L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, va perdent el control lentament des Waterloo (Bèlgica). Els recents garrotades judicials, del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg primer, de la Cort de Luxemburg després, han acabat amb l'aura d'imbatibilitat llaurada en els processos a Bèlgica i Alemanya, i minvat la fe del secessionisme en què els jutges europeus acabin donant-los la raó en el seu litigi amb Espanya.
Al Parlament Europeu, on fins fa unes setmanes l'independentisme comptava amb quatre eurodiputats, s'han quedat en quadre a part de la baixa de Puigdemont s'ha vist minvada amb la de Diana Ribó (ERC), Toni Comín (JxCat) i Oriol Junqueras ( ERC) pels seus comptes pendents amb la justícia.
Figures internacionals importants en la defensa de les tesis independentistes com Jan Peumans, que va protagonitzar un sonor enfrontament amb el Govern espanyol, ja no està al comandament del Parlament flamenc. Ni és ministre de Defensa belga Sander Loones, que va arribar a realitzar col·lectes per al Procés.
Segons una informació d'El País, els aliats flamencs de la dreta antinmigración de la N-VA han sortit del Govern belga, de manera que el suport sobre el terreny ha perdut força. La consecuenciaes que la premsa internacional ha reduït ostensiblement el seu interès pels seus moviments.
L'enfonsament inclou un fort alentiment de les adhesions al Consell per la República, l'estructura des de la qual Puigdemont dirigeix l'entramat independentista a l'exterior i una de les seves grans fonts de finançament gràcies als al voltant de 700.000 euros recaptats en quotes.
El retorn de Mas
A la pèrdua de manxa de Carles Puigdemont cal sumar la remuntada política d'Artur Mas. L'expresident de la Generalitat fa setmanes que titubeja entorn al seu possible retorn polític tot i la soga econòmica que pesa en el seu coll i en els altres condemnats per la consulta sobiranista del 9-N.
Pendents de la sentència del Procés, al Parlament de Catalunya haurà de convocar eleccions tard o d'hora. De fet el mateix Mas va declarar estar disponible per a ser candidat en les pròximes eleccions catalanes assegurant que mai ha sortit de la seva boca un "no rotund".
Podria haver-hi, però, un primer impediment i és que Mas està inhabilitat per exercir un càrrec públic fins al proper 23 de febrer de 2020, ja que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va fixar aquesta condemna per la seva responsabilitat en la consulta del 9-N.
Les incògnites estan sembrades i la tensió en l'entorn independentista no cessa. En les últimes setmanes, la CUP va anunciar que "assumia" la inviabilitat de la República i els autodenominats Comitès de Defensa de la República (CDR) han donat l'esquena als partits independentistes protagonitzant diversos incidents a les seus de PdeCat, JxCat i ERC com protesta per renunciar a la independència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario