L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha posat sobre la taula aquest dilluns la realitat de les subvencions públiques a Espanya, que suposen una despesa de més de 14.300 milions d'euros a l'any, i que el Govern concedeix seguint una "nul·la estratègia" , amb "falta de transparència i coordinació" i sense avaluar a posteriori si la quantia concedida ha estat eficaç per complir amb l'objectiu que havia de buscar.
La Airef demana a Brussel·les que reforci el seu paper vigilant dels comptes públicasLa Airef demana a Brussel·les que reforci el seu paper vigilant dels comptes públics
Aquest ha estat el diagnòstic que ha emès la institució que presideix José Luis Escrivá del primer estudi que s'ha realitzat en el marc del Spending Review: el projecte de revisió de la despesa pública que li ha encarregat l'Executiu a la Airef i que analitzarà moltes altres partides de la despesa pública, que suposa un 40% del producte interior brut (PIB) del país. El primer problema que s'ha trobat la Airef a escometre aquesta tasca ha estat decidir què consideraven subvencions, ja que no hi ha una definició clara del que és aquest instrument.
Un cop decidit l'univers d'anàlisi, que suposa un desemborsament anual de 14.300 milions d'euros, tot i que detecten que l'Estat concedeix fins a 30.000 milions incloent un altre tipus de concessions, la institució ha estudiat si existeix planificació estratègica, si és adequada, si és consistent , com és el procediment d'assignació i si hi ha tècniques d'avaluació i control a posteriori.
Dels 150 plans estratègics analitzats (15 de Ministeris, 129 de Comunitats Autònomes i 4 de Corporacions Locals -Ayuntamientos-), han pogut deduir que només tenen una trajectòria àmplia els autonòmics i locals, que es van dissenyar en 2006, mentre que els estatals es començar a elaborar l'any 2017. dels 14.300 milions analitzats, 10.000 corresponen a les comunitats.
Tots ells "tenen un nul caràcter estratègic perquè no són més que meres sumes de línies de subvencions, ordenades donant més importància a qui dóna la subvenció que a quin és l'objectiu de la subvenció", han explicat fonts de la Airef. "Hi ha també manca de coordinació i falta de transparència, perquè no hi ha rendició de comptes sobre l'eficàcia i a eficiència de les subvencions". Per saber si una subvenció s'ha complert, el Govern mira que s'hagi concedit tot el pressupost o que s'hagi arribat al nombre de persones estipulat, però no s'avaluen els resultats.
Desastre a les conferències sectorials
La Airef detecta també una manca de coordinació, ja que encara que la majoria de concessions les donen a final d'any les conferències sectorials, aquestes són massa (més de 40) però es reuneixen molt poques vegades al llarg de l'any.
"Hi ha moltes però es reuneixen poques vegades i les vegades que es reuneixen ho fan només per repartir els diners de l'Administració central a les comunitats autònomes, i cadascuna té les seves regles. No participen en l'estratègia, no intercanvien informació i no fan que hi hagi una governança compartida entre l'Administració Central i les comunitats, sinó que la primera ho decideix tot ".
El problema principal és que la manca d'homogeneïtat ens impedeix treure conclusions "
Es mostren preocupats també amb les subvencions directes -les que no es concedeixen per concurs sinó per qüestions legals, per pressupost o per circumstàncies especials-, ja que en aquest tipus de concessions "no es justifica ni la raó ni la quantia de la subvenció" . "Probablement han de seguir existint, però cal establir un mecanisme de rendició de comptes", demanen.
"Un terç del total de subvencions podria considerar de tipus directe o nominativa, però és que algunes comunitats inclouen aquí les transferències a universitats, que no haurien de considerar-se de subvenció directa. Aquest és el problema principal, que la manca d'homogeneïtat ens impedeix treure conclusions" , apunten fonts de l'entitat.
Lamenten també que no es pot assegurar que no hi hagi duplicitats perquè no hi ha "un mapa dels diners", de com es reparteixen a Espanya. Tot i que el diagnòstic és negatiu en general, la Airef ha ressaltat que algunes comunitats sí que fan una estratègia excel·lent de la concessió de subvencions, com Múrcia, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Balears i la Comunitat Foral de Navarra.
Propostes per millorar-
Per millorar aquesta situació, la Airef llança les següents propostes:
Modificar la Llei general de subvencions i millorar la seva base de dades
Fixar un calendari anual: en el primer trimestre s'avaluen els resultats de l'any anterior i es revisa la planificació estratègica a quatre anys, incloent els objectius en el Pla Nacional de Reformes i en l'Actualització del Programa d'Estabilitat. En el segon i tercer trimestre es dissenyen els plans estratègics de polítiques públiques i el Programa Pressupostari. En el quart trimestre, es dissenyen els plans operatius de subvencions o d'altres instruments si són més útils.
Nomenar un organisme independent que avaluï si funciona la concessió de subvencions, almenys una vegada en aquests quatre anys.
Crear un sistema d'indicadors que permeti mesurar resultats i retre comptes
Millorar les conferències sectorials, donant-los el paper de coordinació que han de tenir i homogeneïtzant el seu funcionament en totes les àrees sectorials
projecte general
Aquest ha estat el primer estudi del procés de revisió de la despesa pública (Spending Review), que s'articularà en dues fases. La primera d'elles estarà integrada per sis anàlisi, el resultat es divulgarà al llarg d'aquest mes i que abordaran els següents àmbits:
Despesa en medicaments dispensats amb recepta mèdica
Polítiques actives d'ocupació
beques universitàries
Ajudes a la investigació
Suport al sector industrial
Servei postal universal que presta Correus.
En una segona fase també estudiaran les infraestructures, cosa que servirà per a les polítiques del Ministeri de Foment; i els beneficis fiscals, que poden rondar els 60.000 milions d'euros.
Durant la presentació del projecte, Escrivà ha explicat que es tracta d'un "exercici innovador", que s'ha realitzat en col·laboració amb cinc consultores -elegidas per concurs-, a més d'assessors científics d'alt nivell, especialistes en gestió de projectes, etcètera. Després de redactar les conclusions, la institució ha preparat un vídeo explicatiu per al públic general.
"Anem a posar a disposició del públic general els resultats dels estudis que ha realitzat la Airef des de finals de 2018 i principis d'aquest any (...) A Espanya hi ha una escassíssima avaluació de resultats de la despesa pública, el que dóna un marge extraordinari de millora. La despesa pública és un 40% del PIB. Un Spending Review, una revisió de la despesa pública, no és un exercici per estalviar (encara que pot sorgir un estalvi derivat d'ell) ", ha explicat José Luis Escrivá, president de la Airef, davant la premsa.
El seu treball ha estat considerat reeixit per la Comissió Europea, que li ha demanat a la institució espanyola que expliqués a Brussel·les que el procés que ha seguit per a poder emular-en altres països que van a seguir una pràctica similar.
Voz Pòpuli
No hay comentarios:
Publicar un comentario