L'ordre de la Fiscalia italiana de procedir al fi al desembarcament a Lampedusa del centenar de migrants a bord de l'Open Arms posa fi a un drama humanitari que s'havia enquistat en un carreró sense sortida. Va acompanyada del mandat de confiscar el vaixell de l'ONG, en resposta a dues demandes per segrest de persones, el que amenaça amb obrir una crisi complexa. El fiscal Luigi Patronaggio va prendre aquestes decisions després d'examinar la delicadíssima situació que es vivia a bord per la fèrria negativa del populista Salvini, en un electoralista pols contra tots.
El despropòsit polític al voltant del drama del vaixell espanyol Open Arms a les costes italianes no coneix final. Vint dies després que aquesta organització rescatés en alta mar a més d'un centenar d'immigrants, i que ni Itàlia ni Espanya ni Open Arms hagin aconseguit posar-se d'acord en res, la Fiscalia de Sicília va ordenar ahir la confiscació del vaixell i el desembarcament immediat dels immigrants, que romanien a bord en un clima brutal de conflictivitat i tensió.
La normativa europea pel que fa als rescats és taxativa, i no és la primera vegada que l'Open Arms es resisteix al seu compliment, actua per lliure i genera seriosos desacords entre diferents governs. Per això és legítima l'actuació de la Fiscalia italiana, país on aquest episodi ha generat una crisi política de magnitud que va obligar ahir al seu primer ministre, Giuseppe Conte, a anunciar la seva dimissió per la intransigència de Mateu Salvini.
Espanya no queda a la saga. Els batzegades de Pedro Sánchez són constants, i ahir, quan anunciava que un vaixell de l'Armada ja havia salpat des de Cadis cap a Lampedusa per traslladar els immigrants a Mallorca, Itàlia ja havia mogut fitxa. Hores abans Pedro Sánchez havia enviat el vaixell amb la intenció d'escortar a l'ONG fins a Mallorca. Aquesta actuació, finalment interrompuda per la Justícia italiana, estableix un comprometedor precedent de conseqüències impredictibles que rememora el bonisme amb el qual es va actuar amb l'Aquarius.
Probablement ni l'Open Arms ni els migrants acabaran en territori espanyol en un nou gir de guió, tot i que, com justificarà el Govern no adoptar mesures semblants davant la quantitat de casos similars que es donen i es van a seguir donant a la conca mediterrània? O és que només es prendran quan la repercussió mediàtica sigui tan gran? Tal solució no convencia ni al cada vegada més qüestionat responsable de l'ONG, l'actuació deixa més ombres que llums. A Óscar Camps el que més semblava preocupar és que l'Open Arms hagués de atracar a port espanyol, conscient que la seva embarcació podria ser així bloquejada molt de temps en territori nacional, com ja ha ocorregut en el passat.
Ni Open Arms ni ningú pot decidir, doncs, com es gestiona una crisi necessitada d'una resposta estructural de la Unió Europea que només pot ser operativa si, simplement, troba la manera de que tants milers de persones no necessiten venir a Europa a qualsevol preu .
La descoordinació entre els dos governs està sent lamentable i digna d'un sainet sense cap gràcia. Posar en marxa un operatiu militar a Espanya sense si més no intuir els passos que anava a donar Itàlia demostra que a l'hora de combatre la immigració il·legal, o de replicar amb dignitat i eficàcia a una tragèdia humanitària, hi ha molt a recompondre a Europa. L'Open Arms no ha actuat amb responsabilitat, però està despullant en la seva malaptesa a Espanya i Itàlia.
La propaganda barata
Si alguna cosa li sobra a la gestió migratòria és demagògia, i això és precisament el que ha presidit les decisions de l'Executiu socialista, sempre disposat a guanyar-se titulars que li presentin com a únic valedor dels drets humans, en confrontació amb una inexistent dreta rància poc menys que xenòfoba i sense cor.
Amb titulars fàcils amplificats fins a la nàusea pels seus altaveus mediàtics no se salven vides ni es gestiona un gran problema. El mateix Pedro Sánchez ja ha tingut l'ocasió de comprovar-ho.
No hay comentarios:
Publicar un comentario