El Tribunal de Comptes reclama a Puigdemont i altres 19 càrrecs separatistes 4.140.000 malversats per a l'1-O
A l'tractar-se d'una actuació administrativa -no penal- ni Puigdemont ni els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí estan emparats per la immunitat parlamentària com eurodiputats. Aquest dimarts, després de conèixer la decisió, Puigdemont va demanar ajuda econòmica als ciutadans catalans. "El Tribunal de Comptes ens demana una fiança de 4,1 milions d'euros als que vam fer possible el referèndum d'l'1 d'octubre. Tenim 15 dies per evitar que ens embarguin els nostres béns. Si vas votar l'1 d'octubre, et necessitem ", va escriure a la xarxa social Twitter al costat d'una imatge amb un número de compte.
Al costat d'ells seran jutjats tots els exconsellers de Govern de Puigdemont, inclosos Santi Vidal, que va dimitir abans de la declaració d'independència de l'27 d'octubre, i Neus Munté, que va abandonar l'Executiu al juliol d'aquest any. A més, a la llista figuren alguns alts càrrecs claus en la preparació de la consulta il·legal, com Josep Maria Jové o Antoni Molons.
La instructora va exonerar, en canvi, a Eva María Pardo i Jordi Serra, tots dos interventors de la Generalitat, i Josep Vidal, director general d'Economia Social de la Generalitat.
El procediment davant del Tribunal de Comptes és similar a la que va afectar l'expresident Artur Mas i als exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau per la consulta sobiranista de el 9 de novembre de 2014, que es va celebrar tot i la prohibició de l'Tribunal Constitucional. El tribunal va fixar en 4.990.000 d'euros els diners malversats en aquella ocasió. Aquesta sentència de l'òrgan fiscalitzador es troba recorreguda davant la Sala del Contenciós-Administratiu de Tribunal Suprem.
La causa per l'1-O a la crida jurisdicció comptable corre en paral·lel a la sentència de la Sala Penal de l'Suprem, que el 14 d'octubre va condemnar a penes de fins a 13 anys de presó per sedició i malversació a Junqueras ia vuit exconsellers de Govern de Puigdemont per la fallida declaració d'independència de la tardor de 2017.
En la causa exerceixen l'acusació la Fiscalia de el Tribunal de Comptes i les associacions Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució. El ministeri públic, en la seva demanda, no concreta una xifra total de diners suposadament malversats, encara que dóna diverses despeses parcials, entre ells un de 979.666,96 euros en paperetes i un altre de 38.431,20 euros en cartelleria, així com 2,3 milions d'euros de la "acció de la presidència catalana" a l'exterior per promoure el procés independentista. Les associacions constitucionalistes reclamen un desfalc total de 1.971.601,20 euros.
En la causa penal sobre el Procés davant el Suprem, la Fiscalia mantenia en 2.870.000 d'euros la quantitat suposadament malversada en el procés independentista. En aquesta quantitat figura el muntant que va suposar l'ús durant la jornada de l'1-O dels més de 2.259 locals habilitats com a punts de votació i que va ser valorat pericialment per l'entitat SEGIPSA en 900.906 euros.
A aquesta quantitat cal sumar les campanyes de publicitat de l'registre de residents a l'exterior (220.253 euros), la campanya de publicitat de l'referèndum (els anuncis de les vies de tren emesos per TV-3, que ascendeixen a 277.803 euros), les factures d'Unipost pels enviaments postals de les targetes censals (979.661 euros) i la cartelleria (47.151).
Les despeses d'honoraris, viatges i manutenció dels diferents grups d'observadors internacionals i estudiosos que van acudir a Catalunya en la jornada d'el referèndum i en els mesos previs van ascendir a 338.607 euros. D'aquesta quantitat, 177.304 euros corresponen a el grup dels 12 "experts internacionals" contractats per Diplocat i liderats per la neozelandesa Helena Catt.
Aquesta activitat preparatòria de l'referèndum il·legal també s'investiga al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona, on es troben imputats alguns dels protagonistes secundaris de l'Procés, com Josep Maria Jové, diputat autonòmic d'ERC i número dos d'Oriol Junqueras quan van succeir els fets; Josep Lluís Salvadó, exsecretari autonòmic d'Hisenda; o Antoni Molons, secretari de Comunicació de la Generalitat i la persona sospitosa de ser "el tal Toni" que realitzava els encàrrecs de l'material preparatiu de l'referèndum il·legal.
Economistes internacionals donen suport a Mas-Colell davant l'imminent això pel Tribunal de Comptes
"En dues setmanes, la casa dels meus pares, la seva pensió i el seu compte bancari podrien passar a mans de les autoritats", denuncia el fill de l'exconseller català acusat de desviar fons a l' 'Procés'
El debat sobre la concessió dels indults als líders catalans jutjats pel Procés eclipsa altre front legal de l'independentisme, amb molts més afectats i amb importants conseqüències econòmiques.A la llista també hi ha el màxim responsable d'Economia de la Generalitat en aquesta època, Andreu Mas-Colell. Un dels seus fills, Alexandre, professor de la Universitat de Princeton, ha denunciat aquest dilluns, a través de les xarxes socials i en anglès, el seu cas. Els missatges han despertat una onada de suport entre la comunitat acadèmica econòmica, com ha estat el missatge de l'economista Alexander Tabarrok, director d'investigació de l'Think Tank Independent Institute; Gerardo Esquivel, subgovernador del Banc de Mèxic o per el compte oficial de l'Institut de Recerca en Economia de la Universitat de Georgetown.
"En dues setmanes, la casa dels meus pares, la seva pensió i el seu compte bancari podrien passar a mans de les mans de les autoritats estatals", ha escrit el fill de l'exconseller a la xarxa social. Mas-Colell va ser conseller d'Economia durant el Govern d'Artur Mas, que va finalitzar el 2015. El Tribunal de Comptes estudia el desviament de fons públics a la promoció de l'procés a nivell internacional, que va acabar amb el referèndum de 2017, declarat il·legal pel Tribunal Constitucional. L'òrgan fiscalitzador creu que es van malgastar uns 4,8 milions d'euros entre 2011 i 2017.
Alexandre Mas, que també va treballar per al govern de Barak Obama, no demana cap tipus de contribució econòmica per ajudar al seu pare però sí convida a que faci pública i es comparteixi la seva situació, desconeguda fora d'Espanya, a les xarxes socials. Mas-Colell, assegura el seu fill, està dins de l'procediment només per haver estat el màxim responsable de l'Pressupost de la Generalitat i insisteix que no va tenir cap paper en l'organització de l'referèndum d'l'1-O. "No hi haurà judici, simplement s'imposa una sanció. Els recursos [contra la possible responsabilitat administrativa] duraran anys i poden arribar a la justícia europea, però el truc és que mentrestant l'acusat ha de dipositar una garantia per l'import total sol·licitat ", recorda en el seu fil de Twitter.
L'exconseller, de 76 anys, es va jubilar un cop va acabar la seva tasca a l'capdavant d'Economia. El proper dia 26, el seu aniversari, haurà d'anar a el Tribunal de Comptes juntament amb altres 40 alts càrrecs per conèixer quants diners ha d'assegurar. A més d'Esquivel i Tabarrok, també han mostrat el seu suport el professor de la Universitat de Minnesota Tim Kehoe o Dani Rodrik, president d'International Economic Association i professor de la Harvard Kennedy School.
El fill de Mas-Colell denuncia el setge de el Tribunal de Comptes al seu pare
La persecució de l'Tribunal de Comptes als polítics independentistes ha arribat amb força als lectors de parla anglesa. El fill de l'exconseller Andreu Mas-Colell, Alexandre Mas, ha publicat un fil de Twitter en anglès on denuncia el setge que està patint el seu pare per part d'aquest tribunal.
Alex Mas és professor d'Economia Laboral a la prestigiosa universitat de Princeton, i des dels Estats Units ha volgut donar a conèixer la situació que es viu a Catalunya. "El meu pare, l'economista Andreu Mas-Colell, està patint una situació injusta", comença la llarga publicació a la xarxa social, on justifica abordar un tema personal en un perfil professional per l'extrema gravetat de la situació que viu la seva família. "En dues setmanes, la casa dels meus pares, la seva pensió i el seu compte bancari podrien passar a mans de les autoritats estatals", denuncia conseqüència de la causa d'el Tribunal de Comptes contra l'acció exterior de la Generalitat.
La persecució política a Catalunya
El mes passat, el Tribunal de Comptes va posar al centre de les seves investigacions l'acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017 per suposats despeses relacionades amb el Procés independentista, i l'òrgan fiscalitzador va assenyalar personalment a més d'una trentena de persones, entre les quals els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i molts altres exconsellers com Raül Romeva, Jordi Turull i Andreu Mas-Colell. Només pel treball de l'Diplocat es reclamen 4,5 milions d'euros.
Alex Mas recorda que el seu pare es va retirar de la política al 2015, dos anys abans que el següent Govern posés en marxa el referèndum d'l'1 d'octubre. "Aquests esdeveniments van portar a una onada de detencions, condemnes, empresonaments i dures penes contra líders polítics i de la societat civil", explica Alex Mas. Puntualitza, però, que el seu pare no va tenir res a veure amb l'organització de l'referèndum, perquè ja estava retirat. "I ara, sis anys després de la seva jubilació, ha estat assenyalat amb un càstig financer sever", ha denunciat.
El setge de el Tribunal de Comptes
"Encara que no queda escrit, sembla que l'hi assenyala perquè va ser responsable d'implementar els pressupostos votats al parlament. Sembla que per això se li responsabilitza personalment per una quantitat total que pot sumar desenes de milions de dòlars", valora en el seu fil de Twitter.
Alex Mas explica que no rà judici, que la pena simplement serà dictada i costarà anys fer que el cas arribi a el Tribunal Europeu dels Drets Humans. "El truc és que mentre tant els acusats hauran de donar el total que se'ls demani", remarca. Per això, pot ser que tots els acusats hagin de cedir els seus estalvis i les seves propietats a l'Estat. "Serà una expropiació arbitrària. M'entristeix que algú que ha posat tant d'esforç a l'crear una educació superior i recerca a Espanya se'l tracti d'aquesta manera", denuncia. El 29 de juny els acusats hauran de comparèixer, coincidint amb el 77.º aniversari d'Andreu Mas-Colell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario