Més de 1.800 advocats planten cara al separatisme i demanen al 'Govern' que acati les sentències lingüístiques

Lectura del manifest davant del Col·legi d'Advocats | LD

Adverteixen a la Generalitat que en cas que no apliqui les fallades a les escoles seran elles les que demanin l'execució de les fallades.

S'ha acabat el temps de silenci a Catalunya. L'oposició al separatisme alça de mica en mica la veu. La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 20 de desembre de 2020 que implica la inclusió d'un 25% d'espanyol a l'ensenyament, la campanya d'assetjament contra la família de Canet de Mar, amb insults i amenaces fins i tot per al nen, de tan sols cinc anys, i les crides dels principals dirigents separatistes a desobeir han provocat una intensa reacció als sectors contraris al nacionalisme, des d'associacions a les famílies, passant per professionals com els advocats.

És al Col·legi d'Advocats de Barcelona on es dirimeix l'últim episodi d'aquesta batalla. Una nota de la secció de Dret Constitucional del referit òrgan col·legial censurant que la Generalitat estigui disposada a no complir amb les sentències lingüístiques va generar una campanya d'assetjament per part d'advocats separatistes tan connotats com Jaume Alonso Cuevillas, exletrat de pròfug Puigdemont i diputat al parlament autonòmic, Gonzalo Boye, Jordi Pina o Andreu Van den Eynde, tots ells contractats pels colpistes. Als mitjans d'orientació separatista es va acusar els membres de la secció de Dret Constitucional del Col·legi de "feixistes". I fins i tot se'ls ha arribat a acusar en una ostentació d'hipocresia per part dels independentistes de polititzar l'òrgan.

Davant la duresa de la campanya, un grup d'advocats constitucionalistes va llançar una altra campanya que ja porta recaptades més de 1.800 signatures de lletrats que exigeixen que es compleixin les sentències i cessin els insults i les desqualificacions. Aquest dijous, una nodrida representació d'aquests advocats s'ha plantat a les portes del Col·legi per llegir un manifest de suport que coincideix amb les tesis expressades a la nota de la secció de Dret Constitucional, insisteix que la Generalitat hauria d'haver protegit el menor de Canet de Mar i que no només ha d'acatar les sentències lingüístiques sinó vetllar pel seu compliment.

També exigeixen als representants polítics “que no difonguin missatges poc rigorosos que confonen i confronten la població. Aquest és un assumpte tècnic, de dret i educació i són els professionals d‟aquests sectors els que han de treballar perquè es compleixi el model legal d‟educació a Catalunya”.

Ha estat la professora de Dret Civil de la Universitat de Barcelona (UB) Chantal Moll l'encarregada de llegir un text que ha conclòs amb una advertència a l'administració autonòmica: "En cas que l'Administració no compleixi la funció, els advocats serem els qui haurem de sol·licitar l'execució de la sentència en nom de les famílies i associacions afectades", adverteixen. Entre els lletrats presents a la concentració es comptaven entre altres Javier Berzosa, José María Fuster Fabra, Miguel Duran, Antonio Pavón o Ricardo Morante.