La indigna sedició del PSOE

Pedro Sánchez, en el camí imparable cap a l'autocràcia, s'ha tornat a situar per sobre de la llei, de la raó i de l'interès general dels espanyols. Ha desactivat la sentència del Suprem que va condemnar per delicte de sedició als polítics separatistes que van intentar el 2017 fer un cop d'Estat contra la Constitució i la democràcia. Per motius personals, el president del Govern i els socis prioritzen el poder per sobre de la convivència, la llei i l'Estat de Dret. Sánchez rebaixa ara les penes per aquest delicte per «homologar-se amb Europa».

Els independentistes condemnats, així com els fugats de la Justícia i els que estan pendents de judici, van cometre un delicte que en altres països seria considerat com una traïció i una rebel·lió. No va ser res més, encara que la condemna del Suprem es va intentar ajustar al que estableix el Codi Penal que frívolament vol modificar el Govern per complaure els seus poc recomanables socis i aliats parlamentaris. Per tant, no és un delicte transnonat o el resultat d'una persecució ideològica, perquè a Espanya no es persegueix ningú per les idees polítiques. El canvi d?actitud del president del Govern produeix estupor, perquè era un ferm defensor que s?havia produït una rebel·lió i ara considera que va ser, simplement, uns «desordres públics agreujats».

El comportament dels dirigents socialistes ha estat menyspreable, perquè no existeix ni un indici de coherència i dignitat. No s'adonen que l'únic que entén l'independentisme és la fermesa de les institucions de l'Estat

És impossible encaixar els fets provats en uns desordres, llevat que es pretengui una amnistia encoberta i destruir la defensa jurídica d'Espanya a les institucions de la UE. Sánchez regala als independentistes una victòria de dimensions colossals, perquè confirma la tesi que va ser una condemna injusta. És el mateix Govern qui impulsa aquesta reforma legal basant-se que vol harmonitzar el delicte amb les democràcies europees més avançades, cosa que és una escandalosa mentida.

És inquietant que uns polítics que van prometre complir la Constitució i tenen entre les seves comeses la defensa de l'ordenament jurídic, menteixen sabent-ho. Joan Carles I va haver d'acudir en defensa de la Constitució durant el cop d'Estat del 23-F amb una declaració institucional clara i solemne i al seu fill, Felip VI, li va correspondre fer-ho després de la crisi institucional provocada pels independentistes. Aquesta reforma legal suposa qüestionar aquesta última intervenció, perquè Sánchez considera que només van ser uns desordres públics.

És evident que el cap de l'Estat ni pot ni ha d'intervenir quan es produeixen circumstàncies com aquestes si prenem de debò el despropòsit que representa aquesta indigna proposició de llei orgànica presentada pel PSOE i Unides Podem. És un despropòsit perquè debilita l'Estat en la seva capacitat per afrontar un altre delicte de característiques semblants en contra de la Constitució. Qualsevol text legal és susceptible de millorar-se si cal, perquè en cas contrari quedaria petrificat.

Sánchez menteix. A Europa, els delictes de sedició es castiguen, no es perdonen (vegeu Alemanya, Itàlia, França o Portugal, on ni tan sols es permet que concorrin a les eleccions generals partits de tall regional). En realitat, Sánchez no es vol homologar amb Europa, sinó amb Hispanoamèrica i, en concret, amb les dictadures d'esquerres que sotmeten les llibertats dels ciutadans i arruïnen les societats que governen. Aquest i no un altre, és el veritable somni de Sánchez, el feló que habita a la Moncloa. L'enèsima traïció als espanyols l'ha de pagar aviat a les urnes, i no només la història l'ha de jutjar. No li han de sortir de franc aquestes decisions que soscaven l'autoritat de les lleis, que els seus socis incompleixen i que ell mateix desobeeix en posar-se per sobre de sentències fermes. Goteta a goteta, l'autocràcia sanchista es va imposant a Espanya, davant el silenci còmplice dels uns i la dimissió política, econòmica i social dels altres.