Expirat el termini donat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a la Generalitat per al compliment de la sentència de desembre de 2020 que obliga que almenys un 25% de les hores lectives impartides a Catalunya siguin en castellà, el Govern regional català ha consumat la seva desobediència, tal com es va comprometre a fer des del primer moment.
En un pas més cap al despropòsit el conseller d'Educació, Josep González-Cambray ha enviat un qüestionari de set preguntes als directors dels 5.000 centres educatius catalans per validar-ne el projecte lingüístic. Són set preguntes binàries, per respondre sí o no, sobre el projecte lingüístic del centre.
Entre aquestes, es pregunta si el català "és la llengua d´ús normal de l´acollida", si preveu que el català "és la llengua vehicular", si el projecte lingüístic "evita l´ús de percentatges" o si el català i el castellà tenen un "ús curricular i educatiu".
Si els centres responen que sí a totes les preguntes, constarà que el projecte lingüístic s'adequa a la nova normativa que ha aprovat la Generalitat. En aquest cas, el projecte quedarà validat automàticament pel Departament dEducació.
Si en alguna de les preguntes la resposta és que no, voldreu dir que el projecte no s'adequa a la nova norma. En aquest cas, el centre ho haurà de modificar perquè s'adapti. Això ho podrà fer durant tot el curs 2022-2023. Un cop el projecte estigui validat, serà el Departament d'Educació qui tindrà la responsabilitat darrera del projecte lingüístic i, per tant, qui respondrà legalment per aquest.
El problema de la immersió lingüística que, des de fa dècades, es perpetra a Catalunya no rau precisament en una manca de pronunciaments judicials, sinó en la reiterada i impune desobediència de la Generalitat i en el no menys reiterat entreguisme dels Governs centrals, que es suposa tenen l'obligació de complir i fer complir les lleis i les sentències.
El que és nou és que aquesta vegada dos partits –Vox i Ciutadans– s'han mostrat partidaris de l'únic que pot donar solució a aquest problema de la màxima gravetat: intervenir l'Administració regional catalana i denunciar per desobediència tant el president de la Generalitat, Pere Aragonès , com el conseller d'Educació, Josep González-Cambray.
No hi ha cap sorpresa, ja que el separatisme amb comandament en plaça al Principat fa dècades que fa cas omís dels pronunciaments judicials –inclosos els del Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional– que han dictaminat la incompatibilitat de la immersió lingüística integral en català amb la Carta Magna.
Vox i Ciutadans interposaran un recurs davant el TC contra el decret aprovat aquest dilluns pel Parlament català, amb què els separatistes han volgut esquivar el compliment de la sentència del TSJC; però a més, i de forma paral·lela, s'han d'aplicar a Catalunya els protocols de l'article 155 de la Constitució, aquesta decisió que no és de caire penal sinó política i que està prevista no per castigar delictes sinó per evitar que es perpetrin des de les pròpies institucions.
Lamentablement, la indolent reacció del PP d'Alberto Núñez Feijoó no dista gaire de la que va protagonitzar Mariano Rajoy en circumstàncies similars: plantejar la possibilitat d'un recurs davant el TC... "en el cas que Pedro Sánchez segueixi mirant cap a una altra banda". Com si Pedro Sánchez no portés anys "mirant cap a una altra part" i com si els nacionalistes no haguessin ignorat sempre els pronunciaments del TC sobre la matèria. Igual de lamentablement, la reacció de Feijoó amb prou feines difereix de la de l'Executiu socialcomunista, que s'ha limitat a deixar en mans del burlat TSJC l'execució de la sentència ia advertir amb la boca petita el Govern regional català d'una "possible prevaricació" .
No hay comentarios:
Publicar un comentario