La llei electoral espanyola preveu la pèrdua de prerrogatives dels eurodiputats que no acatin la Constitució, però la situació sense precedents de l'expresident pròfug la decidirà en última instància l'Eurocambra.
La jura o promesa de la Carta Magna és un requisit que sempre s'ha complert en democràcia davant de la seu de la sobirania nacional
La Comissió d'Afers Jurídics del Parlament Europeu no va verificar aquest dimarts les actes d'eurodiputat de Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Jordi Solé. Cap dels quatre independentistes va anar a Espanya a jurar o prometre la Constitució, per la qual cosa la Junta Electoral Central (JEC) no va enviar mai la preceptiva notificació oficial confirmant-los com a membres de l'Eurocambra. La no verificació, anunciada aquest dimecres en sessió plenària, és l'última volta de rosca al laberint dels eurodiputats amb causes pendents pel 'procés', que ara podrien perdre les seves prerrogatives com a parlamentaris (dret a vot, salari, pressupost per a personal ...).
La seva situació, sobre la qual tindrà l'última paraula el Parlament Europeu, arrossega dificultats des del començament de la legislatura, precisament per la negativa de Puigdemont i de Comín a acudir a Espanya per acatar la Constitució, tenint en compte que encara pesava -i pesa avui- una ordre de detenció sobre ells per sédition i malversació.
Aleshores, Ponsatí i Solé no eren eurodiputats -van prendre possessió el febrer i el juliol del 2020, respectivament-. Ells tampoc no van acudir a Espanya per formalitzar el seu nomenament perquè la Presidència del Parlament Europeu es va emparar al principi d'igualtat de tracte per no fer distincions amb Puigdemont ni Comín. Solé, per a més inri, ni tan sols té causes judicials pendents, i tot i així va evitar prometre o jurar la Constitució, un requisit que sempre s'ha complert a la democràcia espanyola davant la seu de la sobirania nacional.
El panorama dels pròfugs de la Justícia al Parlament Europeu ha estat complicat des de l'inici. De les eleccions celebrades el 26 de maig del 2019, van resultar elegits Puigdemont, Comín i Oriol Junqueras. Aquest últim va perdre la condició d'eurodiputat en ser condemnat per sedició i malversació pel Tribunal Suprem. El llavors president Antonio Tajani, el juny del 2019, va dir que no estava «en condicions de tractar-los [Puigdemont, Comín i Junqueras] com a futurs membres del Parlament» perquè els seus noms no constaven en la notificació oficial remesa per les autoritats espanyoles.
La JEC, en no haver acudit cap a acatar la Carta Magna, no els va incloure entre els noms notificats d'eurodiputats electes per Espanya. Ara, en no poder verificar la Comissió d'Afers Jurídics del Parlament Europeu les credencials d'aquests quatre independentistes, hi ha la possibilitat que la JEC faci arribar a l'Eurocambra la situació jurídica on es troben Puigdemont, Comín, Ponsatí i Solé en base a la llei electoral espanyola. El president d?aquesta comissió, l?espanyol Adrián Vázquez, eurodiputat de Ciutadans (Cs), ja ha enviat a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, una carta informant-lo del procés de verificació.
La llei electoral dóna un termini de cinc dies
L'article 224.2 de la Llei orgànica del règim electoral general diu el següent: «En el termini de cinc dies des de la seva proclamació, els candidats electes han de jurar o prometre acatament a la Constitució davant la Junta Electoral Central. Transcorregut aquest termini, la Junta Electoral Central declararà vacants els escons corresponents als diputats del Parlament Europeu que no hagin acatat la Constitució i suspeses totes les prerrogatives que els poguessin correspondre per raó del seu càrrec, tot això fins que es produeixi aquest acatament».
És a dir, amb la llei espanyola a la mà, i en no verificar el Parlament Europeu les actes dels quatre independentistes que no van acatar la Constitució per ser eurodiputats, Puigdemont, Comín, Ponsatí i Solé podrien perdre el sou, el pressupost que tenen per contractar personal i el dret a vot a les sessions de l'Eurocambra. Aquesta decisió, no obstant, queda en mans del mateix Parlament Europeu, que podria decidir el contrari davant l'absència de precedents. La suspensió d'aquestes prerrogatives, en qualsevol cas, només duraria fins que jurin o prometin la Carta Magna -cosa que implica el seu pas per Espanya i la seva més que probable detenció- o fins que es pronunciï el Tribunal General de la Unió Europea sobre un recurs que van interposar Puigdemont i Comín contra la decisió inicial de Tajani de no considerar-los eurodiputats.
Entre mitjanes de Tajani i de Metsola, l'expresident David Sassoli, que va morir aquest mes de gener, va permetre a Puigdemont i Comín prendre possessió de la seva acta amb plenes fun.ignorant que no havien acatat la Constitució.
No hay comentarios:
Publicar un comentario