El Museu Iconogràfic Sant Jordi-Museu de la Miniatura d'Ordino era la "tapadora" que utilitzava Jordi Pujol Júnior per camuflar importants moviments de diners
Josep Pujol Ferrusola era l'alter ego de Jordi Pujol Ferrusola. El seu nom apareixia constantment seguint els passos internacionals del seu germà gran. Tots dos tenien en comú no només l'ésser membres de l'clan familiar català més poderós de les últimes dècades, sinó el compartir beneficiaris o clients. L'escrit de la Fiscalia Anticorrupció és pròdig en detalls sobre com tots dos compartien negocis fora de les fronteres catalanes. A més, en el repartiment de papers, el Ministeri Públic atribueix a Jordi Pujol Ferrusola, la seva dona Mercè Gironès i Josep Pujol Ferrusola la responsabilitat de la gestió de la fortuna familiar i els negocis de l'clan.
El 23 de desembre de 1992, Josep, va obrir el compte AN 81.756 a Andbank, amb un ingrés de 2.670.000 pessetes. En aquest compte van abocar fons diversos comptes pertanyents a familiars, però també a amics. La fiscal Belén Suárez esmenta que el 18 d'abril de 1995, Antoni Zorzano, amic del seu germà Jordi Pujol Ferrusola, va ingressar de cop 10.082.000 pessetes (uns 60.500 euros a l'canvi actual). El 16 de desembre de 1999, Zorzano va tornar a ingressar 7 milions de pessetes, amb la identificació "Museu". Al compte arribaven elevades quantitats de diners tant des dels Estats Units com des de Suïssa, sense que es pugui conèixer qui enviava aquestes remeses.
Però hi ha una dada encara més curiós: "Com va passar amb l'acusat Jordi Pujol Ferrusola, també l'acusat Josep Pujol Ferrusola va rebre una transferència de 146.490 dòlars el 20 de juny de 1997, fons procedents de la mercantil Colil Capital NV, mercantil vinculada a el senyor John Rosillo Serradell. I, en dates pròximes a les del seu germà, va rebre també, des del Banque du Gothard, la quantitat de 50.000 dòlars el 26 d'octubre de 1999, desconeixent-se la raó d'aquests ingressos ", relata la fiscal.
El "amic americà"
John Rosillo va ser el promotor de l'operació immobiliària de Diagonal Mar, que va suposar la reurbanització d'aquesta zona en l'època dels Jocs Olímpics de 1992. En aquell moment, Rosillo era el CEO de la multinacional Kepro. I en l'àrea de Poblenou on es va materialitzar la reurbanització haver importantíssimes requalificacions de terrenys que van generar elevades plusvàlues.
Era l'època en què Rosillo es considerava el nou Rei Mides de Barcelona, es desplaçava en Rolls i col·leccionava quadres de Doris Malfeito, l'esposa de l'aleshores poderós conseller d'Economia, Macià Alavedra. Polítics i empresaris li rendien homenatge, fins que diversos processos judicials li van posar a la picota, va ser condemnat per homicidi (per l'atropellament culpós d'un jove a la Costa Brava i per frau fiscal) i va fugir a Amèrica el 2002, on va estar empresonat a Panamà i va morir en circumstàncies mai prou aclarides (oficialment d'una aturada cardíaca) a l'hotel Embassador el 21 d'octubre del 2007.
Rosillo va ser l'introductor dels Pujol en molts negocis dels Estats Units (on tenia una cadena de restaurants) i Panamà. La llegenda explica també que Josep Pujol Ferrusola va passar part de la seva lluna de mel al seu ranxo de Texas. Quan els Pujol van rebre els fons de Colil Capital en els seus comptes secrets d'Andorra, mantenien negocis amb ell a l'altre costat de l'Atlàntic.
Lee Anderson, un periodista nord-americà que escrivia per a The New Yorker, se'ls va trobar realitzant passejades en helicòpter per veure des de l'aire terrenys en què invertir. El seu amfitrió era Nicolau Barletta, president de l'Autoritat de la Regió Interoceánica, l'organisme que gestiona la zona del Canal de Panamà. En aquestes dates, Kepro presentava suspensió de pagaments però la seva CEO ja estava amb gaudint d'altres negocis milionaris a Amèrica, acompanyat dels fills de Pujol.
Inversions a Mèxic
Els camins dels dos germans tenien més punts en comú: del compte de Josep Pujol van sortir, el 2007, 300.507 euros que van ser ingressats en un compte de la seva parella, amb compte també a Andbank. De la seva compte, igual que d'altres de la família, es realitzaven continus reintegraments en efectiu. En moltes ocasions, els membres de la família ni tan sols es desplaçaven a l'entitat bancària, sinó que enviaven a un xofer perquè fes la feina burocràtic de moure físicament els diners. En altres ocasions, eren els mateixos directius de banc qui donaven personalment l'ordre de transferir els diners o d'invertir-lo.
El relat de la fiscal nua el modus operandi de l'clan: "En aquest compte [es refereix a la de Josep Pujol] hi va haver nombrosos reintegraments en efectiu per imports milionaris, constant que en ocasions es valien de persones com el 'xofer' per poder realitzar els reintegraments. Així consta entre ladóna d'aquest compte i en un dels documents de reintegraments de 300.000 euros es recull l'import a la presentació 'Carta xofer', concretament el 26 d'agost de 2010 ". I després afegeix que en altres ocasions "van ser els propis gestors de l'entitat els que realitzaven les operacions, com és el cas de la compra de divises i que es documentava com una transferència a un compte de l'entitat BACASA- AN 93699/11" . Aquest compte era una pròpia de l'Andbank.
Però hi ha un altre detall a tenir en compte: el 22 de març de 2010, es retiren 300.000 dòlars en efectiu i s'ingressen en el compte 84800, el titular era el germà gran, Jordi Pujol Ferrusola. Però immediatament aquests diners és transferit a Mèxic a favor de comercialitzadora Grup Haaklab SA de CV. El 9 de desembre de 2012, una altra partida de 900.000 euros va seguir el mateix camí, el que porta a la Fiscalia a assegurar que "Josep Pujol Ferrusola, a través del seu germà, l'acusat Jordi Pujol Ferrusola, realitzava inversions en el sector de el joc a Mèxic ".
El grup Haaklab era propietat de Carlos Riva Palau, un dels socis de referència de Jordi Pujol Ferrusola. En realitat, tots dos portaven realitzant inversions paral·leles tant a Espanya com a Mèxic o a Panamà i República Dominicana des dels anys 90.
La fiscal relata també que Antoni Zorzano va obrir el compte AN 42909 a Andbank el 9 de maig de 1997. Un dels documents d'obertura revela que aquest compte és la que utilitza el Museu Iconogràfic Sant Jordi-Museu de la Miniatura. D'aquesta compte, sortien importants quantitats de diners cap a la número 84800 però també cap a diverses empreses americanes, especialment Tabacs Nicarao i Deschis USA Corp, "en què l'acusat Jordi Pujol Ferrusola va invertir un milió de dòlars el 23 de juny de 1998" .
El compte de al Museu servir a Jordi Pujol també per rebre diners, com ho demostren imposicions de la societat Inmoyestel o una partida de 249.407,91 euros ordenada per la mercantil Nordic ApS. La companyia Nordic és una societat (la accionista única és Rakestone Ltd, situada al paradís fiscal de l'illa de Man) controlada pel mateix Jordi Pujol Ferrusola, ja que es van localitzar documents i correus electrònics que així ho acrediten. Es va utilitzar en l'operació per a la construcció de l'polèmic abocador de Vacamorta (Girona).
Jordi Pujol, en aquesta època, havia invertit, a través de la companyia Ipromar, en Tabacs Nicarao i en Deschiss, la principal distribuïdora mexicana de cafè als Estats Units, companyia de la qual va arribar a tenir el 4% de l'capital.
La "tapadora" de l'museu
La fiscal relata que des del compte 64772, a nom de Francesc Robert, es va enviar al compte de Museu Iconogràfic Sant Jordi-Museu de la Miniatura 1.602.509,62 dòlars el 6 d'agost de 2002. El compte de l'museu era utilitzada tant per traspassar diners als comptes de Jordi i Josep Pujol com per rebre diners d'empreses estrangeres.
Però el transvasament de 2002 tenia una particularitat molt determinada: "Aquesta quantitat resultava ser l'import total de les tres pòlisses de préstec atorgades per Andbank al compte de al Museu referida, que l'acusat Jordi Pujol Ferrusola va avalar amb el mateix compte 84800, fent extensiu l'aval, per la quantitat de 1.600.000 dòlars, enfront de les responsabilitats que tingués el titular d'aquesta última compte [es refereix a Francesc Robert]. Això significa que l'acusat Jordi Pujol va disposar de la quantitat de 1.600.000 dòlars a través de dos comptes diferents que va utilitzar per al seu propi interès ", diu l'acusació de el Ministeri Públic.
Sobre el compte 64772, la fiscal ressalta que "els seus fons van ser avalats per l'acusat Jordi Pujol Ferrusola, garantint les responsabilitats d'aquest compte amb avals de dates 17 de octubre de 2005 per la quantitat de 625.000 dòlars i de 6 d'abril de 2010 per la quantitat de 506.000 dòlars. A més, l'acusat Jordi Pujol Ferrusola va utilitzar no només aquest compte 64772, sinó també una altra, l'AN 65075, titularitat de Holdings Robert & Compte, el representant era també Francesc Robert, tant per rebre fons d'origen desconegut com transferir-los, ocultant així la seva destí ".
El Ministeri Públic detalla que el compte oficial de l'primogènit dels Pujol va rebre d'aquesta última compte 325.000 dòlars el 8 d'abril de 2003 i 134.968 dòlars de la 64772 al juliol d'aquest any. El 2010, figuren ingressos en el compte per una suma total de 100.000 euros i més de 404.000 dòlars, sense que es conegui l'origen. El 2011, consta també un pagament de Francesc Robert al compte de Jordi Pujol de 200.000 euros en efectiu i, a l'any següent li transfereix des de la 64772 altres 22.000 euros. "Es desconeix la raó d'aquests ingressos. Això significa que l'acusat Jordi Pujol Ferrusola es va fer responsable dels fons que hi ha hagut en els dos comptes, el que només pot significar que li pertanyien ", assenyala la Fiscalia.
I hi ha un altre detall: el compte AN 65074, a nomena de Wiflee Holdings NV, empres documentació remesaa domiciliada a Curaçao, tenia com a autoritzat a Francesc Robert. I des d'aquest compte es van enviar a la de Jordi Pujol Ferrusola 18.000 euros el 22 de desembre de 2003 i 75.921,26 dòlars el 2 de desembre de 2005, "no consta la raó d'aquests ingressos".
No hay comentarios:
Publicar un comentario