La consellera de Salut de la Generalitat, Alba Vergés / EFE
El coronavirus ha estat la primera pandèmia en què els ciutadans han pogut seguir la seva evolució diàriament, quan no en temps real. Els canvis de metodologia, els diferents criteris per comptabilitzar els positius i els morts i els errors en la transmissió de les dades han estat una constant en tots els països, Espanya inclosa.
Fins ara Catalunya segueix diferents criteris a la resta d'Espanya a l'hora de comptabilitzar els infectats, el que segueix alterant tant les decisions de la Generalitat com els tancaments de fronteres recentment preses per França, Bèlgica Holanda i Gran Bretanya, que ja estan afectant a la campanya turística que començava a despuntar.
Un caos, una lluita interna que no permet a l'ciutadà conèixer què passa amb la pandèmia de l'Covid a Catalunya i que pot tenir enormes conseqüències econòmiques i socials per al conjunt de la societat catalana i la resta de l'País. El Govern que presideix Quim Torra ha interioritzat que no pot seguir com fins ara, i, segons s'enorgulleix el propi Torra, ha designat a un nou director de Salut Pública, Josep Maria Argimon, després de dos mesos amb el lloc vacant, després de la dimissió de Joan Guix. Però Argimon, que comunica millor els diferents casos que es produeixen cada dia que la consellera de Salut, Alba Vergés, no ha pogut encara donar la volta a l'embolic de les xifres.
Argimon ha assumit la responsabilitat de redreçar aquesta situació. Però el que fa el Govern, fins ara, és "crear un alarmisme, fals, que no hauria generar", segons les fonts sanitàries consultades. Per quina raó? L'argument que s'ofereix és que la població de risc està molt més protegida que fa uns mesos. Els de més edat i les persones amb afectacions pulmonars estan sota control, mentre els que es contaminen són joves que no tenen símptomes. El problema, en tot cas, és que Salut suma coses diferents.
Per què?
I és que les dades que facilita el departament de Vergés són insuficients per mesurar l'abast de la pandèmia en el territori. El comunicat diari de Salut aporta xifres totals de contagis, hospitalitzacions i morts acumulades des de l'inici de l'emergència sanitària. I confon més que informa, segons les mateixes fonts consultades. En el cas d'infectats, que van arribar als 89.727 aquest dissabte, la xifra fa referència a positius bé per PCR, probables i confirmats epidemiològicament, però no diu quin percentatge suposa cada un. El mateix succeeix amb els contagis en residències de gent gran, que han superat els 15.500. Sempre es parla que fa a casos totals i acumulats.
El Ministeri de Sanitat que no vol assumir el comandament únic altra vegada vol anar-se'n ara de vacances, no vol intervenir. Rep les xifres de totes les comunitats, i comprova que amb Catalunya el problema es manté des de fa mesos, encara que havia millorat. Si per al ministeri en l'última setmana es van produir 26 hospitalitzacions, per a la Generalitat, per al departament de Salut que dirigeix Alba Vergés, van ser entre 40 i 50 a el dia, unes 300 setmanals. L'explicació és que el Govern introdueix tarda les seves dades en el sistema unificat, SiViEs, que notifica individualment la informació des del passat 25 de maig.
El fet és que puja el nombre de contagiats, com a tot Espanya, però les UCI dels hospitals segueixen amb un nombre molt baix d'ingressats i també és menor el nombre de morts. Actualment, hi ha a les UCI d'hospitals catalans 71 persones ingressades per Covid. No és nombre que pugui col·lapsar els hospitals com ja va passar a l'abril.
Alarmisme innecessari
El Govern tampoc facilita dades concretes sobre les hospitalitzacions. Si bé la seva nota diària especifica el total acumulat des que es va declarar la pandèmia -4244 pacients fins a la passada jornada-- i quants d'ells romanen en unitats de cures intensives (UCI) --71 a l'actualitat--, no especifica els nous ingressos. El mateix succeeix amb les altes, de les quals es facilita el gruix des que es van començar a comptabilitzar les dades; un total de 40.734 persones fins aquest dissabte.
Dades sobre la incidència de l'Covid-19 a Catalunya des de l'inici de la pandèmia / SALUT
Pel que fa a les defuncions, Salut recull dades "declarats diàriament" per les funeràries. Fins la passada jornada, 12.677 persones havien mort a causa del "Covid-19 o com a sospitosos". És a dir, el Govern aporta una xifra de víctimes sense poder confirmar si realment estaven infectats. D'aquestes, fa distinció pel lloc de l'exitus -6948 en un centre hospitalari o sociosanitari; 4.116 en residències i 805 en les seves domicilios--, mentre que els restants no són "classificables per falta d'informació", segons la conselleria de Vergés.
Els nous rebrots
Els rebrots han elevat el nombre de contagis a xifres similars a l'inici de la pandèmia. Així, els positius registrats aquest dissabte a Catalunya van ser 1.493, i aquest dijous van fregar els 2.000. Unes dades que s'assemblen als de l'inici de l'emergència sanitària, encara que els morts no han seguit la mateixa tendència. Això demostraria que la situació és completament diferent.
Tres víctimes mortals en les últimes 24 hores, una el divendres, dues dijous, i cinc el passat dimecres. Davant l'alarma per l'increment de positius, el propi Departament de Salut ha hagut de matisar que "bona part" d'ells es deuen als resultats de test serològics, que no serveixen per detectar la malaltia en una fase inicial, sinó els anticossos, que permetrien calcular quina part de la població ha superat el Covid-19.
Què vol dir això? Que la xifra tan elevada de contagis diaris podria no fer referència a nous infectats, sinó a persones que han superat la malaltia. Un motiu d'alegria, per tant. A més, des que van començar a recopilar-dades, l'administració tampoc especifica la franja d'edat ni de contagiats ni de morts, el que impedeix un correcte seguiment de l'afectació de virus.
Però davant aquest nombre de contagis i producte de situacions molt concretes, --fiestas i reunions en espais de ocio-- el Govern ha pres mesures, com el tancament de discoteques i de locals nocturns. La por de l'Executiu de Torra és que la situació se li pugui anar de les mans, --com ha estat a punt de passar a les comarques de Lleida-- però amb la seva comunicació diària pot generar el contrari: un alarmisme que porta a les autoritats franceses a recomanar que no es viatge a Catalunya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario