L'expresident de la Generalitat Quim Torra. (EFE)
En total, la Generalitat té 341 càrrecs polítics (aquí estan compresos també els consellers), que costen cada any un total de 23,6 milions d'euros
Els partits independentistes es juguen molt en el repartiment de càrrecs al Govern de Catalunya. Deia Giulio Andreotti que "no desgasta el poder, el que desgasta és no tenir-lo". Els independentistes no estan disposats a no tenir-lo. I pugnen no ja pel propi control de el poder polític, sinó per tres poderoses raons.
La primera d'elles és per mantenir un nínxol d'oferta laboral per als afiliats de el partit. És a dir, la possibilitat de contractar els afins, convertint a l'Administració en una mena d'oficina d'ocupació que premia la lleialtat i assegura la supervivència. La segona és que els fitxatges cotitzen un percentatge del seu salari a el partit que els col·loca, la qual cosa representa un ingrés extra per a les formacions. I la tercera és la possibilitat de gestionar l'aixeta de diners, tant de subvencions com d'adjudicacions, pel que pot gestionar discrecionalment l'erari públic a conveniència.
El pastís de l'Administració catalana és prou llaminer com perquè la lluita per la supervivència i el poder sigui a cara de gos. En total, la Generalitat té 341 càrrecs polítics (aquí estan compresos també els consellers), que costen cada any un total de 23,6 milions d'euros. Són el que s'anomenen càrrecs de confiança i en ells es troben tant càrrecs estructurals com a simples assessors. En cada legislatura, aquests càrrecs canvien de titular perquè el conseller té la potestat de nomenar a dit a qui vulgui, sense necessitat de cap justificació. Per llei, els càrrecs nomenats d'aquesta manera cessen a el mateix temps que la persona que els va nomenar, llevat que la que prengui el seu lloc els ratifiqui en el seu lloc.
Entre aquests càrrecs de confiança o eventuals es troben, per exemple, el fugat Lluís Puig, exconseller de Cultura i resident a Waterloo, que rep de l'erari públic català 91.242 euros anuals com a director del programa de desenvolupament de projectes culturals en l'àmbit internacional. La recentment retornada Meritxell Serret (va ser elegida diputada el passat 14-F a les files d'ERC) figura en el llistat de 2020 encara com a delegada de la Generalitat davant la UE, amb un salari de 87.456 euros.
Càrrecs expressament
L'expresident Quim Torra també va crear un organisme sota el nom de Comissionat de la Presidència per al Desplegament d'l'Autogovern, a el front de el qual es va posar a Pau Villoria. Salari: 117.452 euros, més que qualsevol conseller. I això que en el Diari Oficial de la Generalitat el seu càrrec no apareix com comissionat, sinó com "viceconseller de la Presidència". Villoria va ser l'encarregat d'elaborar un informe sobre les destrosses de l'aplicació de l'article 155 en les institucions catalanes. Torra també va premiar Joan Ramon Casals, exalcalde de Molins de Rei, per al qual va crear el lloc de cap de l'Oficina de l'President. Després de la inhabilitació de Quim Torra, Casals va cessar com a director de l'Oficina i va ser recol·locat com a director general de Coordinació Interdepartamental. I Jordi Moreso, que era coordinador d'aquesta oficina, va ser recol·locat com a càrrec eventual en el gabinet de la consellera de Presidència. Un altre mos de 87.456 euros als fons públics. I Manuel Manonelles, exambaixador de la Generalitat a Suïssa, per exemple, va ser incorporat a Presidència com a assessor de Torra amb un salari de 79.917 euros anuals.
En Vicepresidència, va desaparèixer l'Oficina per a la Millora de l'Autogovern (duplicada de la de Presidència), però Pere Aragonès (que té en la seva àrea a 47 càrrecs de confiança, els mateixos que en 2018) va fitxar Adam Majó (91.242 euros de salari) , com a director d'una nova Oficina de Drets Civils i Polítics. I, per no ser menys, també es va muntar una oficina de l'Vicepresident amb Bernat Costas (87.456 euros) al seu front. El coordinador de l'oficina és Raül Múrcia (79.917 euros), més conegut com a 'Muto', investigat en el sumari de l'1-O i un dels homes clau en l'organització del referèndum de l'1 d'octubre.
Des dels sectors independentistes es subratlla que a l'parlar de càrrecs de confiança cal distingir entre els alts càrrecs que ocupen llocs estructurals i els eventuals o assessors. No obstant això, tots tenen en comú una cosa: són nomenats a dit pel polític de torn i, a efectes administratius, compleixen la mateixa funció.
A ells cal afegir 162 alts càrrecs d'organismes de la Generalitat, ja siguin empreses públiques, consorcis o instituts. Aquests directius suposen una despesa de gairebé 11,1 milions d'euros anuals. A Catalunya, Salut és la que més alts directius acumula, ja que té 44 alts càrrecs amb salaris més que generosos que costen 2.764.748 euros anuals a las arques públiques. Territori, amb 34 organismes, té una despesa en sous d'alts directius de 1.8671.012 euros, mentre que Presidència acumula 19 organismes, els salaris els presidents o directors generals costen a les butxaques dels ciutadans 1.812.289 euros.
500 càrrecs polítics de confiança
En resum, hi ha més de 500 càrrecs polítics, alguns amb salaris d'infart, que no estan disposats a desprendre de la bicoca que representa un salari públic. En llenguatge econòmic, si comptem els sous dels càrrecs de confiança dins de les conselleries més els dels alts directius d'empreses públiques, la despesa total en personal de confiança s'eleva a 34,7 milions d'euros per exercici. En una legislatura, doncs, es van en salaris per a càrrecs de confiança nomenats a dit un total de 138.800.000 d'euros, un mos prou sucós com perquè tots intentin no deixar el pastís.
En aquest enorme negoci, Presidència és el departament amb més pes dins de la Generalitat, en el qual hi ha un bon grapat d'alts càrrecs posconvergentes que porten una dècada amarrats a la butaca. Alguns tenen càrrecs pendents amb la justícia, ja que van ser detinguts en el marc de les investigacions sobre la preparació de l'referèndum, però mai van ser qüestionats per cap responsable polític de la Generalitat. En l'actualitat, estan a l'espera de conèixer les peticions de penes de Fiscalia i de les acusacions populars en els seus respectius sumaris.
Quan Quim Torra va arribar a Presidència de el Govern es va envoltar d'una cort de càrrecs de confiança: als fitxatges que ja hi havia, va afegir alguns de la seva collita personal fins a totalitzar 55 alts càrrecs, alguns d'ells amb salaris de vertigen. Quan va deixar la seva butaca, inhabilitat el 2020, el nombre d'assessors de Torra havia ascendit a 65, el que significa pràcticament un augment de l'20%. I la massa salarial, que el 2018 era de 4.330.211 euros anuals va passar a ser de 4.812.289 euros. Un salt quantitatiu important.
Pel que fa als càrrecs nomenats pels organismes dependents de l'departament de Presidència, la progressió va ser encara més dràstica: el 2018, segons el llistat de la Generalitat, hi havia 10 alts càrrecs ocupant les cúpules dels grans negociats. Per exemple, de la Corporació catalana de Mitjans Audiovisuals (109.080 euros anuals) o de el Centre d'Estudis d'Opinió, el CIS català (82.209 euros), el Centre d'Alt Rendiment Esportiu (CAR) de Sant Cugat (82.209 euros), el Consell Català de l'Esport (82.209 euros), la Fundació la Marató de TV3 (84.714 euros) o l'Institut Català de les Dones (ICD) (85.769 euros).
Al 2020, el llistat d'alts càrrecs d'organismes arribava als 19. La raó no és que es creessin noves empreses, sinó que es van afegir, lògicament, a la llista dels alts càrrecs que depenen de la CCMA i que abans no es recollien, entre ells els de el director de TV3, Vicent Sanchís (116.038 euros); de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo (116.038), o el director d'Estratègia i Recursos Humans de TV3, Andreu Joan Martínez (116.038 euros), que abans havia estat director general de la Policia. En aquests dos anys, el salari de el director de La Marató, Lluís Bernabé, va ascendir a 90.118 euros i el de la presidenta de la CCMA, Núria Llorach, a 116.844 euros. El còmput de directius d'empreses públiques de Presidència va ser de 1.812.257 euros el 2020, quan al 2018 només es comptabilitzaven, segons els llistats oficials de la Generalitat, 838.110 euros. Aquesta diferència, però, és fictícia, al no estar computats els comandaments dels mitjans de comunicació públics en la relació de 2018.
En total, doncs, la despesa de Presidència en dos anys va passar de 5.168.411 euros (la suma dels alts càrrecs de Presidència més els alts càrrecs que figuraven en el llistat de personal directiu d'entitats de el sector públic en 2018) a 6.674. 257 euros. Entre aquests càrrecs figuren no només directors generals, secretaris o directius per als quals es va crear un càrrec expressament, sinó assessors, secretàries i "adjunts", càrrecs ideats per justificar el fitxatge d'amics o compromisos de partit.
Amb desenes de llocs de treball en joc i una suma considerable de milions d'euros, cobra més sentit la negociació a cara de gos per controlar els ressorts de l'Administració. I amb la Presidència a punt de caure en mans d'ERC, els canvis interns dins de l'Administració catalana poden ser molt significatius. "No es tracta només de tenir a gent col·locada, que també, sinó del que els partits poden deixar d'ingressar en concepte d'aportacions dels alts càrrecs, ja que normalment tots els que tenen lloc a l'Administració, especialment si és un lloc de confiança, solen aportar, com a mínim, el 3% del seu salari a el partit ", reconeix al Confidencial una font independentista. En alguns sectors, el percentatge d'aportació se situa entre el 5 i el 10%. Tot un chorro de diners extra per als partits.
El Confidencial
No hay comentarios:
Publicar un comentario