El Consell de Ministres, amb Pedro Sánchez absent, ha aprovat aquest divendres decretar l'estat d'alarma a la Comunitat de Madrid. Una mesura que ja ha publicat feia una hora el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) per evitar desplaçaments per l'festiu nacional.
L'objectiu és evitar l'operació sortida de tots els madrilenys que pretenien viatjar pel pont del Pilar, el festiu del 12 d'octubre, i en què, segons Moncloa, en el moment en què s'ha aprovat, la presidenta de la regió, Isabel Díaz Ayuso, encara no s'havia posat en contacte amb el cap de Govern, Pedro Sánchez, per comunicar-li el seu pla alternatiu.
Cal constatar a més que Sánchez -aquí Illa és un mer títere- en cap cas ha tingut la més mínima intenció de negociar: l'únic pacte possible per a la Comunitat de Madrid era acceptar les arbitràries imposicions de l'Executiu com una imposició.
El primer que cal deixar clar és que la imposició a la Comunitat de Madrid d'un estat d'alarma i de mesures més severes per controlar l'epidèmia de coronavirus no es deu, en cap cas, a criteris sanitaris o epidemiològics. Per molt que el Govern intenti ocultar-ho, la realitat és que les xifres de contagis i la pressió sobre el sistema sanitari estan baixant a Madrid des de fa diversos dies i això és una cosa que reflectien fins a les dades manipulats de Illa i Simón.
Les respostes són evidents i terribles: en primer lloc l'estat d'alarma és una reacció arrogant i totalitària a la decisió de TSJM, és el que hauria fet qualsevol caudillito d'opereta d'una dictadura tropical que a el crit de "a mi ningú em nega res" imposa la seva voluntat a cop de decret.
I en segon lloc i més important a llarg termini: les mesures i l'estat d'alarma són contra Madrid i contra els madrilenys, una regió que demostra l'èxit de tot allò del que Sánchez i els seus socis abominen: la llibertat, la iniciativa privada , la col·laboració entre les empreses i el sector públic, l'eficàcia dels impostos baixos o, al menys, més baixos. Madrid és el mirall en el qual queden reflectits en tota la seva misèria els socialbolivarianos que han ocupat el poder a Espanya i aquesta és una comparació que no poden suportar.
A més, Madrid s'està convertint en una de les poques institucions que, amb el Rei i part de l'Poder Judicial, semblen disposades a resistir l'embat totalitari que se'ns ve a sobre i de què aquest estat d'alarma és només un episodi més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario