Vagues indefinides, condemnes per vulneració dels drets laborals i acusacions per les condicions laborals a la seva empresa de socorrisme planegen sobre l'activista.
El fundador d'Open Arms, la coneguda ONG dedicada al rescat de migrants i refugiats a la Mediterrània, Óscar Camps, és des de fa dies motiu de polèmica en les xarxes socials després que una organització sindical ho acusés de suposades males pràctiques laborals. En un fil de Twitter del compte Portuaris de la CNT (@PortuariosCNT) del passat 30 d'agost, aquest sindicat va denunciar a Camps com a propietari d'una empresa "voraç" i "sense escrúpols".
Segons aquest sindicat, Proactiva SL, l'empresa de Camps que des de 1999 es dedica a la gestió de serveis públics dels ajuntaments en matèria de prevenció, salvament i socorrisme, "es va anar quedant amb gairebé totes les adjudicacions del servei de gestió del socorrisme en platges de la costa catalana a força de reduir el preu dels serveis fins al punt que les petites empreses del sector no podien competir ".
"A més d'això, sempre s'ha rumorejat en el sector que els ajuntament feien les licitacions 'a mida' per a Proactiva SL, a canvi de mossegades o 'favors' al regidor de torn", afegeixen.
En concret, el sindicat assenyala que Proactiva SL "redueix els salaris dels seus treballadors" i "la mida de les plantilles, fent que alguns dels seus treballadors facin jornades de 10 hores diàries sense descans [dies lliures] durant tot l'estiu [a ple sol] ", i també comet" frau en la contractació, fent que una relació fix-discontinu passi a ser temporal per obra i servei, abaratint els costos d'acomiadaments i sortides de personal ".
També destaca que Proactiva SL porta a terme una "persecució sindical a tots els treballadors que volen organitzar-se per combatre les condicions imposades", posant com a exemple com "l'any passat, cinc treballadors de la platja del Campello van ser acomiadats en muntar una secció sindical de CGT ".
Així mateix, critica la "mala qualitat de materials de salvament [ús de torpedes antics, etc.] i vigilància, sense tenir en compte la salut i integritat de treballadors i banyistes".
"Tan pèssimes són les condicions de treball, que diverses plantilles de treballadors de l'empresa [entre elles Alacant i Barcelona] van convocar vagues indefinides aquests últims anys, alguna cosa mai vist en el sector, temporal i molt precaritzat", lamenta el sindicat.
El fil de l'organització sindical finalitza subratllant que "mentre els treballadors de socorristes de Barcelona es mobilitzen novament per la dignitat del seu treball i el seu sector, devastat per Óscar Camps, aquest se senti amb el ministre [de l'Interior] per seguir traient rèdit a la seva bona imatge pública construïda a costa d'esprémer i explotar als seus treballadors. "
En un missatge posterior, el sindicat ha precisat que la informació no busca desacreditar la tasca humanitària que duen a terme altres organitzacions.
"Encara que estigui de més dir-ho, amb aquest fil no pretenem atacar la tasca que diferents organitzacions humanitàries fan amb els refugiats, tasca que sempre hem recolzat i difós", sosté el sindicat, que l'endemà va desautoritzar a la militant del partit extraparlamentari Espanya 2000 Inma Sequí, que havia difós la cadena de missatges.
El fil de Portuaris de la CNT sobre el fundador d'Open Arms porta a data d'aquest 3 de setembre més de 2 mil 'retuits' i 1.400 'm'agrada'. Camps no va contestar fins ara a les acusacions que circulen en les xarxes socials.
Fonts pròximes al cas van assegurar a Sputnik que aquesta informació "es coneix des de fa temps" encara que pocs o gairebé cap mitjà local "s'atreveix a publicar-les" a causa del prestigi i la popularitat de Camps, que l'any 2015 va guanyar el premi de "català del any "-que lliuren els lectors del diari El Periódico de Catalunya- per la seva tasca humanitària al capdavant d'Open Arms.
Del còmic a l'aigua
Óscar Camps Gausachs (Barcelona, 1963), és potser la figura del moment. El protagonista d'aquest estiu. La seva tasca de salvament a bord del vaixell Open Arms, rescatant immigrants per la Mediterrània, ha convertit a aquest català de 56 anys en la nova icona humanitari mundial. Al seu vaixell s'han pujat personatges il·lustres com Marc Gasol o, més recentment, Richard Gere. Gràcies a la seva intervenció, centenars d'immigrants que pretenien arribar a Europa a bord d'fràgils pasteres han pogut viure per explicar-ho. El seu projecte quixotesc li ha posat en l'objectiu dels mitjans de tot el món, al pedestal de les organitzacions humanitàries, i en el punt de mira de polítics ultradretans com Matteo Salvini.
Però abans d'arribar a tal grau de popularitat, Óscar Camps ha passat per altres fases molt menys conegudes. Camps destacava en la seva joventut en les seves facetes de dibuixant i de nedador. El somni de guanyar-se la vida amb els còmics ho va abandonar aviat i el de la competició esportiva mai li va acabar d'omplir. El que sí que va ser sempre va ser emprenedor. Amb 25 anys ja va crear la seva primera empresa, una agència de lloguer de cotxes a Castelldefels. Compte La Vanguardia que el 1993 es va separar de la seva primera esposa, va deixar el rent a car i es va posar a treballar en la que seria la seva altra gran vocació: ajudar a la gent.
Óscar Camps al costat de Ada Colau
Va trobar treball en les ambulàncies de Badalona i va anar consolidant el seu voluntariat a Creu Roja, realitzant treballs en grans esdeveniments de Catalunya com ral·lis o concerts. Però va trobar el seu futur al mar, aquell que va començar a estimar des de petit quan ho portava el seu avi. Fins a l'entrada d'aquest segle, no estava regulada la presència de socorristes a Catalunya. Fins llavors, Óscar va complir puntualment amb la seva tasca com a voluntari les platges catalanes.
Però el 1999 van canviar les coses. La Generalitat va treure el primer decret de piscines que regulava la presència de socorrista. Aquí va decidir que es va acabar el voluntariat i començava el negoci: va decidir fundar Proactiva Serveis Aquàtics S.L., l'empresa amb la qual s'acabaria fent amb el control del servei de socorrisme de gran part de la costa catalana, Balears, Canàries i la costa llevantina.
Condicions precàries
Des que es va fundar, l'empresa de socorrisme ha anat creixent a un ritme vertiginós. Massa potser: "S'ha anat quedant amb gairebé totes les adjudicacions del servei de gestió de socorrisme a les platges catalanes a força de reduir el preu dels serveis fins al punt que les empreses petites no puguin competir", denuncien des del sindicat portuari de Barcelona CGT, que van ser els primers a denunciar públicament, en 2018, les pràctiques fora de la legalitat d'Óscar Camps amb la seva empresa.
Com aconseguia Camps aquestes adjudicacions oferint uns preus tan baixos i que el segueixi sortint rendible: "Doncs el de sempre: redueix els salaris dels seus treballadors i redueix la mida de les seves plantilles, fent que alguns treballadors facin jornades de 10 hores diàries sense descans , en dies lliures i durant tot l'estiu, a ple sol ", assenyala aquest sindicat.
També apunta el sindicat a "frau en la contractació, fent que una relació fix-discontinu passi a ser temporal per obra i servei, abaratint els costos d'acomiadament", així com "mala qualitat dels materials de salvament, sense tenir en compte la salut i integritat dels banyistes i treballadors ".
No va als judicis
Compten des del sindicat, des d'on asseguren haver recollit nombroses comunicacions amb extreballadors farts per les paupèrrimes condicions laborals, que "quan es presenta als concurs diu que té, per exemple, una ambulància per a aquesta platja. Després resulta que no és cert i que, quan cal, l'ha de portar d'una altra platja, deixant una sense cobrir ".
Finalment, denuncien que en l'empresa hi ha "persecució sindical a tots els que volen organitzar-se per combatre les condicions imposades. L'any passat, a 5 treballadors de la platja del Campello van ser acomiadats en muntar una secció sindical de CGT ". Poc després, la justícia li va donar la raó als sindicalistes i una garrotada a Óscar, al qual va condemnar per vulneració dels drets fonamentals.
Proactiva va acomiadar al representant del sindicat CGT a les platges de Barcelona. Acomiadament nul i indemnització per danys morals va ser el que va fallar l'alt tribunal català. "Ni tan sols es presenta als judicis, perquè té tan clar que el que està fent és il·lícit, que no compareix per estalviar-se els despeses d'advocats", expliquen fonts del sindicat que ha denunciat les pràctiques abusives de l'activista de l'Open Arms.
Camps continua manant
Camps es treu del mig en 2015. Almenys en aparença. Assegura que aquest any es va apartar de l'empresa, just quan va començar a dedicar-se a la tasca humanitària. No obstant això, els treballadors que denuncien les seves males condicions laborals, neguen aquest extrem i asseguren que segueix tenint tot el poder en la presa de decisions de l'empresa, tot i que ara no surti a la foto. "Óscar Camps segueix al capdavant del braç comercial de Proactiva. Signa els acomiadaments, les novacions de contractes i té un canal de ràdio, anomenat Delta Oscar. Quan es posa en línia, tothom ha de callar i escoltar", explicaven fonts de proactiva a L'ESPANYOL per mitjà de Crònica Global.
Precisament va ser el 2015 quan Camps va perdre la seva primera batalla judicial contra els seus empleats: el Tribunal Superior de Justícia de Balears el va condemnar per acomiadaments improcedents a cinc dels seus socorristes que treballaven en platges d'Eivissa. Aquí va ser on Camps es va treure del focus d'aquesta empresa i va consagrar la seva imatge exclusivament al vaixell humanitari. És la que l'ha portat a convertir-se en l'últim icona humanitari modern. Mentrestant, l'empresa de socorristes seguia litigant amb treballadors descontents.
No entenen que, tot i les vagues, de les condemnes judicials i de males experiències laborals com les que van tenir a Balears amb la seva empresa de socorrisme (que va acabar retirant-se de les costes abans fins i tot que vencés el contracte), se li segueixin adjudicant contractes a la costa barcelonina. La seva presumpta amistat amb l'alcaldessa Ada Colau ha estat un factor repetit fins a la sacietat en l'entorn marítim de Barcelona. L'alcaldessa la va adjudicar el 2016, un cop més, la gestió del socorrisme de les platges de Barcelona. Una ombra massa allargada.
Els afectats incideixen que "això no té res a veure amb el que està fent amb el vaixell. Som gent de mar i som els primers a aplaudir aquesta iniciativa. Jo, fins i tot, em vaig apuntar per anar a l'Open Arms encara que no em van trucar ", explica un dels perjudicats per Proactiva. Lamenten també des del sindicat que la informació publicada "hagi estat utilitzada per l'extrema dreta per als seus propis fins". Però, expliquen, "el d'Óscar Camps amb els seus empleats ha de saber-se. Estem parlant de drets laborals. D'dignitat".
El català de l'any
És 7 de abril de 2016 a la nit i al Teatre Nacional de Catalunya no cap ni una agulla. Se celebra una gala que culmina quan Óscar Camps puja a l'escenari. Ovació tancada. L'activista pro-drets humans s'acaba de convertir en 'Català de l'any'. En l'estrella de l'esdeveniment amb el qual El Periódico reconeix anualment als catalans més admirats. Camps rep l'estatueta de mans de Carles Puigdemont, mentre les felicitacions desborden les xarxes. En el seu discurs, Camps assegura que li hagués encantat no guanyar mai aquest premi. Perquè a Óscar Camps el nomenen català de l'any en reconeixement a la seva tasca humanitària: salvant immigrants a la deriva pel Mediterrani.
No imaginava que, poc després, els treballadors de la seva empresa de socorrisme anaven a declarar-se en vaga indefinida per denunciar els constants incompliments de les condicions laborals. Que ho portarien a judici i que perdria. Que es veuria en el punt de mira perquè, en la seva vida pública, salva nàufrags que intenten arribar a les costes europees. Però en la seva faceta d'empresari oprimeix als seus treballadors en aquestes mateixes costes.
La llista de queixes és llarga. Jornades maratonianes de treball, descensos graduals de salari per poder oferir més barat que les altres empreses i adjudicar-així els concursos per gestionar el socorrisme de moltes platges espanyoles, instrumental obsolet o inexistent, hores extres que superen de lluny les fixades en el conveni i represàlies contra els treballadors que pretenen organitzar-se sindicalment. Voraç o explotador són els qualificatius que li dediquen sindicats i persones que han treballat per a ell.
És el costat fosc de la icona humanitari dels nostres dies. D'un jove que aspirava a ser dibuixant de còmics, que va trobar en el socorrisme seu modus vivendi, que va crear un imperi en aquest sector i que ha acabat sent famós per rescatar persones de la mar, però criticat (i condemnat) per les seves males pràctiques amb els seus treballadors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario