¿Canvi de postura de Junqueras?

Oriol Junqueras líder d'ERC, que fins ara havia estat exigint de el Govern d'Espanya una amnistia general, signa avui una tribuna d'opinió en la qual oficialitza un canvi d'estratègia que ERC i accepta els indults i qüestiona ara la via unilateral

Junqueras, signa avui una tribuna d'opinió en què qüestiona la utilitat estratègica de l'unilateralisme independentista i oficialitza el gir que els republicans porten temps esbossant. Així, reconeix que la resposta de l'sobiranisme després del 1-O, la DUI, no va ser entesa com «plenament legítima» per una part important de la societat, «també de la catalana».

Coincidint amb la visita de Pedro Sánchez a Barcelona, ​​on s'ha trobat avui amb el president català Pere Aragonès en un acte de Foment de l'Ocupació, Junqueras fa diverses referències als indults, que tot apunta que es concediran abans de l'estiu. En aquest sentit, destaca que aquests representen un «gest» que pot acabar amb la «persecució judicial» que, al seu parer, pateix l'independentisme català. «No acaba ni amb els exiliats ni amb els presos (...), cal fer-la extensiva a la resta de les 3.000 persones que pateixen causes judicials», afegeix després d'apostar, de nou, per una amnistia general i un referèndum pactat.

No obstant això, les reflexions més rellevants són les que fa el líder d'ERC pel que fa a l'estratègia que ha de seguir el «Procés» a partir d'ara. Així, Junqueras aposta per deixar de banda la via unilateral testejada en 2017 i tornar a l'aposta per un referèndum pactat. «Avui continuem creient que la millor via per fer-ho, com sempre hem defensat, és la via escocesa», ressalta en una reflexió publicada al web de La Sexta i al diari català «Ara».

Renúncia a l'1-O

Així, Junqueras ressalta que únicament un referèndum acordat comportaria un «reconeixement internacional immediat». «Sabem que altres vies no són viables ni desitjables en la mesura que, de fet, ens allunyen de l'objectiu a assolir», resumeix en un missatge que, de facto, suposa la renúncia per part d'ERC del que l'independentisme més exaltat qualifica com «mandat de l'1-O», és a dir, la necessitat d'implementar a curt termini el resultat de la consulta il·legal celebrada el 2017 pel govern de Carles Puigdemont.

El to i missatge de Junqueras contrasta de manera frontal amb el discurs dels seus socis de Junts per Catalunya, formació que segueix reivindicant l'1-O i aposta, encara que ara de forma bàsicament retòrica, pel unilateralisme. Davant aquests, el republicà reivindica la taula de diàleg Govern-Generalitat. «Per molt que es critiqui i es ridiculitzi, la taula de diàleg i negociació entre governs és un èxit en si mateixa perquè obre un espai per a la potencial resolució de l'conflicte», assevera després de reconèixer que l'independentisme ha de sumar adeptes i credibilitat abans de tornar intentarem seus objectius.

Tot i que aquesta declaració podria interpretar-se com una renúncia de l'independentisme al seu objectiu final i com a tal s'està venent de manera triomfalista pels mitjans socialistes, penso que les seves intencions no han canviat en absolut i que només intenta guanyar temps per millorar la seva situació per tornar-intentar quan es presenti l'ocasió.

Sembla que tot el passa últimament, s'hagués preparat per endavant amb molta antelació ... La visita avui de Sánchez a Barcelona, ​​l'obstinació de Sánchez amb els indults, el seu acostament cap a Aragonès, aquesta carta de Junqueras a la Sisena, el silenci de Puigdemont, la reunió anterior de Junqueras a casa de Roures amb Iglesias i la seva oferta televisiva posterior. Dóna que pensar. Són massa coincidències ...

Carta íntegra d'Oriol Junqueras a La Sexta

Comença a caminar una nova Generalitat republicana. Amb el govern encapçalat per Pere Aragonès, tindrem, després de més de 80 anys, un president d'Esquerra Republicana de Catalunya escollit amb normalitat parlamentària. Amb els mateixos objectius que ens han mogut sempre: construir un país pròsper, just i plenament lliure per a tots i cada un dels ciutadans que viuen a Catalunya, pensin el que pensin i vinguin d'on vinguin. La nova Generalitat republicana té uns reptes immensos, però afronta les greus crisis que estem vivint amb voluntat transformadora i estic convençut que sabrà liderar la reconstrucció social i econòmica de país i guanyar-se la confiança de la ciutadania mantenint-se sempre a la banda de la gent.

I amb el nou govern s'obre una nova etapa. Més de tres anys després d'el referèndum de l'1 d'octubre des d'ERC hem fet una reflexió profunda sobre les nostres fortaleses i debilitats, els errors i els encerts, per extreure aprenentatges.

Va ser evident que la reacció de l'Estat va ser percebuda per gran part de la societat catalana com cada vegada menys legítima i allunyada de principis democràtics. Però a el mateix temps, hem esr conscients que la nostra resposta tampoc va ser entesa com a plenament legítima per una part de la societat, també de la catalana. En aquest sentit, vull tornar a estendre la mà a tots aquells que s'hagin pogut sentir exclosos, perquè el nostre objectiu ha de ser justament el de construir un futur que inclogui a tots.

La nostra voluntat és la de sempre. La independència és la millor eina per ajudar a la gent d'aquest país, però les estratègies s'han d'adaptar a les circumstàncies per ser guanyadores. La conclusió és que necessitem ser més; una majoria incontestable, plural i transversal, que demostri que governa bé i per a tots, i que posi en el centre de l'agenda la resolució de l'conflicte polític existent per vies democràtiques.

Defensem l'autodeterminació perquè volem que tota la ciutadania del nostre país, tota, pugui decidir si vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de república o si aposten per mantenir-se dins de l'Estat espanyol. I, legítimament, nosaltres treballarem i defensarem l'opció de l'sí. Tenim dret a governar-nos amb les mateixes eines que qualsevol estat. Tres quartes parts de la ciutadania de Catalunya defensa que la solució a l'conflicte polític existent es resoldrà votant en un referèndum. No podem negar la realitat, ningú. No podem actuar com si aquests consensos no existissin. Ningú.

No volem formar part d'un estat on persisteixen estructures que serveixen per perseguir els adversaris polítics, on hem d'acatar lleis que ens semblen profundament injustes i arbitràries, que tipifiquen com a delictes comportaments que són plenament democràtics i no haurien de ser delictius. De fet, tenim el deure de treballar incansablement, per totes les vies democràtiques possibles, per canviar aquesta situació. I això és el que hem fet i farem.

I avui seguim creient que la millor via per fer-ho, com sempre hem defensat, és la via escocesa. La via de l'pacte i l'acord, la via de l'referèndum acordat. És l'opció que genera més garanties i reconeixement internacional immediat. Perquè sabem que altres vies no són viables ni desitjables en la mesura que, de fet, ens allunyen de l'objectiu a assolir.

Per convertir-nos en un estat és imprescindible construir una gran majoria a Catalunya, però també cal guanyar-se la legitimitat a tot arreu. La partida es juga dins i fora. Per això, mai renunciarem a l'diàleg ni a la negociació. Seria una ingenuïtat creure que el diàleg polític amb l'estat donarà fruits tangibles de forma immediata, però creure que podem prescindir-ne seria una irresponsabilitat caríssima. Per molt que es critiqui i es ridiculitzi, la taula de diàleg i negociació entre governs és un èxit en si mateixa perquè obre un espai per a la potencial resolució de l'conflicte.

El diàleg i la negociació són imprescindibles. Els conflictes polítics que s'acaben resolent ho fan, tard o d'hora, al voltant d'una taula on totes les parts exposen lliurement les seves posicions. La nostra, la qual representa els grans consensos de país, és la fi de la repressió i l'autodeterminació.

Estem davant d'un conflicte polític i aquest només es podrà resoldre per vies polítiques i democràtiques. Sempre hem dit que cal tornar a l'àmbit de la política, d'on no se'ns hauria d'haver fet sortir mai. Ara és el moment de l'audàcia política, el coratge democràtic i la reconciliació social. Perquè la conciliació del conjunt de la nostra ciutadania és fonament imprescindible de el futur.

Per a nosaltres, ho hem explicat moltes vegades i ho seguim defensant sense matisos, l'amnistia és la nostra prioritat per acabar amb la persecució judicial. La qüestió no acaba ni amb els exiliats ni amb els presos i preses polítiques, sinó que cal fer-la extensiva a la resta de les 3.000 persones que pateixen causes judicials.

Tot i això, hi ha gestos que poden alleujar el conflicte, pal·liar el dolor de la repressió i el patiment de la societat catalana, i qualsevol gest en la línia de la desjudicialització de l'conflicte ajuda a poder recórrer aquest camí.

Però perquè aquest nou paradigma sigui possible és important que les dues parts mostrin la seva voluntat i predisposició. Nosaltres fa temps que, tot i estar a la presó privats de llibertat, ens vam asseure a la taula i mantenim sempre la mà estesa. És el moment que el govern espanyol demostri el seu compromís amb la reconciliació, el diàleg, i la negociació, mirant a el futur.