miércoles, 1 de diciembre de 2021

Nova copa de l'OCDE a la política econòmica d'Espanya. Rebaixa en més de dos punts la previsió de creixement i deixa en evidència el Govern


La vicepresidenta primera i ministra d'Afers Econòmics, Nadia Calviño.

L'organisme també retalla l'estimació per al proper any i retarda la recuperació dels nivells previs al Covid fins al 2023

Nou cop a les previsions econòmiques del govern de Pedro Sánchez. L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) ha retallat a 2,3 punts a la baixa l'estimació del creixement del producte interior brut (PIB) d'Espanya per al 2021.

Espanya creixerà un 4,5% aquest any i l'economia no serà capaç de recuperar els nivells previs al Covid fins, almenys, el primer trimestre del 2023. Són les previsions que avui ha publicat l'OCDE, que suposen una retallada de més de dos punts des del 6,8% que va estimar al setembre i que, a més, deixen en evidència que les xifres sobre les quals el Govern ha construït els Pressupostos estan totalment desfasades.

Perquè a més d'aquesta retallada notable, l'organisme també redueix el repunt del Producte Interior Brut (PIB) per a l'any que ve: serà del 5,5%, és a dir, més d'un punt menys. I el 2023 l'economia començarà a perdre un cert vigor amb un avenç previst del 3,8%.

El motiu principal per a aquest revés dur és la revisió negativa que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) va fer del creixement registrat el segon trimestre d'aquest any. L'inesperada i històrica retallada va canviar substancialment el panorama, desencadenant una cascada de revisions negatives que inclouen el Fons Monetari Internacional (FMI) o el Banc d'Espanya, que ja ha avançat que emprendrà una rebaixa significativa de les seves estimacions.

Tot això dibuixa un context que s'allunya molt del discurs del Govern, en què Espanya no és la locomotora del creixement després de la històrica caiguda econòmica del 2020 i que subratlla la lentitud de l'economia per recuperar-se. Si es compara la situació espanyola amb la d'Itàlia, per exemple, s'observa que el país presidit per Mario Draghi recuperarà els nivells pre-covid ja a l'inici del 2022, mentre que França ho farà al tancament del present exercici i Portugal, a mitjans del proper.


Els analistes de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics citen també la necessitat que el consum estiri amb força l'economia, la inflació i l'oportunitat que representen els fons europeus. Els 70.000 milions comunitaris són clau per a Espanya, i hi ha no pocs dubtes sobre la capacitat del Govern per treure'ls el màxim profit.

L'OCDE inclou a les previsions mundials que ha presentat aquest dimecres la seva estimació d'atur i dèficit per al període 2021-2023. Sobre el primer punt, l'evolució esperada de la desocupació és la següent: 15% aquest any, 14,2% el proper i el 2023 encara serà d'un 13,6%.

Pel que fa a la desviació pressupostària, el 2023 la dada encara estarà al 4,2%, mentre que el deute públic amb prou feines es reduirà del 120% al 116%.

Abaixen les previsions per a Espanya més que la resta d'Europa

Per al 2022, l'OCDE ha situat el creixement del PIB en el 5,5%, fet que suposa un descens d'1,1 punts percentuals respecte a l'estimació anterior, publicada al setembre. Per al 2023, la previsió de creixement econòmic s'ha situat al 3,8%, sense comparació amb cap dada anterior.

A la resta dels països de la Unió Europea les revisions de la previsió de creixement són només unes poques dècimes a la baixa o fins i tot fins a diverses dècimes a l'alça, millorant les previsions. Així, en el cas de França, l'OCDE ha revisat cinc dècimes a l'alça l'estimació del 2021 fins al 6,8%, i en dues dècimes la del 2022, fins al 4,2%. De la mateixa manera, Itàlia creixerà un 6,3% aquest any, quatre dècimes més, i un 4,6% l'any que ve, cinc dècimes més.

I mentre l?OCDE dóna aquestes dades, el president del Govern, Pedro Sánchez, durant la visita oficial a Egipte fa l?anunci d?un pla d?inversió de 400 milions… però per a Egipte. Aquesta quantitat suposa un increment de 100 milions respecte a l'últim acord signat l'any 2008. Pedro Sánchez ha defensat aquesta inversió a Egipte assegurant que “amb això demostrem la voluntat de continuar donant suport a través d'aquests instruments de finançament i assegurament públic, el reforçament dels nostres llaços econòmics”, recordant que aquest fons ha servit per emprendre grans projectes públics però que també inclou una línia d'injecció per a petites i mitjanes empreses egípcies i hispanoegípcies.

Tot i això, ni la previsió de l'OCDE ni la de la resta d'institucions que han rebaixat i corregit a la baixa les del Govern canvien el discurs de l'Executiu. No es corregeixen les dades i se segueix en l'estratègia de l'optimisme, de llançar el missatge de la reactivació econòmica, malgrat que sigui més lenta de l'o previst per la Moncloa.

"El que està intentant fer el Govern d'Espanya és afrontar el futur sobre la base sòlida de la creació d'ocupació i el creixement econòmic amb una recuperació que va guanyant impuls a mesura que avança l'any", ha assenyalat Pedro Sánchez en una declaració institucional sense admetre preguntes de la premsa, durant el viatge oficial a Egipte. "El 2022 el ritme de creixement s'accelerarà. Serem una de les principals economies de la UE que més s'expandeixi", ha afegit. El cap de l?Executiu apel·la a les dades de l?atur id?afiliats a la Seguretat Social, a la creació d?ocupació il?augment d?afiliats.

No hay comentarios:

Publicar un comentario