El gran problema a què s'enfronten els espanyols és que l'encarregat de l'obra a què van escollir fa tres anys no ha vingut a construir, sinó a destruir. El sanxisme és una potent empresa de demolició institucional i democràtica que ha anat col·locant el seu personal de confiança en llocs que exigeixen neutralitat i independència.
L'última barbaritat és col·locar com a magistrat del Tribunal Constitucional, que és el que resol sobre la legalitat de les mesures sanchistes, a qui fins al juliol de l'any passat va ser el seu ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, i l'exdirectora general del Ministeri de la Presidència , Laura Díez. Com ha publicat aquest diari, és la primera vegada que un exministre entra a l'Alt Tribunal en la mateixa legislatura en què va abandonar el govern. Un fet inaudit que revela el menyspreu que sent Sánchez pels contrapesos del sistema constitucional per fiscalitzar la tasca al capdavant de l'Executiu.
És cert que els antecedents no permetien presagiar res de bo: el sanxisme va iniciar el seu tràfec a les institucionals col·locant com a Fiscal General de l'Estat la seva exministra de Justícia, Dolores Delgado. Va situar al CNI el seu vicepresident d'assumptes socials, Pablo Iglesias, aprofitant un decret de mesures urgents per frenar la pandèmia. El CIS va lliurar a un membre de l'executiva del PSOE perquè, en lloc d'investigacions sociològiques, propagui invencions socialistes. I així, un llarg etcètera.
És que Campo no és un ministre qualsevol: és el ninot de la impunitat per als colpistes catalans sobre els quals se sosté el govern sanchista. Efectivament, l'escollit per Pedro per ocupar plaça al Constitucional no només no compleix els requisits d'experiència per ser-ho, sinó que a més és el que va preparar els indults als colpistes catalans i va dissenyar en les etapes inicials la reforma del delicte de sedició. Dues mesures l'encaix legal de les quals acabarà dilucidant el mateix tribunal del qual aquest senyor passarà a formar part. Tot això sense esmentar que és la parella de l'actual presidenta del Congrés, Meritxell Batet. Dóna autèntic por.
Pel que fa a Laura Díaz, és menys coneguda, però a més de la seva condició d'alt càrrec de Moncloa -era membre destacat de l'equip de Simancas fins que la van cessar aquest mes d'abril passat- convé no oblidar que per les seves mans n'han passat moltes de les controvertides lleis aprovades per l'Executiu durant aquesta legislatura i ha estat assessora de diversos governs de la Generalitat de Catalunya, com ara els de Pujol o Maragall. És especialment rellevant, al meu entendre, que coordinés els estudis jurídics de reforma de l'Estatut d'Autonomia entre els anys 2002 i 2004.
No és casualitat que al full de serveis dels escollits pel diví dit sanchista per ocupar una butaca al Constitucional destaqui la seva especial vinculació i experiència en els «assumptes catalans», ni que la decisió precedeixi la derogació del delicte de sedició.
«Les llibertats constitucionals consagrades al text del 78 són el bé més preat que posseïm els espanyols»
Les llibertats constitucionals consagrades al text del 78 són el bé més preat que posseïm els espanyols, ja que sobre elles s'assenten les bases de la convivència democràtica. Són aquestes i no altres les que haurien de ser propagades i exaltades des de les institucions. Però, lamentablement, són menyspreades i relegades pels nostres governants actuals, entestats a generar fractura social i divisió amb l'única finalitat d'aferrar-se al poder. El preu de la destrossa no ho pagaran ells, sinó vostès.
No hay comentarios:
Publicar un comentario