El jutge Llarena deixa en llibertat a l'exconsellera Serret després d'abandonar a Puigdemont i lliurar

 

L'exconsellera ha prestat declaració assistida de lletrat Íñigo Iruin i s'enfronta només a l'càrrec de desobediència per participar en la convocatòria de l'1-O.

El jutge de Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor de la causa del 'Procés', ha deixat en llibertat a l'exconsellera catalana Meritxell Serret, després prendre-li declaració aquest dijous.

La exconsellera d'Agricultura, que es trobava fugada d'Espanya des d'octubre de 2017, ha abandonat Bèlgica per lliurar-se a l'Tribunal Suprem. Sobre ella pesava una ordre internacional de detenció només per prendre-li declaració per un presumpte delicte de desobediència en relació a l'referèndum d'l'1-O ..

Serret, que ha deixat la defensa de lletrat Gonzalo Boye i és ara representada per Íñigo Iruin, històric advocat de persones vinculades a ETA, és la primera dels polítics relacionats amb el 'Procés' a abandonar l'estratègia de l'expresident català Carles Puigdemont. Segons fonts jurídiques, la decisió de Serret pot ser el prolegomen de la de Marta Rovira, fugida a Suïssa i que, com l'exconsellera d'Agricultura, pertany a ERC.

Aquestes fonts afirmen que el pas donat per Serret posa de manifest la separació d'estratègies jurídica i política entre els encausats d'ERC i els de Junts per Catalunya fugits d'Espanya, però pronostiquen que aquests últims no seguiran el camí de lliurar-se a la Justícia.

Serret porta setmanes preparant el seu lliurament a l'Tribunal Suprem. En l'acte de processament dictat per Llarena el 21 de març de 2018 li van atribuir presumptes delictes de desobediència i malversació de fons públics en relació a la celebració de l'referèndum independentista d'l'1-O, prohibit pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i per el Tribunal Constitucional.

Però, després de la sentència dictada per la Sala Penal de l'Suprem a l'octubre de 2019, l'instructor només li atribueix un presumpte delicte de desobediència. L'alt tribunal va excloure de la condemna per malversació als exmembres de Govern de Puigdemont que no van assumir el pagament de cap despesa per a la celebració de l'1-O.

Serret pot trobar-se, així, en la mateixa situació que els exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Jaume Vila. Aquests van ser finalment condemnats només per desobediència ja que no va poder provar-se que els departaments de la Generalitat que dirigien contribuïssin al finançament de la consulta il·legal. Cap dels tres ha estat condemnat a penes de presó, sinó a un any i vuit mesos d'inhabilitació.

Malversació i desobediència

Meritxell Serret va ser processada pels delictes de malversació de cabals públics i desobediència, no obstant això, atès que fins ara no s'ha atribuït que el seu departament realitzarà pagaments concrets per l'organització de l'referèndum d'l'1-O, i ja que els processats que van ser jutjats en aquesta mateixa situació van ser condemnats per un delicte de desobediència i absolts de delicte de malversació, no s'havia cursat contra ella cap ordre europea de detenció després de la sentència de el 14 d'octubre de el 2019.

Existia, però, una ordre nacional d'detenció per presa de declaració i continuar el procediment contra ella. La pena prevista per al delicte de desobediència és de multa i inhabilitació per a ocupació o càrrec públic de fins a dos anys.

A el front de la 'ambaixada' de Brussel·les

Al juny de 2018, vuit mesos després de la seva fugida, Serret va ser nomenada nova delegada de la Generalitat a Brussel·les davant la Unió Europea. Ho va fer malgrat la seva falta d'experiència diplomàtica i trobant fugida de la Justícia espanyola, amb un sou que superava els 80.000 euros bruts anuals. Però dins del grup de fugits, l'exconsellera sempre va mantenir un perfil baix i, aquesta mateixa setmana, es va anunciar que deixaria el càrrec en "els pròxims dies".

El seu pas enrere en la delegació de Brussel·les es va relacionar amb el fet que s'hagués convertit en diputada d'Parlament després de presentar-se a les eleccions catalanes de el 14 de febrer com a número dos d'ERC per Lleida en substitució de l'actual conseller d'Acció Exterior en funcions, Bernat Solé, que no va poder estar a les llistes electorals a l'ésser inhabilitat per un delicte de desobediència per l'1-O quan era alcalde d'Agramunt (Lleida). Ara, aquesta renúncia adquireix un nou significat: Serret ha tornat a Espanya.

Després de conèixer la seva entrega, ERC ha llançat un comunicat amb la versió de la processada. Assegura que prendrà possessió del seu escó al Parlament "per continuar la seva lluita política contra la repressió". Des de la càmera, mantindrà la baralla "a favor de l'autodeterminació, fent política des de Catalunya i tractant d'obrir camí a la resta de" exiliats polítics ".