En moments tan complicats que estem vivint el que pugui dir Pedro Sánchez davant dels mitjans no és res més que és un teatre que es mou entre la censura i l'autobombo, prenent el model d'una dictadura bananera.
Ahir va comparèixer davant els mitjans a Moncloa per fer un balanç econòmic i polític del 2021 i, com acostuma a ser habitual, s'ha lliurat a un exercici de propaganda i autocomparència: si ho creuria es podria pensar que Espanya no té cap problema i que el resultat de la seva gestió de la crisi és la millor del món. Res més lluny de la realitat.
Sánchez ha dut a terme un exercici de propaganda i autocomplaença que es podria pensar que Espanya no té cap problema i que el resultat de la seva gestió de la crisi és la millor del món en lloc d'una dels pitjors del món desenvolupat, tal com assenyalen totes les dades.
En aquest sentit, res no ofereix més contrast respecte a les autocomplaents paraules del president del govern que el que diu el recent informe de The Economist -probablement la revista econòmica més important i prestigiosa del món- i que assenyala Espanya com l'economia que pitjor evolució ha registrat durant la pandèmia. Així, el nostre país no només ocupa el darrer lloc entre els 23 països analitzats, sinó que ho fa amb molta diferència respecte al penúltim i liderant per la cua tres dels cinc paràmetres principals –evolució del PIB, ingressos familiars i el valor de les accions - mentres que ocupa llocs molt allunyats dels d'honor respecte a la inversió i l'endeutament públic.
Però el més cridaner de la roda de premsa ha estat la cura posat a eliminar qualsevol pregunta incòmoda que pogués posar-li davant del mirall de la seva nefasta gestió i li espatllés el míting, després d'un plumbi discurs inicial de prop de mitja hora el president ha respost, per aquest ordre, a les preguntes de La Sexta, la Cadena SER, Televisió Espanyola, Efe, El País i El Diario. Només sis preguntes dels mitjans subvencionats pels seus silencis que no li causen problemes i acudien amb la pregunta pactada, sense opció a repreguntar. Allà hi havia periodistes de totes les tendències que es van quedar amb les ganes de preguntar sobre la no gestió de la pandèmia, el destí dels fons europeus, la reforma laboral, la desobediència de Catalunya, i tants dubtes que estan passant per la ment del ciutadà , sense cap explicació.
Sánchez, al súmmum del desvergonyiment, ha començat el seu plumbi discurs donant "les gràcies als mitjans de comunicació per cobrir aquesta compareixença" i ha assegurat que "gràcies a extraordinària feina que fan els mitjans de comunicació, els professionals dels mitjans, enforteixen dia a dia la nostra democràcia”.
Autènticament eufòric pel pacte, ha insistit que “és més raonable aprovar una reforma laboral” que compta “amb l'acord dels agents socials” i ha destacat que aquest acord “no es produïa des de fa més de 10 anys”. En la seva opinió el text signat per Yolanda Díaz, els sindicats i la patronal "transcendeix les ideologies perquè és una reforma equilibrada" i, per a ell "és cridaner que forces polítiques que sense haver llegit el decret llei ja diguin que votaran que no ".
Resulta, senzillament, vergonyós el delirant triomfalisme del president del govern a l'hora de fer balanç de l'any, ni que segueixi sotmetent a quarantena la llibertat de premsa durant les rodes de premsa. Així les coses, al delirant balanç de l'any fet per Sánchez només li ha faltat posar-se la medalla per haver apagat amb les mans el volcà de La Palma. Això, i demanar als periodistes, en lloc de preguntes, aplaudiments.
La premsa encara lliure no hauria d'acudir a aquests obscens numerets d'autocomplaença i s'hauria de plantar davant els paranys i mentides d'aquest aprenent de tirà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario