Últim cop a l'educació concertada: el Govern transfereix fons només per a l'escola pública

Dels 2.000 milions que destinarà a l'Educació pel Covid, ni un euro va per a l'escola subvencionada. Tem desaparèixer a Astúries, la Rioja, Comunitat Valenciana, Catalunya o Castella-la Manxa

L'escola concertada, en la qual estudien un de cada quatre nens, tem desaparèixer. I ara, durant el confinament, la situació es complica. L'últim «cop» de el Govern ha estat que en les transferències directes que farà a les comunitats per 16.000 milions, hi ha 2.000 milions per a l'educació per afrontar el Covid, però només per a la pública, cosa que la deixa en una situació de «desigualtat de recursos ».

La seva preocupació va més enllà d'aquest fet puntual. Creu que autonomies en què conflueixen factors com la baixa natalitat, que anirà en augment, com és el cas de les situades al nord d'Espanya, juntament amb governs autonòmics de PSOE i Podem, poden portar a aquests centres a una situació d'asfíxia definitiva fins arribar a el punt en què hagin de tancar en uns poc anys a Astúries, la Rioja, Comunitat Valenciana, Catalunya o Castella-la Manxa.

I el «rematada» seria la «Llei Celaá», que s'ha tramitat al Parlament durant l'estat d'alarma. De fet, en el confinament les protestes no s'han fet callar i la concertada s'ha regirat impulsant «quedades digitals» contra la llei.

En comunitats com La Rioja, assegura viure una situació crítica i gairebé 2.000 cotxes han sortit al carrer fa uns dies per mostrar el seu rebuig cap al que consideren un atac a el model educatiu. En aquesta Comunitat, en els nou mesos de govern Podem-PSOE, es va començar per limitar el transport públic des de diferents localitats a nens que anaven a escoles concertades, s'ha eliminat el «xec batxillerat» que subvencionava parcialment els estudis en aquests centres i només a Logronyo s'han reduït 10 unitats de la concertada, la qual cosa suposa acabar amb un 25% l'oferta d'Infantil en el termini de tres anys.

Menys aules concertades si la pública es buida

Altres regulacions autonòmiques tampoc ajuden a la continuïtat de l'escola concertada, com és el cas de Catalunya, on està vigent un decret llei per convertir col·legis privats, concertats o municipals en públics. La mesura facilita el traspàs de titularitat de centre si l'amo de l'escola ho demana i l'Administració educativa necessita places per atendre les demandes d'escolarització. A l'almenys dos centres ja han canviat de titularitat. A això se sumen altres dos decrets en elaboració: el de concerts i el d'admissió d'alumnes, que han rebut ja el rebuig de les famílies. Els dos «suposarien una alteració de la confecció de mapa escolar, de l'oferta i la demanda, una falta de respecte a la demanda social i una programació educativa sense tenir en consideració les unitats autoritzades, a més d'un increment dels requisits per concertar que no són a la norma bàsica », assegura Miquel Mateu, de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.

«La suma de tots els factors pot fer que haguem de reduir unitats en aquells municipis en què l'escola pública té places buides», diu Luis Centeno, secretari general d'Escoles Catòliques. «La llei Celaá elimina el criteri de demanda social dels pares i prima la planificació de l'Administració de tal manera que deixa en mans de les conselleries d'Educació quins centres continuen en funcionament».