A la foto, Forcadell surt de la presó el passat 17 de febrer.
Estableix que el tribunal sentenciador sigui qui revisi les sortides de l'100.2 de l'reglament penitenciari. Dóna la raó a l'fiscal en el cas de Carme Forcadell, únic recurs que no va anar a l'Audiència Provincial
L'alt tribunal, molt crític amb decisions que entén només mostren un desacord amb la seva sentència, només es pronuncia sobre el cas de Forcadell, malgrat que tots van ser impugnats per la Fiscalia, perquè el jutge de vigilància penitenciària de Lleida va aplicar el criteri seguit amb els permisos de cap de setmana d'Iñaki Urdangarin en el 'cas Nóos' i va entendre que qui havia de revisar el recurs que interposaria el ministeri públic era el tribunal sentenciador, que en el 'Procés' va ser el Suprem, i no el de el lloc on es s'ubiqui la presó. No obstant això, en aplicació de la nova doctrina, la Secció 21 de l'Audiència de Barcelona va remetre a l'alt tribunal els que encara tenia pendents: els de Jordi Sánchez, Joaquim Forn i Jordi Cuixart.
El Suprem denega l'aplicació a Forcadell d'aquest règim flexible, proposat al febrer per la junta de tractament de la presó de Mas d'Enric (Tarragona), a l'entendre que no hi ha connexió entre el programa de tractament aprovat (tasques de voluntariat i acompanyament a familiar fora de la presó) i el procés de reinserció de la penada en relació amb el delicte comès, el que fa "injustificable" aquest règim de semillibertat de facto de què gaudiria abans d'haver complert ni una quarta part de la condemna. Afegeix que tot i que la reinserció sigui el "fi principal de la pena, això no implica la desaparició d'altres finalitats, com la retributiva i la prevenció general i especial".
Sense complir la quarta part de la condemna
"Carme Forcadell -continua la resolució-- no va ser condemnada per la seva ideologia independentista. Va ser declarada autora d'un delicte de sedició pels fets declarats provats en el judici històric de la nostra sentència, valorats amb detall en el punt 1.3 del seu fonament C) , on s'explica el seu decidit protagonisme en el concert delictiu ideat pels altres acusats i es conclou com la seva actuació va depassar l'àmbit del seu càrrec institucional, amb actes i decisions plenament integrats en una estratègia delictiva, en un exprés desafiament a l'ordre constitucional ia les autoritats que actuaven a la seva empara ".
Els magistrats destaquen que la decisió suposa que Forcadell, classificada en segon grau, "gaudirà, de facto, d'un règim de semillibertat. I aquest fet ha de ser un element a valorar doncs encara no ha complert ni la quarta part de la condemna. ja hem indicat que la reinserció social és la fi principal de la pena, però això no implica la desaparició d'altres finalitats, com la retributiva i la prevenció general i especial ".
La viabilitat i procedència de la proposta de l'100.2, d'acord amb els informes que l'acompanyen i li donen suport, es vinculen -indica l'acte-- pel centre penitenciari a la capacitat de lideratge que té la interna que, durant el temps que ha estat a la presó, s'ha canalitzat en ajudar a les seves companyes d'internament, tant en qüestions bàsiques com en actituds d'empoderament. El voluntariat que es proposa representaria un pas endavant i no interferirà en la integració amb les seves companyes. Es valora com un factor positiu i, seguint el mandat de la legislació penitenciària, seria un reforç en el procés de reinserció de la penada.
"Examinat el contingut d'aquesta proposta -diuen els jueces--, així com els motius que la fonamenten, no s'aprecia però cap vinculació amb el procés de reinserció social de la penada, de manera que la mateixa sigui adequada a la seva situació actual . Aquesta falta de connexió entre el programa de tractament i el delicte comès fa injustificable un règim de semillibertat. la Sala no posa en dubte el bon comportament de la senyora. Forcadell a la presó i la influència positiva que hagi pogut exercir sobre les altres internes - fets destacats en els informes que acompanyen la proposta de la Junta de tractament-. Tampoc qüestiona la seva capacitat de lideratge i les altres habilitats socials que es descriuen. Però res d'això permet salvar aquesta absència absoluta d'enllaç entre el programa que es proposa i el procés de reinserció social de la penada que, com és obvi, no pot ser aliè a l'delicte pel qual va ser condemnada ".
En l'acte, dictat pels magistrats Manuel Marchena (president i ponent), Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio de l'Moral, Andrés Colom i Ana Ferrer, la Sala diu veure obligada a reiterar "una obvietat de la qual, no obstant això , s'està prescindint. Algunes de les al·legacions que es realitzen per la defensa i les valoracions incloses en la documentació remesa amb la proposta de centre penitenciari no tenen en compte que els fets objecte de condemna són els declarats provats en la nostra sentència. Un cop assolida la seva fermesa, ja no poden ser objecte de reinterpretació ni pel penat ni per tercers. Aquesta resolució és el incontrovertit punt de partida per al compliment de la pena i, en conseqüència, per a la manera d'aquest compliment, que ha de discórrer per les vies previstes en la legislació penitenciària que, d'altra banda -i això és una altra obvietat- no poden ser utilitzats en frau de llei i per mostrar un desacord més o menys encub ierto amb la condemna imposada ".
El Tribunal Suprem no ha esperat a que arribin fins a ell els recursos presentats contra la concessió de l'tercer grau als condemnats pel 'Procés', però dóna una pista clara de cap a on s'encaminarà la seva decisió. Ha revocat els permisos de què gaudeix a l'expresidenta d'Parlament Carme Forcadell amb l'aplicació de l'100.2, i en la mateixa interlocutòria estableix un nou criteri en l'àmbit penitenciari consistent que aquesta flexibilització sempre sigui revisada pel tribunal sentenciador i no per les audiències Provincials com fins ara.
No hay comentarios:
Publicar un comentario