
A què es refereix aquesta part dels arxius de la Fiscal Ortega? Fent memòria, l'any 2005 l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero subscrivia un acord amb el Govern de Veneçuela -llavors presidit per Hugo Chávez- per a la venda de quatre vaixells per a l'Armada d'aquest país. Llavors el ministre de Defensa, i per tant màxim responsable de la venda de material militar a altres països, era José Bono, que va ocupar aquesta cartera en temps de Zapatero entre els anys 2004 i 2006.
Segons detalla l'informe, l'acord signat entre els dos governs incloïa la construcció de quatre BVL -vaixells de Vigilància Litoral- amb un cost total de 508.680.000 d'euros; i de quatre POVZEE -Patrulleros Oceànics per a la Vigilància de la Zona Econòmica exclusiva-, amb un preu de 698.710.000 d'euros. El cost total de l'operació va ser de 1.207,39 milions d'euros. Un preu tancat, segons els acords, però que en els papers varia sensiblement: el Govern de Veneçuela va abonar 1.246 milions d'euros en l'operació. És a dir, 38.600.000 euros de més.
Tot això, segons la investigació de la fiscal, gràcies a la sorprenent aparició en aquesta milionària operació d'una empresa d'intermediació: Rabazven Holding, que es va embutxacar el 3,5% del total dels diners del contracte. Els dubtes legals estan perfectament fundades ja que a la Fiscalia veneçolana li semblava sospitosa aquesta intermediació, tractant-se d'un contracte que, segons la declaració oficial del Govern de Zapatero, havia estat aconseguit a nivell totalment governamental perquè la naviliera adjudicatària, Navantia, és una empresa 100% pública, i les negociacions van ser portades a terme pel mateix Bono, ministre de Defensa.
El contracte es va signar amb magnificència a Caracas i fins allà es va traslladar Bono al costat del llavors president de Navantia, Juan Pedro Gómez Jaén.
L'any 2010 transcendien algunes dades públics d'aquesta desmesurada comissió i ningú llavors va donar explicacions ni a Veneçuela ni a Espanya. El ja expresident de Navantia, que es trobava en aquest any ja al capdavant de Sainsel Sistemes Navals S.A, negava qualsevol explicació i remetia per a això als responsables d'empresa pública.
La resposta d'aquesta empresa va ser que "Rebazven ha estat històricament en les operacions de venda a Veneçuela". Va ser llavors quan un mitjà de comunicació va preguntar per què es va usar un intermediari que s'embutxacava més de 38 milions en l'operació si oficialment la venda era una fita directe deZapatero i Bono. La resposta de les drassanes públiques apuntava a la gestió de Bono en Defensa: "pregunti en Defensa, que són ells els que van signar el contracte".
Tal com recull l'informe, Defensa mai va donar explicacions d'aquesta operació. Sí que ho va fer Hugo Chavéz qui va argumentar en el seu moment: "volíem ajudar a Espanya perquè el president Zapatero em va dir un dia que tenien problemes amb les drassanes i llavors orientem l'adquisició d'Estat a Estat".
Però el desviament de més de 38 milions d'euros en comissions no és l'única polèmica d'operació de Bono. Els pagaments de Veneçuela es van demorar i el 2016 seguien sense abonar gairebé 312 milions d'euros que l'empresa pública espanyola havia abonat en concepte de garantia de lliurament dels treballs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario